Aquest petit estudi se circumscriu a l'anàlisi dels estatuts dels partits i, per això, té grans limitacions. D'una banda, en el dia a dia dels militants dels partits, els estatuts es miren sobretot o només quan hi ha problemes. D'altra banda, sens dubte, cal completar-la amb el coneixement de la pràctica real.

En 2016, el PNB, amb el 37,59% dels vots emesos i 28 escons, va ser el líder dels vots i electes, en els estatuts aprovats aquest mateix any, en la seva quarta base general, diu:

El Partit Nacionalista Basc, que té el basc com a llengua pàtria basca, exigeix el reconeixement de la responsabilitat nacional necessària per a la seva normalització, a fi que els drets lingüístics dels ciutadans bascos siguin protegits i impulsats, al servei dels quals estaran els càrrecs públics d'EAJ-PNB i els responsables interns del Partit.

El Partit Nacionalista Basc fa seves les bases d'una efectiva normalització lingüística: l'avanç d'aquesta iniciativa necessària per a l'acció i la pràctica eficaç a favor del basc, llengua pròpia, minoritària i minoritària dels bascos.

En l'article 90.2, on diu:

En l'elecció de càrrecs interns, així com en l'elecció de candidats a càrrecs públics, es tindrà en compte el que es disposa en el Pla d'Equilibri entre Dones i Homes d'EAJ-PNB i en el Pla de Normalització de l'Ús del Basc, que estaran vigents a cada moment.

Sobre l'objectiu nacional, en les seves bases principals, no cita la independència: “L'existència política d'aquesta pàtria s'expressarà juntament amb la recuperació de la seva sobirania.” “...l'ésser polític del qual ha d'expressar-se a partir de la recuperació de la seva sobirania nacional.”

Resumint, al meu entendre, l'afirmació que el basc és una llengua patriòtica és més clara que la de l'objectiu polític dels bascos, que se suposa que cal fixar-se i concretar al mateix temps que es recupera la sobirania. Quant al basc, cal trobar els detalls en el Pla d'Ús! Això ens fa sospitar: no són moltes vegades excuses per a no adoptar plans d'ús més precisos? Però, com s'ha dit, cal conèixer l'evolució del pla d'ús i el grau de compliment.

Tornem al segon partit més votat: EHBildu coalició (21,26% dels vots i 18 escons). Els estatuts aprovats en 2017, en el fonament ideològic cinquè, diu:

Euskaldunización: El basc és la llengua nacional dels ciutadans bascos i, per tant, un dels principals components de la seva identitat. El basc és un aspecte essencial de la cultura del nostre país, una aportació a la cultura universal i un instrument de cohesió social i d'inclusió social. Per això, considerem fonamental elaborar i consolidar una estratègia comuna per a la normalització del basc, amb la finalitat d'aconseguir una Euskal Herria euskaldun integrada per persones plurilingües i respectuosa amb la diversitat cultural de la societat basca del segle XXI. En aquest sentit, considerem imprescindible aconseguir l'oficialitat del basc en els set territoris. En aquest cas, el castellà seria cooficial en els quatre territoris d'Hego Euskal Herria, i el francès en els tres territoris d'Ipar Euskal Herria.

No aporta major precisió. En definir-se a si mateix fa referència, entre altres objectius, a una Euskal Herria independent: “EH Bildu es defineix com la força de l'esquerra basca per la sobirania, que busca una Euskal Herria independent i basada en la justícia social”.

Com és sabut, EH Bildu està formada en l'actualitat per tres partits -Aralar es va dissoldre al desembre de 2017-: Sortu, Eusko Alkartasuna i Alternatiba. En els estatuts que va registrar en 2011 Sortu, que té el major nombre de militants, reformats en nombroses ocasions, s'esmenta la independència en el primer pilar ideològic, i en el segon, l'euskaldunización. No ho he trobat en basc, com ho he registrat en el registre de partits a Espanya, el canvio a:

L'euskaldunización plena. Perquè el basc no és només la llengua pròpia i originària d'Euskal Herria, és també patrimoni de la Humanitat. Eta nosaltres i nosaltres, a la ciutadania basca, a la qual ens assegurem el desenvolupament ple de la nostra llengua, la llengua nacional. Perquè Euskal Herria és el territori de l'Euskara, construir un país euskaldun conformat sí per una ciutadania pluricultural i multilingüe.

