La crisi de la maternitat
Transcorregut un any des de l'inici de la pandèmia, ha sorgit una nova conseqüència. De fet, la taxa de natalitat és la més baixa dels últims anys: al gener i febrer, en l'Estat espanyol han nascut 13.000 nens menys que en 2020, la qual cosa suposa un 23% menys.
Enfront de les primeres representacions sarcàstiques i infantils, les parelles que estaven dins de casa no miraven amb felicitat el futur, sinó que moltes l'han passat pitjor del que es pensava en un principi. Entre les raons que s'amaguen, m'agradaria assenyalar quatre. En primer lloc, falta el desig per la situació generada per la pandèmia.
"Estem davant una greu crisi i si no lluitem per una societat que posi les vides en el centre, no veurem més que foscor"
En segon lloc, les dones joves tenen molts obstacles per a dur a terme el model de maternitat que desitgen, segons han posat de manifest diversos estudis feministes dels últims anys. En general, les dones tenen menys nens dels que volen i més adults dels que volen. Aquestes dificultats afecten el 70% de les dones.
En tercer lloc, en els últims mesos s'han interromput els tractaments dirigits a les dones que es beneficien de la reproducció assistida. Això afecta directament a mares, parelles de lesbianes i dones amb problemes reproductius, que són pares únics.
Finalment, les condicions socials han cobrat més pes que mai: precarietat, crisi de cures, polítiques públiques deficients de suport a les cures, falta de mesures per a compaginar el treball assalariat amb la cura de la llar…
Estem davant una greu crisi i és el moment de prendre mesures abans que sigui tard: 0-3 cicles universals i gratuïts, possibilitat de no realitzar la declaració de la renda de manera conjunta, mesures contra empreses amb condicions laborals precàries, pujada d'impostos... Per descomptat, tot això no ens traurà del forat de la crisi de les cures, perquè per a això haurem de fer una gran feina política. En qualsevol cas, si les cures no es fan importants i no lluitem per una societat que posi les vides en el centre, no sols no apareixem maduresa com a societat, sinó que ens destruirem materialment i si aixequem la vista, no veurem més que foscor.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]
Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.
Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat... [+]
Urte berria hastearekin batera, bizitza aldatuko diguten erabakiak hartzeko ohitura bada. Listak egiten ditugu hiru puntutan: bat, kirola gehiago praktika; bi, lagun zaharrak maizago ikusi; hiru, Islandiara itzuli, errealki eta metaforikoki. Xedeak beti xede geratzen direla... [+]
En la circulació les prioritats exerceixen un paper fonamental. Són les primeres coses que aprenem a conduir: si no dominem les rotondes i la STOP no aconseguirem el permís de conduir.
No obstant això, les prioritats no són qüestions neutres, sinó que han estat... [+]
Des de Benito Lertxundi, que ens va comunicar que deixarà els escenaris per sempre, portem ja diverses setmanes, i des de llavors som molts els que ens sentim orfes de l'una o l'altra manera, amb una sensació de pèrdua o abandó, trist. A Iruindarro, almenys, ens quedarà per... [+]
Hiru korapilotan mordoilotzen digute euskaldunon elkarbizitza, eta urte luzez, pazientzia handiz eta erabakitasun irmoz ekin arren, loturok askatu ezinean gabiltza. Hiru bederen badira uneko korapiloak: presoak, euskara, etorkinak.
Urte berriarekin elkartu ohi gara milaka... [+]
Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]
Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]
.jpg)
Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.
Ja un mes abans de l'arribada... [+]
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]
El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]