A Euskal Herria, en les últimes dècades, hem realitzat diversos moviments per a reclamar amnistia als estats que ens imposen l'opressió, tant nacional com social, per als qui hem sofert repressió per la independència i el socialisme, sense fer diferències entre les formes de lluita que hem utilitzat.
Però és evident el canvi de paradigmes, idees i principis, així com la ciavoga dels oportunistes que dominen el nacionalisme d'esquerra. Aquests han renunciat a reivindicar l'amnistia per als presos polítics bascos i han reforçat l'esquema de “vencedors i perdedors” que ens han imposat reiteradament des d'Espanya.
D'aquesta manera, aquesta elit ha volgut imposar-nos, sense vergonya, per a seguir el camí jurídic, penal i polític que imposen els estats que ens mantenen captius i acabar amb la nostra condició política.
En aquest context, s'arriba a l'aplicació d'una amnistia a Catalunya, acompanyada de defenses i detractors. D'una banda, no ens sorprèn veure als actors més reaccionaris prenent els carrers, mostrant el seu caràcter feixista. I, d'altra banda, veiem a Bàndol com un "progressista", format per diverses esquerres i independentistes que simbolitzen l'amnistia. Això sí que sorprèn, perquè no pretenen resoldre un conflicte polític o superar la situació repressiva i precària que vivim la classe treballadora de l'Estat espanyol i les nacions oprimides, no. Avui prenen el signe de l'amnistia, però alguns el fan per a mantenir-se en el poder i altres per a guanyar legitimitat en el món del reformisme i independentisme i aparèixer com l'únic defensor dels drets del poble.
A través de la lluita popular aconseguirem l'amnistia, juntament amb l'imprescindible dret d'autodeterminació, per a obrir el camí d'un futur democràtic i just
És evident que aquesta amnistia no té res a veure amb les reivindicacions històriques de la línia revolucionària. Hem de recordar que a Espanya durant les últimes dècades no hi ha hagut ni un sol dia sense represaliats polítics en les presons. Avui som centenars els qui ens mantenen presoners per defensar la classe treballadora i els drets històrics de les nacions oprimides. I, militants polítics de PCE(r), GRAPO, gallecs independentistes i altres moviments, seguirem en la presó l'endemà d'aquesta amnistia.
Amb aquesta amnistia no cessaran les lleis que aquest Govern utilitza per a explotar i trepitjar el poble. Per tant, l'estat antidemocràtic continuarà vigent. És a dir, s'anirà ampliant la llista de represaliats.
Aquesta amnistia no abastarà a totes les persones que han represaliat a Catalunya per la seva participació en mobilitzacions a favor del referèndum, perquè molts d'ells queden fora d'aquesta llista. I d'altra banda, els esclaus uniformats de l'Estat, que van utilitzar la violència contra el poble, aprofitaran aquesta mesura perquè les seves accions quedin impunes. Un projecte amb propòsits seriosos o eficaços tindria en compte aquestes dues dades perquè no fos així.
Els partits polítics catalans que assumeixen aquesta astúcia de l'Estat espanyol es presenten com els únics defensors dels drets que es vulneren a Catalunya i estableixen una aliança amb els homòlegs bascos. Ells ja van apostar a Euskal Herria per la unilateralitat, això sí, en el sentit contrari a l'independentisme, mitjançant la liquidació i la conciliació de les vies revolucionàries. Alineats amb aquests partits al servei del capital i amb els seus interessos, limiten més el nostre estatus i el nostre caràcter polític, però creiem que és un bon moment per a reivindicar els nostres drets polítics en veu alta a través de l'organització i la mobilització.
Per tant, en aquest context de jugades interessades, de falses amnisties i d'atacs contra classes obreres i pobles oprimits, nosaltres reivindiquem tota l'amnistia com a objectiu estratègic de la línia revolucionària. A través de la lluita popular aconseguirem l'amnistia, juntament amb l'imprescindible dret d'autodeterminació, per a obrir el camí d'un futur democràtic i just.
Finalment, a totes les institucions i persones que en les últimes dècades han estat perseguides amb crueltat per proclamar a Euskal Herria tota l'amnistia, un munt d'ànims i força, per a seguir el camí marcat. Teniu raó, l'amnistia és possible! Ho aconseguirem amb la resistència i la lluita!
Presos al carrer, tota l'amnistia!
Jesús Mari Etxeberria Garaikoetxea “Goierri”, Jon Kepa Preciado Izarra, Patxi Ruiz Romero i Mikel Sansebastian Gaztelumendi, presos polítics bascos.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]