L'Institut Nacional de Recerques Espacials del Brasil (INMA) ha informat de la notícia a partir d'imatges obtingudes de satèl·lits. En els tres primers mesos de 2020 la selva ha perdut 796,08 quilòmetres quadrats, la xifra més alta dels tres primers mesos de l'any des de 2016. L'any passat es van perdre 525 quilòmetres quadrats en les mateixes dates.
Els experts esperen que la desforestació augmenti, la qual cosa ha suscitat crítiques per part dels grups ecologistes, que han criticat l'avanç. Han demanat responsabilitats al Govern brasiler, al qual han acusat de no dur a terme cap mena de control. També han recordat que el president del Brasil, Jair Bolsonaro, és conegut com a antiecologista i que s'ha manifestat en nombroses ocasions a favor de la desforestació de l'Amazònia.
La culpa dels traficants de fusta
El Govern reconeix que la pandèmia ha obligat a posar tots els seus esforços en crisi sanitària. No obstant això, el vicepresident Hamilton Mourao, que dirigeix el Consell Nacional Amazònic, ha culpat als caçadors de llenya per l'escàndol que ha comès. Segons ha dit, s'han aprofitat de la crisi per a fer un emmagatzematge irregular de la fusta de manera il·legal.
Mourao ha afegit que s'ha posat en marxa un gabinet de gestió del kiris per a posar en marxa mesures contra els qui realitzen accions relacionades amb la desforestació. En aquest gabinet participaran els ministeris de Defensa, Justícia i Medi Ambient. Aquest pla serà presentat al president, qui decidirà quina posició adoptar. No obstant això, la vicepresidenta ha confiat que aquest programa "augmenti la capacitat de repressió" del Brasil sobre els crims contra l'Amazonía.
La desforestació i la pesta, units
El mes passat, Greenpeace va emetre un comunicat en el qual assegurava que els danys causats al medi ambient fan possible la propagació de plagues. Va explicar que el fet que l'ésser humà es trobi en territoris que fins llavors no han existit significa que es posin en contacte amb noves espècies animals i que, en conseqüència, els éssers humans s'enfrontin a malalties que no són immunes.
En el cas del Brasil, d'alguna manera, ha estat al revés. Els treballadors de la recollida de fusta han portat a la selva els virus desconeguts fins llavors per la població amazònica, on també ha començat la propagació del COVID-19. Aquesta situació és encara més preocupant a l'Amazònia, on no existeix una estructura sanitària per a combatre l'epidèmia.
El 9 de juny, el diputat general de la Diputació Foral de Guipúscoa, Markel Olano, i el diputat de Promoció Econòmica, Turisme i Medi rural, Jabier Larrañaga, van comparèixer en Donostia per a presentar la Fundació Basotik. El director general de muntanyes i Medi natural,... [+]
Algú diria que la selva amazònica és un bosc abandonat? O que les zones protegides de Costa Rica i Borneo estan abandonades? Hem declarat parcs naturals perquè Pagoeta i Aiako Harria són boscos abandonats? En totes aquestes zones es troba el bosc natural o s'està recuperant... [+]