Què sents quan sents que la violència masclista ha assassinat a una altra dona?

Visc aquests fets d'una manera molt conscient i habitual. Un assassinat és l'expressió més dramàtica de la violència que les dones sofrim constantment. En sentir-les, sempre se m'ocorre la mateixa pregunta: per què no posen els mitjans per a no assassinar a les dones?

Quins haurien de ser aquests mitjans?

Falta voluntat, sobretot voluntat política, entesa en el sentit més ampli. Això exigeix un canvi de 180 graus, i no em refereixo només al patriarcat, sinó també al sistema socioeconòmic i al capitalisme. Tots hauríem d'analitzar la manera d'estructurar-nos a nosaltres mateixos i a la societat. Avui dia, a Europa, són poques les dones assassinades, aquí i ara, comparades amb les dones que patim una violència que no ens permet desenvolupar-nos com a persones.

La violència té moltes cares.

Naixem en una societat que ens educa en la desigualtat, tant en el gènere binari com en altres àmbits. La mateixa estructura social genera violència per a no satisfer les necessitats bàsiques de la persona.

Cada vegada tenim més assumida la violència contra les dones?

Sí, hem normalitzat aquesta arquitectura de relacions de poder. En l'educació i en la família normalitzem el que “ens ha tocat”. Rebem moltes violències simbòliques, les dones ens diuen que hem de satisfer les necessitats de les persones i que hem de ser amables i amables. Diuen que tenim dues energies principals per a oferir a la societat: la reproducció i el sexe. Aquesta violència simbòlica sense adonar-se construeix identitats basades en la desigualtat.

En el col·lectiu Eraikiz esteu treballant en la transformació d'aquest context. Què fan exactament?

El nostre nom és significatiu. Volem construir en grup i per a això vam néixer fa gairebé quatre anys. Tenim dues bases principals. La primera, que treballem des de l'amor. Les persones són l'eix de la nostra activitat, no el benefici econòmic. La segona, que aportem als professionals que treballen al carrer en la intervenció social. En 2015 presentem tres projectes en les institucions i ens van acceptar els tres. El projecte “Feminisme, violència masclista i intervenció social”, que aviat complirà quatre anys, compta amb una gran participació. En les últimes jornades van participar 400 persones que treballen en la intervenció social. Les persones que treballem en aquest camp sovint ens sentim molt soles.

Per què aquest sentiment de solitud?

Les dones som treballadores de la construcció. Vivim en una societat capitalista dissenyada per als homes, però al mateix temps volem construir altres coses d'altra banda. Això provoca por. La majoria de les persones que ens envolten volen “estar” i “fer” i no “ser”. L'important és “on estic assegut” i “què faig”. El nostre temor a no poder estar ni a no poder fer-lo és enorme. Ens han educat en la por, i a més de detenir-nos, ens miren amb por quan ens movem, pensant que el nostre moviment influirà en ells.

Heu creat el programa 'Babes Uz' per a trencar amb el silenci que existeix entorn de la violència sexual contra la infància.

Sí, nou de cada deu agressions infantils queden ocultes. Només es coneixen entre el 2% i el 10% dels atacs d'aquest tipus. Què passa amb el 90% restant?. En la majoria dels casos, l'agressor és de família o es troba en un entorn pròxim. És hora de llevar els enllaços oculars i abordar el tema.

Quin tipus d'activitats proposen?

Intentem fer una intervenció directa en el grup que ens demana amb les nostres propostes. Creem espais de reflexió, conscienciació, sensibilització i formació. Prenem com a referència el món dels adults, perquè som nosaltres els que podem atendre a qui ha sofert la violència. També hem de treballar amb les persones que exerceixen la violència i posar el focus sobre elles perquè no tornin a actuar d'aquesta manera.

Totes les persones que treballeu en grup sou dones?

No, en el nostre sector som majories i això és evident en el grup, però també hi ha homes. També ells han d'implicar-se en les violències masclistes, perquè són ells els que causen aquesta violència i tenen molta feina en aquest camp. També treballem en espais no mixtos, perquè també és necessari.

Per a qui treballeu?

Sobretot per a persones invisibles per a la societat. Treballem amb persones, no amb problemes socials. Per a nosaltres no són usuaris. La majoria d'elles són dones amb grans dificultats, així com nens, nenes i adolescents. Aquests últims són els menys protegits, i la violència sexual contra ells s'amaga. No volen deixar en evidència la hipersexualización que hi ha avui dia en els cossos de les dones i els nens. A més, no existeix un servei gratuït d'atenció a nens i nenes que sofreixen maltractaments.

Subratlleu la visió crítica i constructiva dels vostres treballs.

Aquesta és la nostra filosofia. Amb el projecte “Feminisme, violència masclista i intervenció social” hem volgut criticar les lleis que avui dia protegeixen les dones de la violència masclista. Però també valorant el treball dels professionals que treballen amb aquestes violències, en la seva majoria dones. Només el 20% de les dones agredides denúncia i les institucions se centren en elles. El 80% restant s'està deixant a un costat.

I amb les dones que no denuncien qui està treballant?

Infinitat d'associacions sense recursos. Volem visibilitzar el treball de tots ells. En la majoria dels casos és un treball contaminat pel feminisme i amb bons resultats. Moltes de les dones agredides arriben al lloc on volen arribar i no al lloc on la societat els vol portar. És imprescindible una xarxa entre feminisme teòric, activista i intervenció social, i en això estem.

També oferim formació social feminista.

Sí, ajudem a dissenyar projectes socials des del feminisme i la perspectiva interseccional. L'altre dia, per exemple, ens van dir els membres d'un grup de música per a analitzar com estava inserida la perspectiva feminista en les seves cançons. També treballem de cara a la prevenció i l'apoderament, en accions dirigides a una població en situació de ‘risc’.

Està oberta la participació en el col·lectiu Eraikiz?

Sí, tant a nivell personal com associatiu, en la nostra web es pot trobar tota la informació necessària. Amb la col·laboració volem agitar i activar les consciències.

Aquesta entrevista ha estat publicada per Uriola i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.

En aquest enllaç pots llegir el que Bañuelos ha explicat a ARGIA sobre les violències que sofreixen els nens en el si de la família.