Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Fúria, somiador de sang blava?

  • Hàbil, enginyós i fugitiu; el polp comú, encara que el seu nom no l'indiqui, té destreses extraordinàries. Aquest mol·lusc cefalopodo carnívor ens sorprèn amb els seus peculiars característiques i capacitats. És el més intel·ligent de tots els invertebrats, entre altres.
Albert Kok nederlanderazko Wikipedian

17 de febrer de 2025 - 05:00
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

A mesura que es troba en les aigües tropicals i temperades dels oceans del món, en la nostra costa també es troba entre la costa i els 100 metres de profunditat, sobre fons rocosos. Els pescadors que els busquen saben perfectament que la zona abrupta de la rasa mareal és un hàbitat perfecte per a la ràbia (així es coneix en diverses localitats). Li encanta la fissura i els forats entre les roques, ja que té la capacitat de travessar qualsevol estretor per a protegir-se dels seus enemics i atacar a les seves preses.

Quant a les seves característiques morfològiques, és fàcil detectar el cos tou en forma de sac del polp, els vuit tentacles que envolten la seva boca i les dues línies de ventosa que es poden distingir sota cadascuna d'elles, necessàries per a subjectar millor a les preses o per a subjectar-les bé a les anses. Entre altres característiques sorprenents es troba el seu complex sistema nerviós: Compta amb prop de 500 milions de neurones repartides per tot el cos, la qual cosa suggereix que és un animal ràpid; alguns estudis demostren que, a més de ser molt lluminós, tenen una gran capacitat de memòria i aprenentatge. D'altra banda, té tres cors per a transportar la seva sang a través del cos. Dos d'ells condueixen la sang sense oxigen a les brànquies, on després d'oxigenar-se, la sang arriba al tercer cor per a després estendre-la per tot el cos.

La sang dels polps és blau, a causa del seu coure; és més eficaç que el ferro que tenim els humans en la nostra hemoglobina vermella, per al transport d'oxigen en la sang en les aigües fredes del fons de la mar. Un altre òrgan significatiu dels polps és la bossa de tinta. Gràcies a això, el polp aboca tinta per a protegir-se dels depredadors i les amenaces: expulsa com un núvol de fum i aprofita la mescla creada per a escapar. Però més enllà de ser una via de fuita, és també una arma llancívola. De fet, un dels components de la tinta, la tirosina, té propietats tòxiques, per la qual cosa també pot ser una protecció contra els depredadors.

Finalment, no podem deixar d'esmentar una altra de les virtuts del polp: la seva capacitat de mimetitzar perquè no ho descobreixin ni els depredadors ni les preses. Gràcies a la coordinació controlada de les cèl·lules pigmentàries (cromatóforos) i a una xarxa de músculs especialitzats en la pell, es pot connectar ràpidament amb els colors, patrons i textures del seu entorn. Aquesta competència és també un mecanisme de comunicació. I si tot això falla, té la capacitat de “perdre” un braç per a escapar del depredador; en poques setmanes se li reproduirà el nou braç, exactament el mateix que l'anterior.

En les zones tancades i controlades, també s'han observat fugides de núvols de tinta, canvis ràpids de color del cos i respostes similars per a protegir-lo en ràfegues adormides que suggereixen situacions de somni actiu i inactiu similars a les dels vertebrats. El comportament dels individus en estat salvatge que se senten amenaçats pot ser el mateix en els malsons, en la solitud del dipòsit d'aigua.

Pèrdua i regeneració de sang blava, tres cors, camuflatge i tentacles. Aquest ésser ràpid i sorprenent que desenvolupa la memòria i pot ser que fins i tot la somiï, sovint només la representem en el plat. Si tens l'oportunitat, gaudeix. Però no oblidis que els polps no són suficients per a satisfer la demanda de polp dels restaurants locals. No almenys al Cantàbric.

POLP COMÚ Octopus vulgaris

GRUP: Mol·lusc / Cefalopodo.

TALLA: Poden aconseguir els 180 cm.

ON VIU? Aigua tèbia. Al País Basc, entre la costa i els 100 metres de profunditat, sobre fons rocosos.

Què menja? Gràcies a un pic fort i una llengua dentada anomenada radical, destrueix tot tipus de crustacis, mol·luscos i peixos.

MOBILITAT: Si no té pressa, s'arrossega. Per a escapar d'una amenaça, utilitzarà la propulsió a raig (natació enrere) tirant aigua del sifó.

REPRODUCCIÓ: Un dels tentacles funciona com a òrgan copulante. La femella desbordarà els ous solts en els buits entre les roques fins que neixin les cries.

SUPERVIVÈNCIA: uns sis mesos.

