La mobilització de Bilbao ha cobrat especial rellevància enguany pels assassinats de persones homosexuals de Gixon que s'han conegut en les últimes setmanes. “Recordem l'atac col·lectiu a un jove a Bilbao sota el crit de ‘marikoi’, al qual li van destrossar la boca, l'atac lesbófobo recent a la sala Moma, l'atac col·lectiu a un jove fa uns dies en Amorebieta, l'atac en Getxo, i per descomptat recordem les 8 maricas que han estat assassinades a Bilbao en els últims mesos”, han assenyalat els atacs en la manifestació organitzada per la coordinadora E28 de Bizkaia en la plaça de l'Arriaga.
Ona de violència
“Estem vivint una ona de violència, i encara que els mitjans de comunicació tractin de deslegitimar i intentar alimentar el morb amb aquests fets, les nostres vides són importants”, han reivindicat a Bilbao, al mateix temps que denuncien que continuen sent ciutadans “secundaris” davant la Policia o els tribunals. També han lluitat contra l'Ajuntament de Bilbao i la Diputació de Bizkaia per impulsar el turisme i el consumisme “cis, gai i blanc”.
Abans de res això, la coordinadora ha reivindicat la penetració i la lluita: “Estarem sempre a favor de l'autodefensa i l'organització! Foc al cisheteropatriarcado! El racisme i el foc a l'aporofòbia municipal! Cap atac sense resposta! No passaran!”
Resposta a les agressions
La de Pamplona ha estat una de les mobilitzacions més multitudinàries del M-17. Els organitzadors recorden que l'homosexualitat va deixar de ser una malaltia mental oficialment en 1990 segons l'OMS, però des de llavors les coses no han canviat tant com volien per al col·lectiu LGTBIQ+: “32 anys després, els que infringim el seu heteronorma continuem patint crims d'odi, política LGTBIQ+fòbica, lleis discriminatòries, assetjament a les escoles per suïcidi en menors LGTBIQ+, discriminació laboral, desigualtat i vulneració de drets. Avui dia, molts de nosaltres, en les nostres famílies, en els nostres cercles socials o en el nostre treball, hem de silenciar la nostra identitat, la nostra orientació sexual i la nostra expressió de gènere”. Animen a la ciutadania a “trencar” el silenci i a respondre als atacs.