S'han analitzat les prescripcions dels antidepressius realitzats en la Comunitat Autònoma del País Basc entre març de 2018 i febrer de 2024, dividides en tres períodes de dos anys: la prevenció de la pandèmia, la pandèmia i la postpandèmia. S'ha constatat que els dos anys de la pandèmia han influït de manera notable en la prescripció d'antidepressius, sobretot entre les dones menors de 40 anys. Els investigadors destaquen que el major impacte sofert per les dones joves en el benestar emocional durant la pandèmia pot ser degut al paper de la persona cuidadora i a la feminització de les tasques de cura en el sector de la salut, que suposen una major càrrega emocional. A França també s'han produït resultats similars: augment de les prescripcions antidepressives en la pandèmia entre les dones respecte al període anterior.

D'altra banda, han observat que, després de deixar enrere gran part de la pandèmia de COVID-19, homes i dones de tots els grups d'edat (excepte els menors de 20 anys) han tingut una major incidència de símptomes depressius. Segons els investigadors, l'anàlisi ha detectat que l'impacte a llarg termini de la pandèmia ha estat elevat en la salut emocional de la població, a causa de diferents factors. És possible que la llarga solitud social que van sofrir la majoria de la població hagi produït efectes duradors en la manera en què les persones interactuen i s'asseguin connectades amb els altres. A més, l'impacte econòmic de la pandèmia, com la pèrdua d'ocupació o la inseguretat financera, continua afectant la salut mental de moltes persones.

D'altra banda, els investigadors han afegit que l'estat d'estrès continuat durant la pandèmia pot ser una de les principals causes d'aquesta major incidència de símptomes depressius patits per la població a llarg termini.

Els autors reconeixen que les noves prescripcions d'antidepressius no es limiten únicament a pacients amb símptomes depressius, sinó que també es prescriuen aquests fàrmacs en altres casos com a ansietat, insomni o dolor crònic.