El lobby del cop públic 2009 de l'ENAM va comptar amb la complicitat d'una diplomàcia internacional al servei del capital, abans i després de la maniobra. La màxima posada en escena pública d'aquest ús va tenir lloc en el Palau d'Aiete el 17 d'octubre de 2011 i tres dies després que ETA abandonés definitivament l'activitat armada.

Durant aquests dies, el lobby que va permetre la fi de l'ENAM ha celebrat el 10è aniversari de la posada en escena d'Aiete. Parlem del mateix lobby que va obligar a ETA i a ENAM a lliurar les seves armes i que va fer desistir de la seva línia d'alliberament nacional i social.

Així, en pocs anys, sota la democràcia/dictadura del capital, es va argumentar l'alternativa democràtica (que només es pot fer en una situació democràtica). Posteriorment, es va voler fer un procés democràtic en el qual Euskal Herria fos propietària del seu futur, en la mateixa dictadura de capital. De tal manera que, davant la falta de voluntat de la burgesia francesa, espanyola i basca, “se li va ocórrer” la idea genial de cedir i col·laborar per si mateixa al lobby esmentat. Almenys alguns no sabem des del moment en què va ocórrer allò.

És a dir, malgrat estar molt condicionats per la filosofia interclassista, pel desgast de tants anys de guerra, per les contradiccions que tot això comporta, per la pressió de la socialdemocràcia i de la petita burgesia, per la pressió de l'enemic nacional i de la classe, etc., no es poden deixar les principals banderes de lluita dels últims 60 anys.

És a dir, potser a tota l'Esquerra Abertzale Oficial no se li pot exigir un nivell de classe i de nació sense concessions; una praxi revolucionària, concorde a les condicions objectives i subjectives del moment, als avanços i retrocessos d'un mateix i de l'enemic, a la situació internacional, etc. No obstant això, si la línia no canvia per complet, estem convençuts que no serà l'última vegada que cedeixin unilateralment sota les regles de l'enemic nacional i de la classe.

El lobby que és padrí i padrina de sortu (i com el temps passa, i en la seva mesura, també tenen responsabilitat els que li deixen fer o els ajuden conscientment) està fins a les celles des de bastant abans de 2009 fins a l'actualitat. Les relacions amb l'imperialisme (ningú sap fins a on), l'homenatge als cossos repressius de l'Estat espanyol, la col·laboració amb el PSOE-GAL, … Necessitaríem hores per a explicar detalladament la seva activitat col·laboracionista, tant a nivell nacional com social.

Així les coses, el seu principal eix pràctic d'influència política és la validació dels instruments necessaris al capital per a la seva supervivència i domini. Al mateix temps, l'escassa presència i absència de referències en el moviment popular i social i la falta d'una sòlida posició i pràctica de classe en el moviment obrer, se substitueix per performances i discursos periòdics difusos i interclassistes, igual que al llarg de la història ha correspost representar a la socialdemocràcia.

En la seva praxi, res escapa al que consideren rendible, possible o vàlid. Per a la socialdemocràcia i la burgesia l'Estat Socialista Basc no és possible, no és valuós i molt menys rendible. Per a ells, la individualitat, el benestar personal i el món feliç són presents en les condicions d'ocupació i explotació actuals.

Per la construcció d'un Estat Socialista Basc.