Estrasburg condemna a l'Estat espanyol per no deixar posar el cognom de la mare a la seva filla
- El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat a Espanya per "discriminació" i ha condemnat a indemnitzar a la mare.
El succés va ocórrer a Palma en 2006, i ara Estrasburg dona la raó a la mare que volia posar el seu cognom a la filla de la morta. La dona haurà d'indemnitzar a la seva parella amb 10.000 euros pels danys morals causats i amb 23.853 euros per les costes judicials. El Tribunal de Justícia ha considerat que l'Estat espanyol va incomplir els articles 14 i 8 de la Convenció Europea de Drets Humans.
Segons la sentència, la dona va ser l'única que va tenir al nen en 2005 i la va registrar amb el seu cognom en aquest mateix lloc. De fet, es va adonar que estava embarassada quan ja no estava amb l'home amb el qual havia mantingut una relació i en avisar-li, l'home li va dir "una vegada i una altra" que avortés. Després d'interrompre el contacte amb ella, va tenir un fill, que li va donar l'oportunitat de veure a la nena, però va haver de tallar la relació per "assetjament psicològic". Un any després, l'home va sol·licitar davant el Jutjat de Palma el reconeixement de la paternitat de la menor. Ho van fer així: li van posar el seu cognom i després el de la seva mare.
La dona va interposar un recurs per a alterar l'ordre dels cognoms, que no va ser admès, ja que en aquest moment es requeria el consentiment de tots dos progenitors; en cas contrari, es preferia el del seu pare. Segons Estrasburg, si els jutges poden decidir que el cognom del pare es posi primer, també poden decidir que el de la mare s'anteposi a ell. El tribunal destaca que les conseqüències d'aquesta discriminació les pateix "diàriament" la dona afectada.
Frantziako Gobernuak Action Directe talde armatuaren kide ohiari 15.000 euroko ordainsaria eman beharko dio, bere askatasuna zortzi hilabetez ukatu izanaren erreparazio modura. Sententziak jurisprudentzia ezarriko du Europan egungo gogortasun penalaren aurka, "adierazpen... [+]
Kataluniaren erabakitzeko eskubidearen aldeko manifestua sinatu zuten herrialde hartako 33 epailek 2014an. Ondoren, bakarrik Espainiako Poliziak izan zitzakeen epaileen NAN txartelen argazkiak argitaratu zituen La Razón egunkariak. Estatuko bideak agortuta, epaileek... [+]
Giza Eskubideen Europako Auzitegiak ez du aintzat hartu Altsasuko gazteek epaiketa bidezkoa izan zuten aztertzeko eskakizuna. Auzipetutako gazteetako batek, Iñaki Abadek, eman du jakitera berria.
Giza Eskubideen Europako Auzitegiak urtarrilaren 19an ebatzi du Espainiak ez zituela Iñigo Gonzalezen tortura salaketak behar bezala ikertu. Espainiak 20.000 euroko kalte ordaina eman beharko dio Gonzalezi. Guardia Zibilak sei kide atxilotu zituen 2011ko operazio hartan,... [+]
Duela hamar urte, Ekineko kide izatea egotzita, sei lagun atxilotu zituen Guardia Zibilak, Grande-Marlaska epailearen aginduz. Inkomunikazioaren ostean haietako bostek torturak salatu zituzten. Horietako bi kideren salaketak Estrasburgoko Giza Eskubideen Auzitegiak aintzat hartu... [+]
Auzitegi Goreneko bigarren aretoko hamasei epaileen artean erabaki dute, abenduaren 14an, "Bateragune" auzia berriz irekiko dutela. Aho batez hartu dute erabakia eta Espainiako Auzitegi Nazionalean egingo litzateke. Beraz, berriz epaituko dituzte Arnaldo Otegi, Rafa... [+]
Pat Omorefe izeneko emakume nigeriarrak salaketa ezarri du Giza Eskubideen Europako Auzitegiaren aurrean (GEEA), 2015ean kendu zioten haurra berreskuratzeko. Estrasburgok arrazoia eman dio, eta neurriak hartzeko eskatu die Espainiako Estatuko auzitegiei.