Treballadors d'Ipar Euskal Herria de la Fundació Manu Robles-Arangiz ofereixen ara diverses hores de treball a l'associació Alda. Segons ens han explicat, fa dos anys van començar les primeres reflexions: “Ens vam adonar que en els moviments d'associacions i militants de la nostra tradició, la societat popular no ens atabalava. Amb la societat popular volem dir la gent que viu amb poques possibilitats, amb pocs guanys”. La seva anàlisi va corroborar el moviment d'aquestes jaquetes a França: “Allí la gent va dir que per primera vegada s'havien anat a una manifestació, que es van mobilitzar per primera vegada”.

El mètode d'organització de Community

Van començar a aprendre d'altres experiències i tenen com a model el mètode de treball i organització que es duu a terme als Estats Units: “L'organització que s'utilitza en els barris populars és un mètode i, en resum, és una labor sindical en els barris. Organitzar a la gent en els barris, utilitzant els mètodes dels sindicats, però treballant temes que estan fora del món laboral: habitatge, transport, oci…”.

La lectura que fan és que les societats populars no estan organitzades de manera col·lectiva, “les estructures que les organitzaven han desaparegut, i ara aquestes persones són generalment aïllades, manquen de gent, de moviments o de xarxes al voltant, tenen problemes per a ajudar-los. Viuen una gran solitud”.

Els que han creat Alda ja són militants, sobretot treballen en la transició ecològica i en la justícia social, “però ens adonem que no hem d'anar a treballar amb el nostre discurs, que ja està preparat per a aquestes persones. Hem de partir de les necessitats de la gent, perquè fins ara no hem aconseguit relacionar-nos amb aquesta gent i hem de partir dels seus problemes i necessitats per a treballar i crear una relació amb aquesta gent. Hem d'ensenyar-los que organitzant junts poden canviar les coses. Després, a poc a poc, gràcies a la pràctica que compartirem, a les coses que farem i a la manera de fer, la resta de temes vindran després. Hem de començar des del punt de vista social i després vindran altres coses”.

 

Enquesta de carrer que pretén arribar a 1.000 persones

El projecte Alda es va posar en marxa en 2020 i l'associació s'ha creat a l'octubre de 2020. “El primer treball que vam posar en marxa va ser fer una enquesta en els barris, anant a la gent, per a conèixer millor els barris i la gent dels barris”. A través d'un qüestionari de 10-15 minuts, coneixen els problemes de la ciutadania, necessiten ajuda per a saber a qui es dirigeixen, com veuen el barri... es troben al carrer i en els mercats, i volen rebre informació de 1.000 persones fins a setembre.

L'enquesta i el treball en comú s'ha centrat en Baiona, per a començar: “Més endavant ho estendrem en Ipar Euskal Herria, però primer ha de crear l'associació, els moviments també, i després s'ampliarà”.

Alda Kazeta

També s'ha creat un periòdic trimestral dels barris de Baiona: “El primer número el traiem al gener, el segon a la fi d'abril. Imprimim en 20.000 exemplars i realitzem la distribució a través de voluntaris a domicili, però no la deixem en bústies, sinó a la porta de cada apartament”.

L'objectiu d'aquesta revista és donar a conèixer els barris, “ja que en la majoria dels casos no apareixen en la premsa d'ús, o apareixen en la majoria dels casos relacionats amb la informació negativa. El nostre objectiu és donar a conèixer els barris per a denunciar els temes que cal denunciar, així com les informacions positives: presentar una associació, per exemple”. La majoria dels articles els treuen d'informacions o temes rebuts de la gent: “Volem ser altaveus de la gent”.

Anàlisi de barris i resposta a problemes individuals

Sobre la base de fonts estadístiques, també realitzen una anàlisi teòrica dels barris. Però des de finals d'abril, el dia a dia d'Alda ha canviat perquè la gent ha començat a contactar amb ells, ha demanat ajuda i s'ha convertit en una tasca quotidiana resoldre els problemes d'aquestes persones: “La gent comença a adonar-se que Alda existeix i que el seu objectiu és millorar les coses en la vida diària de la gent. La majoria de les vegades es posen en contacte amb nosaltres per problemes relacionats amb l'habitatge”.

S'han donat dos exemples per a explicar el treball d'Alda: “En un cas, una persona amb sou de 1,290 € pagava 159 €/mes a l'assegurança de cotxe. Hem ajudat aquesta persona a fer una carta a la seva asseguradora demanant informació d'un expert en el nostre entorn, per a demanar un canvi i l'ha aconseguit, i ara paguen 70 € menys al mes. Això demostra el que fa possible l'organització col·lectiva i l'engranatge, ja que només aquesta persona, per falta d'informació o per un problema lingüístic, no podia canviar-lo”. Una altra persona tenia greus problemes d'humitat en l'habitatge, per la qual cosa entrava aigua en aquesta: “Hem ajudat a tenir una cita amb el seu amo i al fet que aquest accepti que ha d'assumir la seva reparació”.

Els casos que fins ara han acudit a Alda són individuals, no són temes col·lectius, “però aquestes persones que fins ara eren soles veuen que no estan soles organitzant i embullant i que les coses poden canviar a través de l'organització col·lectiva”.

Mirant cap endavant

Les condicions de la pandèmia no han estat les adequades fins ara per a implantar el mètode de Community organizing en la planta, però volen començar a l'octubre en un barri. D'altra banda, s'està treballant el tema de l'habitatge: “Enguany el tema de l'habitatge està en un munt, entre altres coses perquè la Mancomunitat d'Iparralde està definint la política d'habitatge i molts moviments estan treballant en això. Estem preparant una campanya en aquest tema per a fer sentir la veu de les persones que ja han tingut dificultats per a accedir a l'habitatge”.

Alda comença amb les hores de treball de part de l'equip d'Ipar Euskal Herria de la Fundació Manu Robles-Arangiz: “De cara al futur, l'objectiu és que Alda s'autofinanci amb les cotitzacions dels seus membres. De moment som 50 membres”.

FITXA

Fundació Manu Robles-Arangiz

Què fa: Formació i publicacions per al desenvolupament i promoció dels valors del moviment obrer. Difondre, custodiar i guardar la memòria en l'arxiu històric d'ELA. En Ipar Euskal Herria, tenim una seu interassociativa per a diferents moviments, portem la revista Enbata i promovem la construcció d'alternatives (EHLG, Eusko, I-Ener, Enargia…) també en els barris més pobres (Alda! ).

Residència: Bilbao i Baiona.

Nombre de membres: 9. 5 d'ells al Sud i 4 al Nord.

Contacte: fundazioa@ela.eus / 944 037 799