"DIA D'OLARRU": Zumaia celebra cada any, al setembre, una festa multitudinària. En ell se celebren tastos, concursos de cuina i altres activitats festives.

NIVELL DE PROTECCIÓ En la pesca recreativa d'esbarjo només es pot prendre un polp de més de 750 grams al dia.


T'interessa pel canal: A ze fauna!
Kutixi edo mokadu, guztion ahotarako

Antxoa, bokarta edo albokartia, gure arrain komertzialen artean txikiena, euskal kostaldera hurbildu da.


Zata arrunta
Ahuntzak gustuko omen dituen gautxoria

Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]


Engainuaren eredu

Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]


2025-02-24 | Iñaki Sanz-Azkue
Apo pikart europarra
Gaueko kantari bakartia

Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]


2025-02-10 | Irati Diez Virto
Des de l'era del gel, l'endemisme es trontolla
Durant l'última glaciació els mamuts, els ossos de les coves, els bisons i fins i tot els hienes trepitjaven el territori d'Euskal Herria. Aquests animals de neu perenne i freda van desaparèixer al costat de les condicions glacials. Però igual que els petits mamífers van... [+]

Voltor
Netejadora de naturalesa
Aquest ocell, tan coneguda entre nosaltres, és un gran corrupte que no li ha donat fama. Alguns ho diuen àguila, voltor, futre, hatxarrano o mirusai; el nom oficial és sai arre (Gyps fulvus).

Caçador poderós d'aspecte feble
Els insectes més grans que actualment viuen en el planeta Terra poden tenir una grandària aproximada de 30 cm, aproximadament una sisena part d'un ésser humà. Entre ells es troben les papallones i els gegants sits o els escarabats grossos. Com observar a una criatura de tot... [+]

2025-01-20 | Iñaki Sanz-Azkue
Una granota que estima el fred
Les fulles dels arbres han caigut i el sòl del bosc està cobert. No obstant això, entre la terra i les fulles vermelles es produeix una fina capa que rep poca atenció, però que pot tenir gran importància per a la supervivència de moltes espècies. Manté la humitat, atreu... [+]

Bagera, nosaltres també, sempre contents... les angules no tant.
Quan fa 180 milions d'anys el continent de Pangea es va desmembrar, l'anguila havia après a travessar la mar de Thetis. Des de llavors els continents han anat movent-se i diferenciant les espècies d'anguila. Entre les 20 espècies d'anguila que s'han distingit del seu avantpassat... [+]

2025-01-06 | Nagore Zaldua
Calma cantàbrica
Obres d'art de l'advertiment
Acolorits, brillants, de formes tan estranyes com belles, els nudibranquios semblen ser éssers arribats d'un altre planeta. Aquestes criatures nues del fons marí vesteixen els vius colors de les crestes de la dècada de 1980 i la moda arquitectònica dels grans noms de la... [+]

2024-12-23 | Irati Diez Virto
No soc un ratolí, ni un talp; soc un ratoner
En sentir la paraula mamífer, sovint els primers representants que se'ns venen al capdavant són els de major grandària: l'os, el llop, el cérvol… A vegades els primers a aparèixer són el gat domesticat o el gos, o lleons llunyans i elefants. L'espectacularitat sol guanyar... [+]

Or al cap, la majoria en l'aqüicultura
Hi ha diverses espècies que semblen forçades a romandre sempre en les peixateries. Un peix entre ells té una resplendor especial, perquè ens mira amb una corona d'or: orades (també en castellà, obeint a la mateixa característica, daurada). Al costat d'ells hi ha un lot que... [+]

Caçador forestal
És de nit. La llum de la lluna passa a través de les poques fulles que queden en els arbres. El silenci és absolut. Els ocells dormen entre la mala herba, protegits, adormits. Però de sobte alguna cosa va colpejar l'estómac. La majoria dels ocells s'han espantat, però s'han... [+]

Menovell d'escut jaspiat
Turista no convidat
Va ser vista per primera vegada en 2016 als Països Catalans. Dos anys després, en 2018, els entomólogos Xanti Pagola i Imanol Zabalegui van donar a conèixer la seva presència a Guipúscoa. I també nomenar-ho en basc! Han passat uns anys i no diré que ens hàgim acostumat... [+]

2024-11-25 | Iñaki Sanz-Azkue
Una sargantana “on no hi ha res”
Últimament es parla molt del bosc. Sovint escoltaràs sobre la recuperació dels boscos, la creació de boscos i l'extensió del bosc. I pot ser una bona acció, sens dubte, perquè el seu valor com a ecosistema és alt. Però, en aquesta atenció i força que li prestem al... [+]

Eguneraketa berriak daude