El membre del projecte ha explicat que la parella havia llogat uns deu anys als Alps, la qual cosa els donava "llibertat de moviment". “Aquí també comencem a simular alguna cosa per a llogar, per a fer un assaig i veure la marxa de la nostra granja a Euskal Herria”. L'amo de la finca va reformar el sostre de l'edifici i allí viuen Saint-Laurent i Guibert. “Tenir l'oportunitat de viure aquí és molt bo per a nosaltres. Nosaltres hem equipat la casa, hem posat la màquina de munyir i coses així, però la resta era aquí i lloguem, no ha estat un treball d'aquestes característiques venir aquí”, ha afegit.A
excepció de les ovelles de raça Merinos d’Arles, han portat tots els animals que tenien en la seva anterior granja al País Basc: 150 caps negres, una vintena de cabres pirinenques, deu highland vaques, altres tants porcs i poltres. “Som una petita granja, als Alps també ho érem, i el nostre sistema es basa en la muntanya, necessitem muntanyes i pastures”, explica l'agricultor. Els membres d'Oihanartia estan treballant en el cultiu biològic, i també han entrat en el bressol Idoki. “Per a nosaltres era realment evident repensar la pregunta sobre la protecció del medi ambient”, ha afegit.
Amb llet d'ovella elaboren formatge, mató i iogurt en Oihanartia, la qual cosa avui dia és la part més important de la producció. També venen xai, pitica, bou i carn de porc. “Tenim un petit gasnategi en la granja, on embenem el nostre producte, o el fem en els mercats i les botigues de productors”, explica Saint-Laurent.
A més de la producció, els productors s'han implicat en moviments d'agricultors d'Euskal Herria, com el sindicat ELB, l'Associació de la Terra de Demà i l'Associació de Productors de Llars del País Basc, però també en diverses associacions que treballen a favor de les races autòctones: En la societat Burubeltza, en l'associació Ahuntz Pirinenca i en l'associació de suport a la pottoka local, per exemple. “És bo treballar amb tots ells i secundar, valorar i donar a conèixer aquestes races, en això estem compromesos”, ha conclòs.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.