Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Vitòria mostra la història de l'esclavista alabès cubà

  • L'esclavista alabès Julián de Zulueta i Amondo i els seus negocis han creat l'exposició “sumergidora” Sucre Beltza, que inaugurarà el dimecres en l'espai FORN de la capital vitoriana Irati Antía Zuaznabar. Zulueta va ser el principal esclavista cubà del segle XIX i un dels més importants a nivell mundial. El major de les cinc refineries de sucre que tenia a l'illa es va dir Alava i va arribar a tenir 800 esclaus. “He volgut mirar la nostra història de manera crítica, per a reflexionar quins privilegis tenim i d'on venen”, ha assenyalat Antia a ARGIA.
Alava azukre findegia. Argazkia: azukrebeltza.eus webgunetik hartua.

20 de novembre de 2023 - 07:30
Última actualització: 10:20

L'exposició ha estat possible gràcies a moltes hores de treball, a la beca 2022 del Jove Creador i a la seva estada en el centre de creació Dinamo, entre altres. També gràcies a la col·laboració d'Itziar Garaluce i Aitor García de Vicunya.El dimecres 22 de novembre inaugurarà la “experiència immersiva”, que romandrà oberta durant un mes. Antia, filla de Julián Zulueta, Elvira Zulueta, avui museu de Belles arts, va demanar en el palau Elvira Zulueta un espai per a l'exposició, però li van contestar que “no hi havia lloc”.

El que s'acosti a l'espai FORN podrà gaudir d'un projecte que consta de dues parts principals, segons explica Antia a ARGIA. D'una banda, la web i uns panells que resumeixen la vida i els negocis de Zulueta, “la part concreta, amb informació històrica, és un projecte artístic, però hem donat importància a la part històrica”. D'altra banda, en una habitació fosca, “estructura sonora”, que combina llums, sons gravats a Cuba, sucre, terra i treball... “és la part conceptual del projecte, més abstracta”.

El major esclavista del món i la refineria de sucre Alava

Com es pot llegir en la pròpia web Azukrebeltza.eus, Zulueta va néixer a principis del segle XIX a Àlaba i va migrar molt jove a Cuba per a treballar amb el seu oncle en el comerç. El seu oncle li va prestar tots els seus béns en morir, i Julián va fer negocis pròspers, especialment en el comerç de sucre i persones esclavitzades. Però no sols, com ha recordat Antia: “Va aconseguir un gran poder econòmic i polític, com va ser alcalde de l'Havana”.

En qualsevol cas, la base fonamental de la seva poder van ser els esclaus. “Va ser en un moment l'empresari que més treballadors esclaus tenia a Cuba, i el que més vaixells tenia en el port de l'Havana, vint”, recorda Antia. La majoria d'aquests vaixells els utilitzava per al transport i el comerç d'esclaus, originalment africans, després xinesos. “Segons l'historiador Hugh Thomas, va ser un dels esclavistes més grans del món de l'època i va combatre l'abolició política de l'esclavisme”. També va utilitzar l'esclau en les refineries de sucre de la seva propietat. La major de les cinc refineries es va dir Alava, on van treballar 800 esclaus alhora.

“Com els amos posaven el seu cognom als esclaus, molts veïns de Colón es deien Zulueta, molts Zulueta-Zulueta” (Irati Antia)

Memòria crítica

A l'agost Antia va viatjar a Cuba i va visitar les refineries de sucre de Zulueta. “La refineria Alava té en l'actualitat el nom oficial de Central Mexico, modificat per la Revolució, però en la major xemeneia encara es pot llegir el gegant ‘Alava’ del passat”. Cada 21 d'agost se celebra el dia de l'Alabès Absent (alabès absent), en el qual es reuneixen els descendents dels esclaus de Zulueta en una celebració de marcat caràcter religiós ysolar. “Com als esclaus dels propietaris se'ls posava el seu cognom, molts veïns de Colón es deien Zulueta, molts d'ells Zulueta-Zulueta”, recorda Antia. Allí va poder comprovar que els hereus dels esclaus cubans tenen la seva història “molt present”, en gran manera transmesa oralment. En un dels barracons de la fàbrica s'ha creat un petit museu i, dins del projecte Sucre Beltza, Antia ha decidit treure unes samarretes del taller Oinarri i destinar els diners obtinguts al museu.

Antia destaca el contrast: “Allí tenen molt treballat el seu passat i la seva memòria, però aquí el tenim gairebé esborrat, coneixent els carrers i palaus de Zulueta”. L'artista vol posar el seu granet de sorra amb l'exposició: “Vull impulsar la reflexió, pensem quins són els nostres privilegis, d'on venen, vull mirar críticament la nostra història”. El dimecres s'inaugurarà la instal·lació a les 19.00 hores.

