Animals, bestiar i bestiar
- Es tracta de tornar a l'agricultura del futur. Com sempre que s'esmenta la volta, cal prendre-li la grandària. En la mesura en què l'agricultura és una cultura bàsica, hem de resoldre també els problemes de la cultura. Les vies de reparació són de tres tipus: hereditàries o hereditàries, heretades i inventades d'una i una altra part. Sigui com sigui el camí, abans de prendre'l cal seleccionar-lo. En aquesta elecció radica el punt de resistència que tenen totes les cultures, un element per a oposar-se al que no convé ni es tria. L'herència, capturada o inventada, ha d'adaptar-se a la cultura autòctona. La clau està en aquestes seleccions i adaptacions. Cal inventar-ho, de veritat. Les seves conseqüències més notables són la capacitat de progrés que ens ha atorgat l'agricultura com a persones i com a persones –alimentació de qualitat, seguretat alimentària, possibilitat de vestir la cultura...– i els valors que ha afegit al nostre medi ambient –paisatge cultural, medi ambient de qualitat, excepcional, autòcton i adaptat…–.
Tenint en compte tot això, hem de fer comptes del futur que volem. Quin tipus de medi ambient, paisatge, alimentació, qualitat de vida i cultura volem? D'aquí, es tracta de tornar a l'agricultura del futur.
Cada vegada som més conscients que l'única opció de l'agricultura prové del cultiu de les plantes que menjarem i de la cria dels animals que necessitem per a ells, menjar o no. Necessitem animals per a donar vida a la terra. I sense terra viva tenim festa. L'agricultura química mata la terra, i darrere estan totes les plantes amb sufixos d'hidroponia, aquaponía i ponia, que ens emmalalteixen i ens maten.
Sigui animal, animal o ramader, allí on conreem la terra, tenim la seva necessitat. És ell qui crea la matèria primera que dona a la nostra terra la vida més bella: el fem. El fem serà l'abonament o condiment. Que constitueixi la base dels aliments sans en la terra. Aquesta base és la biodiversitat, aquesta és la clau de la salut.
Veus l'animal en el prat i que vingui a aquesta pastura. Hi ha alguna cosa com un prat ric? Mirar al prat i veure l'abundància de plantes és bell. El millor, no obstant això, és l'ordre d'herba i plantes que es produeix durant tot l'any en el mateix prat. Un de refredament, de creixement i d'hostilitat, l'altre de florida, el següent de maduració, el d'una mica més enllà de penjar i cosir les llavors al vent… Així tot l'any.
I els animals? Si el prat és ric no faltarà l'animal, menjant l'u a l'altre i menjant l'altre. En els prats de retorn a casa, sobre l'herba, s'agiten a becarrades i esgarrapades un llarg ram de corbs, grisos, grisos, cues, ocells, ocells, ocells, ocells i ocells. També pasturen l'egua i les ovelles. Sobre aquestes últimes les miques i els agrons. Sovint veig una garsa a l'esquena de les ovelles picotejant entre les llanes, que mengen baques o paparres. També camina entre les branques del bou, sens dubte, en mosques. L'agró blanc també camina al voltant de les vaques i els avellaners, atrapant les mosques del seu rostre, registrant la multitud d'insectes que espanta els seus musells d'herba i s'acosta a les seves celles. També a l'esquena i en la gropa, sobretot quan està ficat al llit; per a caçar millor des del pujol... També cuida l'egua, coneguda com a cigró vaquer.
