A Bolívia, va analitzar les conseqüències que té per a la població local la deterioració mediambiental.

Entre altres coses, vaig estudiar el tema de les mines de la ciutat d'Oruro [província de Tancat, Bolívia]. Analitzem la dependència de la ciutadania, les conseqüències de l'explotació sense límits ni dimensions de la mina. Per primera vegada vaig veure com les desigualtats mediambientals afecten els ciutadans més humils, sense una política pública adequada. A més, era un any especial de la bombolla política, de la volta al poder dels indígenes. Tenien l'esperança que les coses canviessin, que fossin sentides i visibles en el nou estat en el qual es construïa. La nova Constitució va ser traduïda a totes les llengües del país. Era simbòlica, però veloç.

Moviments com Bizi, Alternatiba o ANV-Cop 21 han unit el clima i els temes socials. Aconsegueixen una relació de força suficient per a arribar als objectius?

Són moviments bastant nous. No obstant això, des de la seva creació han canviat moltes coses. En primer lloc, l'entorn de mobilització ciutadana és més fàcilment exacte que l'anterior a la Cop21. En 2015 es va crear Alternatiba en Baiona, i tots van mirar des de lluny des de l'Hexàgon. El difícil cim de l'endemà a Copenhaguen de 2009, perquè volíem mobilitzar-nos amb el clima. El pario és un pario trobat perquè s'han intensificat els moviments, el clima és un tema ineludible per a molts agents socials i s'han creat noves organitzacions: Youth For Climate, Extinction Rebellion… Alhora, el medi ambient s'ha convertit en una preocupació central per als francesos, tal com mostra una enquesta de 2019, i no sols per als ciutadans més rics. També hem vist en les últimes votacions que a penes hi ha hagut forces polítiques que no hagin esmentat el clima. El tema del clima i els reptes de la justícia social estan cada vegada més lligats. La jaqueta s'ha vist amb elles. El llarg i silenciós treball d'ombres en la construcció del moviment està donant els seus fruits.

Ha tingut conseqüències directes en les polítiques mediambientals?

És segur que els gasos amb efecte d'hivernacle estan sempre en auge i que les autoritats no prenen cap mesura. Macron vol fer-se passar a si mateix com el campió de l'ecologia a nivell internacional, però en realitat porta una política climicidio. Per tant, sí, el moviment climàtic encara funciona. Però la relació de forces ha de mesurar-se a llarg termini. És una construcció llarga, un treball a l'ombra. La relació de forces no és suficient encara, però el moviment que hem construït té cada vegada més influència enfront del govern. Les pròpies Alternatiba i ANV-Cop 21 mouen al voltant d'un centenar de grups actius en el territori [França]. La relació de força és treballar en xarxa; fer propostes a nivell local, com fa Bizik amb el pacte per a la metamorfosi ecològica, per a influir en les polítiques locals. També fer un treball de formació en profunditat per a treure nous portadors.

Per què afegir un moviment polític com Alda als moviments esmentats fins ara?

Alda ve a completar el nostre sentiment que no hi ha justícia climàtica sense justícia social. Ens hem adonat que les nostres organitzacions no arribaven a una part de la ciutadania, especialment als barris i entorns més senzills. Al contrari, estan en primera línia per a suportar els efectes de la crisi climàtica. Ens va semblar que es necessitaven noves eines i formes per a emocionar a la gent humil; en això estrena Alda. No obstant això, no partim del que cal fer, sinó de saber quines són les necessitats dels ciutadans més humils. De les seves queixes i reflexions. Aquest és el nostre primer treball.

No és arriscat que una classe aporti artificialment el seu punt de vista des del més alt dels barris humils?

Som conscients del risc i ho hem fet tot per a evitar-lo. És una organització que partirà de les classes més humils i treballarà amb elles. Els mètodes d'Alda estan basats en el motlle de community organizing. És a dir, donar poder a la gent, de veritat. Per això, estem en una escala de petits barris i petits grups, perquè la gent es coneix i pot organitzar-se. Sortir de les persones, de les seves necessitats i buscar eines per a atendre-les. Aquesta és la idea.

Vol dir que aquests instruments no tenien per si mateixos?

Com va ocórrer. No es pot parlar en general. Hi ha llocs pels quals les coses es posen lletges. Alda no pot anar a elles, excepte a donar un cop de mà. Però hi ha llocs on no es fa res, i no és ser un centre de classe dir això: així és. En molts llocs hi ha decepció respecte a la capacitat d'influir. En aquests casos, l'elaboració de propostes per part d'una organització pot constituir un incentiu per a una autoorganització.

Com defineix Alda la sobirania des del punt de vista de la descolonització, el moviment d'alliberament popular reivindica una sobirania al país?

L'Alda és nounada, per la qual cosa no té un corpus tan gran. No obstant això, ha tret una carta i forma part de la resposta. Alda es defineix a si mateix com a abertzale, però no en el sentit polític, o no com a partit polític, sinó com a organització social. La idea és tenir una visió d'Euskal Herria: lliure, sostenible, solidària; basada en una sobirania popular de veritat.

Quan diu Euskal Herria , de quin territori parla?

Euskal Herria íntegrament, però Alda només treballarà en Iparralde.

Ha esmentat el nacionalisme ‘no polític’; què seria el nacionalisme d'Alda?

Jo no estic especialitzat en nacionalisme. El que vull dir és que Alda no buscarà fer política; no es presentarà a les votacions. Volem posar el focus en el nivell social des d'una perspectiva d'Euskal Herria, del territori; tenint en compte la societat transformada que ens agradaria veure emergir. D'aquí, més aviat, la definició social del nacionalisme.

No hi ha, per tant, cap consideració especial sobre el dret d'autodeterminació dels pobles sense estat?

No hi ha hagut tal debat en l'assemblea general, per exemple. Però els temes abertzales, sense dir ecològics, són expressats en la nostra visió del territori de demà.