Premi a la millor actriu, per a Patricia López Arnaiz
La gasteiztarra Patricia López d'Arnaiz s'ha fet amb el Goya al millor actor principal en el 72 Festival de Sant Sebastià. En el Zinemaldia, pel seu treball en la pel·lícula 'Els centellejos', dirigida per Pilar Palomero.
La pel·lícula està basada en la primera narració del llibre 'Bihotz handiegia', d'Eider Rodríguez, i està basada en fets reals. En concret, es conta la història d'Isabel, Ramón i Magdalena. Fa temps que es van divorciar, van perdre la relació per complet, però ara Ramón està molt malalt, està en les últimes. I només.
A petició de la seva filla Madalen, Isabel s'acosta a Ramón i li demana que l'ajudi.
Guanyadors Secció Oficial:
- Concha d'Or a la millor pel·lícula: Tardes de solitud (Albert Serra)
- Concha de Plata al Millor Director: Laura Carreira (On Falling) i Pedro Martín-Calero (El Plor)
- Premi al millor guió: François Ozon, Philippe Piazzo (Quand vient l'automne)
- Concha de Plata a la Millor interpretació Principal: Patricia López Arnaiz (Els centelleig
- Concha de Plata a la Millor Interpretació Col·lectiva: Pierre Lottin (Quand vient l'automne)
- Millor fotografia: Piao Songri (Bound in Heaven)
- Premi especial del Jurat: Gia Coppola (The Last Showgirl)
Altres premis significatius:
- Premi Nous Directors: Piet Baumgartner (Bagger Drama)
- Esment especial: Anton Alvarez (La guitarra flamenca de Yerai Cortés)
- Premi Horitzons llatins: El Joquei
- Premi Zabaltegi-Tabakalera: Aprili
- Esment especial del Premi Zabaltegi-Tabakalera: Monòleg col·lectiu
- Premi nest: El regnat d'Antoni
- Premio Culinary: Mugaritz. Sense pa ni postres.
- Primer Premi Eusko Label: Les Guardianes
- Segon premi Eusko Label: KM.0
- Premi Irizar al Cinema Basc: Chaplin / Esperit Gitano
- Esment especial: Rèplica
- Premi del Públic Ciutat de Sant Sebastià: En fanfare (llegeix aquí la crítica d'Eneko Atxa Landa)
- Premi del Públic Ciutat de Sant Sebastià a la millor pel·lícula europea: Daney Anjir Masbed
- Premi DAMA de la Joventut: Turn m'on
Bound in Heaven
Adreça: Xin Huo
País: Xinesa
Durada: 109 minuts
Estrena: No implantat
Fugir de la mort, cap endavant. L'home que sofreix una malaltia terminal el farà així, al costat del seu amant, amic i company de viatge. Una pel·lícula dura però positiva, amb... [+]
El novè i últim dia, en un Festival especial que em recordarà amb molt d'afecte. Deixant dues pel·lícules arriscades per a l'últim dia, estic escrivint aquesta primera crònica amb la música d'un bar, perquè no m'ha agradat res la pel·lícula que vaig veure abans.
He vist... [+]
I això ahir era dissabte i no diumenge. Li va costar treball aclarir el dia, perquè hi havia molta menys gent al carrer i no hi havia pressa. Alguns es van acostar aviat al Kursaal i al Teatre Victoria Eugenia, on van projectar la pel·lícula de clausura de la nit, We Live in... [+]
Mai ploro amb pel·lícules. He vist pel·lícules dures, històries tristes, plenes de mort, que mostren el pitjor de l'ésser humà, sense demanar perdó. He vist pel·lícules boniques, elegants, monumentals, que parlen de miracles, profundes. I, no obstant això, no ploro amb... [+]
Encara que fora del concurs de la Petxina d'Or i altres premis, en la Secció Oficial s'estrenen altres treballs –normalment– bons. En concret, són setze els que competeixen i 22 cintes –vint pel·lícules i dues teleseries- estan en projecció.
Una de les sèries que hem... [+]
Quan vaig fer el calendari del Festival, la primera pel·lícula que vaig triar va ser Parthenope. Sense saber de què es tractava, abans de llegir la sinopsi, sabia que havia de veure-la, perquè era del director Paolo Sorrentino. El meu company i amic de pis sempre em diu que... [+]
El dimecres va estar en Donostia-Sant Sebastià el grec Costa-Gavras, amb els seus 91 anys, presentant la seva nova obra i donant-li el nivell amb Le dernier souffle; i el dijous el britànic Mike Leigh, amb un elegant bastó negre i un equipatge de 81 anys.
Nous vells? No. I... [+]
Les dinàmiques familiars que han anat empitjorant durant massa temps tendeixen a cronificarse i no poden curar-se fàcilment. En el llargmetratge escrit i dirigit per Sandra Romero, Per on passa el silenci (El lloc que passa el silenci), Antonio (Antonio Araque) torna a Écija... [+]
Hi ha, a vegades, la sensació que tot està lligat. Es podrà veure de tot, fins i tot en la Secció Oficial, sempre sota un marc. Hem vist alguns tocs d'humor, drames llorantes, suspensos, documentals, fins i tot una pel·lícula de terror –que analitzarem al final d'aquesta... [+]
El 28 de juny d'enguany es va estrenar Casa en Flames (Etxea Sutan), una comèdia dramàtica dirigida per Dani de l'Ordre. Li vaig dir que pensava veure-ho un mes abans del festival, quan estava parlant amb un amic, i ell me'l va recomanar. Encara que no sempre coincidim, l'amic és... [+]
Sempre dins d'un marc, però estem veient de tot en la Secció Oficial del Festival. I això, francament, s'agraeix. Hi ha una gran diferència entre les desenes de “olé els teus ous” de la pel·lícula d'aquest torero i els infinits silencis d'On Falling.
Tal com hem llegit... [+]
El dilluns a la tarda ja tenia planificats dos documentals realitzats a Euskal Herria. No soc especialment aficionat als documentals, però el Zinemaldia sol ser una bona oportunitat per a deixar de costat els hàbits i les tradicions. Em vaig decidir per la Rèplica de Pello... [+]