La raça Angora té el seu origen a Turquia, però Lorea explica que està estesa per tot el món: “Es troben principalment a Sud-àfrica i els Estats Units, en grans granges. Mohairra, el pèl de la cabra Angora, el compren les grans empreses a preus baixos, aquest és el model dominant”. El ramader explica que la raça per a l'ús és fàcil, ja que són petites i tenen un caràcter bastant tranquil. La seva principal peculiaritat és el pèl: “Aquí estem acostumats a les cabres de pèl suau i motxilla, però a aquestes se'ls allarga molt i tenen un càlid i blanc”.

Lorea no té certificat ecològic però, com ella mateixa, es basa a produir en un model sostenible. “Intento aconseguir un farratge autòcton o ecològic perquè la producció sigui el més racional possible”. De fet, mancant terra, de moment no produeix suficient herba per a alimentar a tot el seu bestiar: “Tinc tres hectàrees llogades i l'herba la compro a un ramader del poble veí”.

Procés col·lectiu Moher a la roba

El moher és més brillant que la llana i també és un bon aïllant. “Protegeix del fred i de la calor de les dues i no ole”. Flor curta el pèl dues vegades a l'any a les cabres i, després d'una neteja i classificació manual, ho envia a Castres, al sud de França. “En el seu taller transformen el moher i ens el retornen a cordes i robes. Tenim una associació amb altres productors com jo, transformem en col·lectiu”.

Algunes de les peces que rep a la volta de la fàbrica –capells, fulards...– són venudes directament pel productor, però altres, com els productes encarregats per encàrrec, les fa a mà. Per a això compta amb un ajudant. Comercialitza els productes principalment des de la botiga d'Internet de manera directa. “Ara he començat a organitzar visites guiades. Vull conscienciar a la gent, ensenyar-los el camp i la cria d'animals. És important veure què és una producció, quant costa”. En aquest sentit, percep una major sensibilització alimentària. “A la roba encara no se li mira tant, però crec que a poc a poc anem en aquest camí”.