La fusió de l'Antàrtida posarà en perill els corrents oceànics per a 2050
- La ràpida fusió del gel a l'Antàrtida continua, la qual cosa pot tenir greus conseqüències en àmbits com la desacceleració dràstica dels corrents oceànics profunds. Això tindria greus conseqüències per als ecosistemes i el clima, segons un estudi publicat per la revista Nature a la fi de març.
Aquest fet es coneix des de fa temps, però segons un estudi realitzat per un grup d'investigadors australians, es confirma que el fenomen s'està accelerant. A l'Antàrtida cada any milers de milions de litres d'aigua freda marina es deixa caure de la superfície a la profunditat de la mar, la qual cosa genera un corrent que té molt a dir en el clima del nostre planeta i en altres àmbits.
Aquesta aigua és molt salada i rica en oxigen, i es dirigeix cap al Pacífic, l'Índic i l'Atlàntic, creant enormes corrents marins profundes. Aquest moviment afavoreix la circulació oceànica de calor, carboni, oxigen i nutrients.
Però aquest corrent d'aigua està en mal estat. La fusió del gel ha disminuït la salinitat de les aigües de l'Antàrtida. L'aigua té menys sal i, per tant, menor densitat, més difícil immersió en els penya-segats marins... el que disminueix la velocitat del corrent profund.
Col·lapse del corrent
Si les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle es mantinguessin com fins avui, en un termini de trenta anys aquest corrent podria reduir-se un 40%, segons estimacions dels investigadors. Per tant, el recorregut del corrent pot "anar cap al col·lapse", segons Matthew England, professor de climatologia de la Universitat de Nova Gal·les del Sud, al diari The Guardian . Això pot provocar grans canvis en el clima de la Terra per als pròxims segles.
En la mateixa mar, a menys de 4.000 metres de profunditat, aquest corrent oceànic començaria a esmorteir-se deixant de pujar. Això provocaria, entre altres coses, la detenció de nutrients en l'oceà profund, afectant els ecosistemes que viuen prop de la superfície, arribant a la desaparició de moltes espècies. És a dir, molts ecosistemes marins poden morir de fam. L'oceà també pot emmagatzemar menys calor i carboni, la qual cosa pot accelerar l'escalfament global.
L'estudi realitzat per England i el seu grup, publicat per la revista Nature, posa de manifest que per a 2050 l'efecte de l'atenuació serà molt intens, almenys si les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle no s'atenuen de manera significativa.
Klimari buruzko datuak jasotzen dituen Copernicusen arabera, hamahirugarren hilabetez jarraian errekorra hautsi da aurtengo ekainean. Parisko Akordioan hitzartutako 1,5ºC-en helburua ez da bete eta egoera aldatzen ez bada, errekor negatibo berriak izango direla aurreikus... [+]
Ingurumena, bioaniztasuna, uraren gestioa eta haurren beharrak oinarri hartuta, ikastetxeetako patioak aldatzeko proiektu kolektiboa jarri dute martxan Pirinio Atlantikoetan; Euskal Herriko lau herrik hartuko dute parte. Iruñean ere, itzal eta landare gehiago izango... [+]
Cuenca de l'Elba, 1417. A causa de la sequera, el nivell del riu va descendir considerablement i algú va marcar el nivell de l'aigua en una pedra, tallant un rètol: “Si veus de nou aquesta pedra, ploraràs. L'aigua estava en aquest nivell en 1417”.
El següent rètol és de... [+]
El cronista Teofanes Declarant va recollir que l'hivern 763-764 va ser un dels més freds de la història. La neu i el gel van ocupar la capital bizantina i també van veure un iceberg en Bosforón.
Fins ara s'ha considerat que el refredament climàtic es deu, entre altres... [+]
En un interval cada vegada més estret entre campanyes electorals, convé recordar que hem entrat en els anys decisius del segle XXI. Per posar un sol exemple, els científics estan terroritzats per la contínua superació dels rècords de temperatura dels oceans i ja no saben... [+]
