UNICEF ha publicat que la meitat dels nens d'Haití depenen de l'ajuda humanitària per a sobreviure, que enguany necessitaran de manera urgent uns 2,6 milions de nens. El país es troba en una situació extrema, sobretot des de l'any 2021, la qual cosa repercuteix directament en la qualitat de vida dels ciutadans. La fam s'ha estès pel país, amb més de 4,7 milions d'habitants. Però no sols això, la pesta de còlera i la inestabilitat política del país han fet que el país sigui vulnerable.

En els dos últims anys l'Estat del Carib no té un lideratge clar. El president Jovenel Moïse va ser assassinat al juliol de 2021 per causes encara no aclarides, i des de llavors l'economia i l'autoritat del país no han tornat a la seva fi. Al gener d'enguany van cessar els deu últims senadors que quedaven de l'anterior govern, en finalitzar la seva legislatura, i des de llavors han desaparegut els indicis d'un govern legítim i triat pels ciutadans. En l'actualitat, Ariel Henry ocupa el càrrec de president, però un alt percentatge de la població li tira en cara la falta de legitimitat.

Així, la presència de grups violents als carrers s'ha incrementat fins a aconseguir el control de les dues terceres parts de la capital, com és el cas dels pandilleros G9 que al setembre de l'any passat van ocupar la principal destinació dels ports i petroliers del país, en contra de les últimes mesures governamentals. La inseguretat als carrers ha provocat el tancament o la destrucció directa d'algunes escoles de la capital. No obstant això, la falta d'escolarització ha fet que els nens reclutin en les colles.

Tots aquests factors han fet que el país sigui vulnerable fins a l'extrem, però la falta d'ajuda és evident; fins i tot algunes associacions d'ajuda humanitària internacional s'estan desplaçant del país per falta de seguretat. De fet, també s'han produït atacs als hospitals d'aquestes institucions i han pres aquesta decisió per a protegir els seus treballadors.

Deute per a tota la història

Des de 2010, quan el terratrèmol va ser tan famós com crític, la situació d'Haití ha empitjorat: des de llavors la crisi s'ha anat elevant a tretze anys. Però l'actual no és la primera crisi del país, ni molt menys: Haití és un país marcat per les crisis i les circumstàncies econòmiques i polítiques, des de la seva independència. Perquè aquí està una de les claus de la precarietat crònica.

Des de la seva independència en 1804, ha estat pagant el seu “deute” a França durant 122 anys, quan el Govern francès li va demanar 150.000.000 de francs per aconseguir la independència, tots els ingressos que obtindria Haití en uns deu anys. Aquest deute era el que els colonitzadors francesos havien de donar a canvi de terres i esclaus que havien “perdut”. Van pagar el deute, van pagar bé, però això va condicionar el primer segle del país i va fer que el desenvolupament econòmic fos absolutament insignificant.

A aquest principi cal afegir les ocupacions internacionals, que els EUA va realitzar en la primera meitat del segle XX, o les dictadures –François “Papa Doc” i Jean-Claude “Baby Doc” en la segona meitat d'aquest segle–. Amb el terratrèmol del nou segle, l'assassinat del president i el cop d'estat, queda un país amb una situació absolutament inestable. I així continua sent Haití el país més pobre d'Amèrica.

Consulta més informació sobre Haití en el reportatge d'Urko Apaolaza: Esclavitud. Haití, revolució i venjança.