"L'aventura va començar en 1997 per l'associació Amikuzeko Zabalik, i enguany, com tots els anys, es portarà el seu exemplar", han dit els responsables de l'associació Zabalik. "Quatre dijous, quatre conferències, de 8.30 a 11.00 de la tarda, calorosament, inclòs el glop de la conversa i la seva valisa. La cita està organitzada pel basc i el desig de viure en basc a la sala de la Mancomunitat de Donapaleu del carrer Tribunal".
La programació de 2020 arrenca el 6 de febrer amb una taula rodona titulada "La guerra d'Algèria en la memòria dels bascos". El festival comptarà amb la participació de Piarres Aintziart, Xipri Arbelbide i Jean Louis Davant. En la guerra de 1954 a 1952 per a impedir la independència dels nacionalistes algerians, es diu que uns 20000 joves bascos van participar en la guerra, passant allí un any i mig o dos anys de servei militar. 105 bascos van perdre la vida en aquella guerra. "Les següents generacions -diuen des de Zabalik- hem conegut que es reunien en les seves sessions de ex-guerrers, que potser tenien moments d'enxampar-se entre ells als qui no podien nomenar a ningú. També els hem conegut, i en la major part dels pobles hauran existit homes que vivien malalts, i en veu baixa es deia: Totes les guerres, a part de les dels temps de guerra, contenen en les seves conseqüències immenses lletjors, tant si les hi porta per vencedors com per vençuts. Perquè es perd més del que es guanya, primer la cortesia, i segurament la joventut. ".
Piarres Aintziart, Xipri Arbelbide i J. Louis Davant han donat abans el seu testimoniatge sobre les vivències d'aquella guerra. Avui, en el discurs de Donapaleu, els reunits podran escoltar les seves històries i reflexions a través de les seves boques.
El 13 de febrer, Ander Berrojalbiz oferirà la conferencia "Finestra tapada; un procés de bruixeria en Amikuzen l'any 1370": "Alguna vegada s'ha esmentat el procés de bruixeria sobre la forma de vida del poble, les creences, les pors, etc. Són unes finestres immillorables per a descobrir. En aquesta xerrada volem donar a conèixer una finestra tapiada que ha estat gairebé oblidada fins ara: Dos documents que formen part del judici de bruixeria celebrat en 1370 contra Garrüzen, Pes de Goiti d'Ilhar i Condessa de Beheiti. Aquest procés, a més de ser el més antic que s'ha conservat al País Basc, també és de gran importància a nivell europeu. Per exemple, és el primer judici que es recull, i s'ha conservat, de l'acusació de posseir la capacitat per a fer-se passar per animal; i també el primer document històric que cita la paraula Akelarre en relació amb la bruixeria, sent el següent el de 1450. Entre altres llibres, Ander Berrojalbiz publica "Herejeen lloa".
El conegut agricultor i cantant Eñaut Etxamendi parlarà el 20 de febrer sobre "els nens del basc, els seus cosins i els seus askazis". Segons han explicat els organitzadors en la presentació, Etxamendi "porta tot el temps investigant, disseccionant, sondejant i reconstruint els secrets de la nostra llengua en les dues últimes dècades". No veu el basc com una llengua aïllada i, pel mètode comparatiu, té com a companys de viatge el grec antic i el llatí, amb els quals conviuen el sànscrit, el rus i desenes de llengües conegudes i menys conegudes d'Europa o de l'Est". Recentment ha publicat "L'origini de la langue basque".
L'últim dijous de febrer la periodista Ainize Madariaga parlarà d'això: "Ostatge de la comunitat; claus per a entendre per què sofreix la comunitat basca, gràcies a un testimoni", ha afegit. Madariaga, a més de periodista, és diplomat en sociologia i antropologia i té publicat el llibre “La comunitat ofegada. El trauma del parlant: diagnòstic i pal·liatius”.
A més dels Dijous de Febrer, en Amikuze cada any s'adapta el Libertimiento. La de Donapele serà la número 16.
Europar Batasunean berriki onartu den Migrazio Itunak, asko zaildu dizkie gauzak euren herrialdetik ihesi doazen eta asiloa eskatzen duten pertsonei. Eskuin muturraren tesiak ogi tartean irentsita, migratzaileentzako kontrol neurri zorrotzagoak onartu dituzte Estrasburgon,... [+]
Arazo burokratikoengatik ezin izan zuten ekainaren 28an iritsi eta oraindik ere ez dakite noiz iritsiko diren. Oporrak Bakean programaren baitan, berez bi hilabete pasa behar dituzte haur sahararrek Euskal Herriko hainbat lekutan.
Hirurogei urte pasa dira Parisen gertaturiko sarraskiaz geroztik. 20.000 eta 40.000 aljeriar artean atera ziren karrikara, modu baketsuan, Frantziaren kolonia zen Aljeriaren independentzia aldarrikatzeko eta aljeriarrei bideraturiko etxeratze-aginduaren bukaera galdetzeko... [+]
Aljeriako Gobernuak amazigera hezkuntza sistematik kanpo uztea erabaki ostean hasi dira protestak.
Errefuxiatu kanpamendu ugaritara iristen ari dira aurrerapen teknologikoak. Herriaren erresistentzian izan ditzaketen ondorioek beldurtzen dituzte asko, behin behineko kanpamenduak biziarteko bihurtzearen beldurra dute eldiario.es egunkariak erreportaje batean jaso duenez.
Nils Andersson suediarrarekin solasaldia luzea izan zen, emankorra oso. Berarekin solastatu ondoren –udaberrian–, jihadistek Frantzian atentatu odoltsu gehiago egin dute.