Estada artística en l'espai creatiu Dinamoa, Irati Antia i Aitor García de Vicunya. Fotografia:
Cultura - Cooperativa Cultural d'Azpeitia

 


T'interessa pel canal: Esklabotza
Cadis
Esclavistes bascos en la metròpoli colonial
El 12 d'octubre de 1492 no va començar només el genocidi dels pobles originaris d'Amèrica. També es va obrir el camí al negoci de l'esclavitud atlàntica que convertiria a Europa en una potència mundial. Aquest gegantesc sistema colonial hauria estat impossible sense una... [+]

Migrazio eta Asilo ituna: Europaren legatu kolonialista denon begien bistan

Europar Batasunean berriki onartu den Migrazio Itunak, asko zaildu dizkie gauzak euren herrialdetik ihesi doazen eta asiloa eskatzen duten pertsonei. Eskuin muturraren tesiak ogi tartean irentsita, migratzaileentzako kontrol neurri zorrotzagoak onartu dituzte Estrasburgon,... [+]


Espoliazio frankista
Ibex35 eta euskal oligarkiaren zimenduak

Frankismoa ez zela 1975ean amaitu diktadoreak ohean azken hatsa eman zuenean, hori badakigu. Erregimenaren haziek bizirik iraun zuten poliziaren tortura ziegetan, justizia auzitegien sumarioetan eta militarren zein politikarien deklarazio kolpistetan –Aznarrek azkenaldian... [+]


El nom racista del barri 'La Negresse' de Biarritz seguirà així, per decisió del Tribunal de Pau
Els jutges tenien l'última paraula i així ho han donat: El barri de La Negresse seguirà així després de la resolució del Tribunal Administratiu de Pau, d'acord amb l'opinió de l'Ajuntament de Biarritz. El procés de canvi de nom el va iniciar l'associació Mémoires et... [+]

Markus Rediker
"La violència de l'esclavitud va ser fonamental en l'auge del capitalisme"
L'historiador estatunidenc Marcus Rediker explora l'inici de les resistències contra el capitalisme fins a arribar a la història dels marins i la pirateria.

2023-12-07 | Hala Bedi
Azukre Beltza, Julian de Zulueta esklabista arabarraz Irati Antiaren erakusketa Gasteizen

Julian de Zulueta esklabista arabarraren inguruko erakusketa ikusgai dago LABE espazioan.


2023-10-02 | Axier Lopez
Martín Rodrigo i Alharilla
“Euskal Herria també destaca per la falta de política de memòria sobre l'esclavitud”
En les nacions imperialistes, el sistema colonial i esclavista mundial va enriquir enormement a determinades famílies i va crear noves elits econòmiques. Al mateix temps, va reduir a la meitat la població de tot un continent: Àfrica. Va transformar radicalment el món i el... [+]

Hereus d'esclaus propietaris en el poder
Un recent estudi publicat per l'agència Reuters revela que molts polítics nord-americans són hereus d'esclaus propietaris.

Memòria de l'esclavitud a Europa
El passat fosc qüestiona la riquesa actual
Que Europa es va enriquir amb l'esclavitud no és un secret. Durant segles milions de persones van ser transportades d'Àfrica a Amèrica, i el cacau, el sucre i el cotó produïts gràcies a aquesta explotació van ser una de les principals fonts de capital del desenvolupament... [+]

220 anys després de la mort de l'alliberador de Toussaint Louverture Haiti, la seva lluita continua viva a Bordeus
Divendres passat es van complir 220 anys de la mort de Toussaint Louverture, líder de la revolució dels esclaus d'Haití en 1791. Per a molts, Louverture va ser el polític més important de l'època, no sols perquè va vèncer l'exèrcit de Napoleó Bonaparte i va contribuir a... [+]

Amb el tema de l'esclavitud, mirant el mirall català ‘The Guardian’… i a Euskal Herria què?
Mentre que al Regne Unit i a Catalunya el debat sobre què fer amb el passat i el desenvolupament econòmic basat en l'explotació humana ha saltat a la plaça, nosaltres seguim en silenci i sense debat.

El propietari del periòdic 'The Guardian' demana disculpes per l'enriquiment dels creadors del mitjà amb l'esclavitud
El propietari del periòdic britànic The Guardian , Scott Trust, ha anunciat que prendran mesures per a reparar els danys del seu passat esclavista i "justícia de restauració".

Eguneraketa berriak daude