Aquesta situació no és nova. Durant anys no han fet més que adaptar tota l'arquitectura d'excepció que ve de l'època del franquisme. Però ha continuat sent excepcional, ha continuat vulnerant els drets civils i polítics de tots, i ha mantingut l'objectiu de silenciar les dissidències. S'han modelat pels seus interessos. Així hem conegut les legislacions antiterroristes, la incomunicació, la tortura, el tancament dels mitjans…

Han passat sis anys des que ETA va abandonar les armes i les úniques violències polítiques organitzades explícites que vivim a Euskal Herria durant aquests anys han estat les de l'Estat o les de les diferents administracions. No obstant això, es mantenen les antigues lleis d'excepció, juntament amb les noves. Com la Llei mordassa o la reforma del nou codi penal.

Depenent de la situació, ens apliquen la repressió en blanc o negre. Aquí està el cas dels joves d'Altsasu, en el negre; i amb ell, la repressió blanca, les multes, per a castigar la solidaritat amb ells.

En aquesta situació no podem conformar-nos amb la inaplicació o flexibilització dels mitjans desenvolupats per a establir polítiques d'excepció durant els anys de conflicte armat. Totes elles han de desaparèixer de l'ordenament jurídic. I totes les necessàries per al seu manteniment.

Si volem que es respectin els drets civils i polítics, hem de lluitar per això. Ainara, Aritz, Adur, Jokin, Iñaki, Oihan, Julen, Jon Ander, Aratz, Nahia i Aitor LIBRE.

Per a això, hem d'organitzar una lluita que confongui adequadament i de manera massiva diversos components. El dolor i la ràbia que ens produeix aquesta situació, el compromís, la imaginació, la tendresa amb els processaments, la fermesa davant els agressors, l'ampli suport de la societat, la desobediència, l'humor… Aquests poden ser alguns dels ingredients, però també poden haver-hi més.

Lluitarem pels joves d'Altsasu, lluitarem pels drets civils i polítics de tots!

Omplirem Pamplona el 14 d'Abril!