En aquesta última frase, sentim el ressonant de la frase que hem llegit en els estatuts d'EHBildu “per a aconseguir una Euskal Herria euskaldun que estigui formada per persones plurilingües i respecti la diversitat cultural de la societat basca del segle XXI”, i crec que hi ha dos continguts per sota dels quals, d'una banda, el reconeixement de la diversitat lingüística i cultural que suposa l'últim adveniment d'immigrants, i per un altre, no sé si no hi ha una visió tan complexa per sempre, “curta”. És cert que la cultura basca queda tala sense conrear ni conrear la cultura basca.

En la pàgina web del partit hi ha subratllades les bases, i una d'elles és la següent: “Euskalduna: El basc és la llengua d'Euskal Herria i treballem per la recuperació del basc. Sortu funciona en basc” (Azpimarra gurea). No fa falta dir-ho, és el millor pla d'ús.

El segon el fa en militància, Eusko Alkartasuna. En el seu article segon, els Estatuts de 2009 estableixen el següent:

La llengua oficial d'EA és el basc. En tot cas, es potenciarà i garantirà l'ús del basc, sense perjudici de la utilització d'altres llengües, tenint en compte la situació sociolingüística real.

L'Assemblea General aprovarà un pla per a normalitzar l'idioma. Aquest pla impulsarà l'ús del basc en els òrgans del Partit i regularà el nivell de coneixements exigit per a accedir a càrrecs públics o càrrecs del Partit. Per a això es tindrà en compte l'edat i la realitat sociolingüística de cada àmbit. (el subratllat és el nostre).

Destaca a més l'article divuitè: “Els afiliats, a més dels enumerats en l'article 14, tindran les següents obligacions: a) Aprendre i utilitzar el basc”.

Quant a l'objectiu polític principal: “La unitat territorial i la independència d'Euskal Herria (construint un Estat propi dins de la Unió Europea)”.

Alternatiba, la tercera formació de la coalició EH Bildu, es va constituir en 2008 amb el suport del Govern de Rajoy. En els seus estatuts només fa referència al basc en tres articles: En l'elecció de la Mesa Moderadora i de la Secretaria Tècnica de l'Assemblea Nacional, en un context d'igualtat de dones i paritat d'idiomes.

Resumint, la necessitat d'aconseguir una Euskal Herria euskaldun amb EH Bildu és clara i nítida, però no hi ha concreció per a l'elecció de càrrecs interns i càrrecs parlamentaris i municipals, ni per als criteris lingüístics de les assemblees. De les fonts que els dono credibilitat sé que l'assemblea nacional les fa en basca i que a Guipúscoa utilitza el basc. En Bizkaia i a Àlaba, no ho sé. Sortu diu que funciona en basc, i Eusko Alkartasuna, d'una banda, posa l'accent en la necessitat que els afiliats aprenguin i utilitzin el basc, i per un altre, ens remet al Pla d'Ús, com ja hem dit, el que ens genera dubtes, però, com ja s'ha dit, cal saber quina és la seva evolució. Alternatiba a penes esmenta res sobre el basc.

Venint als que consideren a Espanya com la seva nació, el PSE i el pp no tenen en els seus estatuts res en basc. I el partit Elkarrekin Podem d'Euskadi? Ha aprovat el primer pla de normalització del basc per al període 2019-2021. Diu al principi:

Aquest document s'ha elaborat amb un doble objectiu: d'una banda, conèixer la presència i els problemes del basc en tots els nivells de Podem Euskadi i en els municipis on existeixen cercles, i per un altre, normalitzar l'ús i la presència del basc en tots els àmbits del partit en general.

No obstant això, no és un bon senyal que hi hagi hagut dos competidors per a elegir al candidat a lehendakari i que un d'ells no hagi sabut basc, al final, per haver guanyat al basc.

En resum, i circumscrit als partits abertzales, el més eficaç és, sens dubte, el de sortu, si ho compleix, que funcioni en basc al marge dels plans d'ús.

La resta d'aspectes, en teoria, estan bastant pròxims entre si pel que fa al reconeixement de la condició de llengua nacional que atribueixen al basc, i en la pràctica? Segur que hi ha diferències notables en la pràctica diària. En què consisteixen els Plans d'Ús de Normalització del Basc en el PNB i en EA? ; EH Bildu, no hi ha detalls, encara que m'han arribat sons creïbles amb una pràctica bastant euskaldun.

Ara que es renovaran els escons del Parlament Basc en la CAB, en elaborar les candidatures, pel que fa al perfil lingüístic, els crido a ser coherents; i a triar als euskaldunes, i a portar aquesta coherència dels estatuts a la pràctica oral i escrita: siguin exemple dins de casa en l'ús de la llengua nacional i valentes en la definició i impuls de les polítiques lingüístiques per a tota la societat basca.