A mesura que es troba en les aigües tropicals i temperades dels oceans del món, en la nostra costa també es troba entre la costa i els 100 metres de profunditat, sobre fons rocosos. Els pescadors que els busquen saben perfectament que la zona abrupta de la rasa mareal és un hàbitat perfecte per a la ràbia (així es coneix en diverses localitats). Li encanta la fissura i els forats entre les roques, ja que té la capacitat de travessar qualsevol estretor per a protegir-se dels seus enemics i atacar a les seves preses.
Quant a les seves característiques morfològiques, és fàcil detectar el cos tou en forma de sac del polp, els vuit tentacles que envolten la seva boca i les dues línies de ventosa que es poden distingir sota cadascuna d'elles, necessàries per a subjectar millor a les preses o per a subjectar-les bé a les anses. Entre altres característiques sorprenents es troba el seu complex sistema nerviós: Compta amb prop de 500 milions de neurones repartides per tot el cos, la qual cosa suggereix que és un animal ràpid; alguns estudis demostren que, a més de ser molt lluminós, tenen una gran capacitat de memòria i aprenentatge. D'altra banda, té tres cors per a transportar la seva sang a través del cos. Dos d'ells condueixen la sang sense oxigen a les brànquies, on després d'oxigenar-se, la sang arriba al tercer cor per a després estendre-la per tot el cos.
La sang dels polps és blau, a causa del seu coure; és més eficaç que el ferro que tenim els humans en la nostra hemoglobina vermella, per al transport d'oxigen en la sang en les aigües fredes del fons de la mar. Un altre òrgan significatiu dels polps és la bossa de tinta. Gràcies a això, el polp aboca tinta per a protegir-se dels depredadors i les amenaces: expulsa com un núvol de fum i aprofita la mescla creada per a escapar. Però més enllà de ser una via de fuita, és també una arma llancívola. De fet, un dels components de la tinta, la tirosina, té propietats tòxiques, per la qual cosa també pot ser una protecció contra els depredadors.
Finalment, no podem deixar d'esmentar una altra de les virtuts del polp: la seva capacitat de mimetitzar perquè no ho descobreixin ni els depredadors ni les preses. Gràcies a la coordinació controlada de les cèl·lules pigmentàries (cromatóforos) i a una xarxa de músculs especialitzats en la pell, es pot connectar ràpidament amb els colors, patrons i textures del seu entorn. Aquesta competència és també un mecanisme de comunicació. I si tot això falla, té la capacitat de “perdre” un braç per a escapar del depredador; en poques setmanes se li reproduirà el nou braç, exactament el mateix que l'anterior.
En les zones tancades i controlades, també s'han observat fugides de núvols de tinta, canvis ràpids de color del cos i respostes similars per a protegir-lo en ràfegues adormides que suggereixen situacions de somni actiu i inactiu similars a les dels vertebrats. El comportament dels individus en estat salvatge que se senten amenaçats pot ser el mateix en els malsons, en la solitud del dipòsit d'aigua.
Pèrdua i regeneració de sang blava, tres cors, camuflatge i tentacles. Aquest ésser ràpid i sorprenent que desenvolupa la memòria i pot ser que fins i tot la somiï, sovint només la representem en el plat. Si tens l'oportunitat, gaudeix. Però no oblidis que els polps no són suficients per a satisfer la demanda de polp dels restaurants locals. No almenys al Cantàbric.
POLP COMÚ Octopus vulgaris
GRUP: Mol·lusc / Cefalopodo.
TALLA: Poden aconseguir els 180 cm.
ON VIU? Aigua tèbia. Al País Basc, entre la costa i els 100 metres de profunditat, sobre fons rocosos.
Què menja? Gràcies a un pic fort i una llengua dentada anomenada radical, destrueix tot tipus de crustacis, mol·luscos i peixos.
MOBILITAT: Si no té pressa, s'arrossega. Per a escapar d'una amenaça, utilitzarà la propulsió a raig (natació enrere) tirant aigua del sifó.
REPRODUCCIÓ: Un dels tentacles funciona com a òrgan copulante. La femella desbordarà els ous solts en els buits entre les roques fins que neixin les cries.
SUPERVIVÈNCIA: uns sis mesos.
"DIA D'OLARRU": Zumaia celebra cada any, al setembre, una festa multitudinària. En ell se celebren tastos, concursos de cuina i altres activitats festives.
NIVELL DE PROTECCIÓ En la pesca recreativa d'esbarjo només es pot prendre un polp de més de 750 grams al dia.
Antxoa, bokarta edo albokartia, gure arrain komertzialen artean txikiena, euskal kostaldera hurbildu da.
Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]