Fa uns dos anys, en el context del COVID-19, es va produir l'explosió sindical de l'habitatge a Euskal Herria. Per a llavors ja havia començat a treballar el Sindicat d'Habitatge de Vitòria-Gasteiz, la majoria dels grups existents en l'actualitat ho van fer en plena pandèmia, conscient que la conjuntura actual suposava un agreujament de la problemàtica de l'habitatge i de la necessitat d'organitzar-se davant el problema. Per a fer un tall en el camí emprès, fixar-se en l'espai recorregut i reflexionar col·lectivament sobre el futur immediat, l'I Sindicat d'Habitatge de Bizkaia. Fa un any es van celebrar trobades en Basoa (Artea). En el termini d'un any el moviment ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu, ja que el plantejament de les trobades ha passat de ser territorial a ser d'Hego Euskal Herria.
Per primera vegada s'han reunit en el Barri de Vitòria-Gasteiz Bizi, Haritu de Pamplona, Saretxe de Donostia, Hegoalde Uribe Batua, AZET de Bilbao i la Xarxa d'Ajuda Mútua de Galdakao. En gran manera, l'I País Basc Sud ha estat el punt de partida per a treballar conjuntament. Trobades Sindicals d'Habitatge. L'organització dels mateixos ha estat l'excusa per a començar a reunir-se, i ara que les trobades han passat, la intenció és donar continuïtat a la marxa que s'ha donat en els últims mesos. Gràcies a les reflexions i debats d'aquests dies, disposen d'un full de ruta per a això. Com fins ara, l'objectiu és que cadascun continuï treballant específicament al seu poble o barri responent a la realitat local, però organitzant-se i corregint forces amb altres sindicats. A aquest efecte, en la seva estada en Goñi han començat a establir bases teòric-polítiques i marcs de treball comuns. No han assumit un repte qualsevol, però parlen d'humilitat; segons els organitzadors, les trobades no són més que l'inici del camí que els agradaria que anessin fructífers.
Encara que el programa es va preparar per als dies 29 i 30 d'octubre, la vespra es va acostar a Goñi. Es van presentar, l'endemà es van preocupar dels últims retocs i mentre preparaven el sopar, sense adonar-se, la vitalitat i la calor del refugi. Les persones que van passar la nit allí es van encarregar de preparar la recepció dels membres que venien el dissabte, amb pancartes de benvinguda en diferents idiomes i l'esmorzar. Després d'un temps perquè els nouvinguts s'instal·lin i se saludin, van començar el programa.
El matí del dissabte es va dedicar a les presentacions i al coneixement mutu. A les 11.00 es van asseure de tornada a la taula dos o tres membres de cada sindicat per a presentar-se als altres. Es va parlar breument de la manera de treballar de cada sindicat, dels obstacles i dels enemics trobats fins ara, i altres. També van dedicar el seu espai a les vivències personals, ja que entre els ponents es trobaven membres amb algun problema d'habitatge. Van explicar pel seu compte el que ha estat per a ells organitzar l'habitatge en el si d'un sindicat: un va destacar la importància de trobar la protecció rebuda i la comunitat que se sosté; un altre va parlar de la reticència de qui corre el risc de ser desnonat en un petit poble per a socialitzar el problema; uns altres es van mostrar agraïts per haver millorat les necessitats materials gràcies al sindicat, des de viure al carrer fins a passar a viure en un habitatge; i els sindicats com a font d'esperança i combustible de lluita. Una vegada realitzades les presentacions dels diferents col·lectius, es van submergir en la dinàmica de portar el coneixement mutu a nivell personal; era el moment d'explicar als següents qui era, de quin col·lectiu era, d'on venia... Després de les primeres aproximacions, començaven a establir les primeres bases de la comunitat política per al menjar.
La tarda es va dedicar íntegrament a la formació. Es van reunir en el plenari per a començar a esbossar l'organització entre ells, van reflexionar sobre els límits de la lluita per l'habitatge i sobre les possibilitats i reptes per a superar-los, i van establir tres línies d'organització conjunta: antirepressió, formació i comunicació. Acabada la formació teòrica, es va passar a formar en aspectes més pràctics. La negociació, la resistència i l'acció directa, la comunicació oral, la premsa i les xarxes socials… Van aprofundir en diversos àmbits amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement, els recursos i les capacitats. Els esforços realitzats al llarg del dia van fer que el cansament se substituís al llarg de la nit per espais formals informals: sopar suaument, recollir la cuina i donar pas al bingo musical. L'espai utilitzat per a l'acabat del dia, per a pensar i discutir es va convertir en una sala de festes. Si no es pot ballar no és la meva revolució, encara que ningú li ho digui, els cossos parlaven així.
Més d'un va agrair l'hora guanyada per a dormir a conseqüència del canvi d'hora. De fet, el diumenge al matí exigia despertar-se recuperat: estava previst dedicar el temps fins al menjar a la formació teòrica. Es van centrar en la lluita de classes en la primera part i en el moviment per l'habitatge en la segona. Els presents es van reafirmar en el fet que la lluita per l'habitatge des del punt de vista de classe, des del feminisme i l'anti-racisme s'iniciés en el camí conjunt. Una vegada identificades algunes qüestions que cada sindicat ha de discutir amb els seus militants i amb els reptes i objectius suficients per a reprendre el treball, es va tancar l'aspecte formal de les trobades. Era el moment d'acomiadar-se, i el comiat va coincidir amb la segona convocatòria de les trobades, amenitzada per la música de Silvio i Rodríguez.
Al costat dels últims concordes, va arribar el moment de prendre el camí a casa, netejar l'espai, recollir sacs de dormir i recollir la motxilla. Entre raspall de dents, tovallola, quadern i mitjó suat, la gent tornava a casa amb lliçons, vivències i reflexions recollides en els dos últims dies. Dit així, sembla que el retorn a Goñi es va realitzar amb una càrrega superior a l'aportada. Però hi ha continguts que, en lloc de carregar, alleugen el camí, i com es podia deduir dels somriures que es dibuixaven en les cares de fatiga, la càrrega que portaven a l'esquena era d'aquest tipus. Caldrà veure-ho, però aquestes trobades poden ser un estímul per als sindicats d'habitatge a Euskal Herria.
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
Libertimenduzko Jardunaldiak antolatu ditu Gipuzkoako CNT sindikatu anarkistak bere egoitzan (Amara Berriko Olaeta plazan), martxora bitarte. Lehenengo jarduera abenduaren 14an izango da, eta Felix Likiniano anarkista historikoa izango dute hizpide.