Vinc d'un silenci
Tal vegada hauria estat bo poder celebrar el dia d'avui... No perquè m'agradin especialment aquests dies, perquè no m'agraden. Si el meu fos una història diferent… tindria un pare, i no un home que m'havia abusat sexualment quan era nena en comptes de representar el paper del meu pare. És la primera vegada que ho explico en públic, però jo també he decidit no fer-ho. El meu silenci és tan vell, tan llarg, tan dolorós, que cal proclamar-lo als quatre vents per a trobar la recompensa.
A poc a poc, la realitat dels abusos sexuals contra la infància emergeix del fosc pou dels oblits, els invisibles, els silenciosos. Si es posa de manifest aquesta realitat, el silenci que se'ls va imposar és, en essència, gràcies a les víctimes que han decidit trencar. I la realitat és que un de cada cinc nens ha sofert o sofrirà abusos sexuals abans de complir els 16 anys. O, si es desitja, el 20% de la població infantil i adolescent. En la majoria dels casos, els abusos sexuals que es produeixen en institucions públiques o privades, especialment en les religioses, tenen major incidència en la premsa. Però molts d'aquests abusos s'han produït i s'estan produint en l'espai que hauria de donar més seguretat a un nen: a casa.
"A mi, com la majoria dels nens, se m'ha advertit contra els llops del bosc, i ningú m'ha explicat que els llops viuen amb massa freqüència dins de la casa".
A mi, com la major part dels nens, se'm va fer advertir contra els llops del bosc, i ningú em va explicar que els llops viuen amb massa freqüència dins de la casa. No obstant això, les xifres revelen les vergonyes col·lectives i afirmen que entre el 80% i el 85% dels abusos sexuals es produeixen en entorns familiars i de confiança. Segons el sociòleg nord-americà David Finkelhor, basant-se en les experiències de clients que acudeixen a psicoteràpia i en centres especialitzats en el tracte a víctimes d'abusos sexuals, molts clínics i treballadors socials han arribat a la conclusió que l'incest del pare i la filla és cada vegada major i està aconseguint proporcions epidèmiques. Així les coses, l'àmbit familiar es converteix en un entorn d'alt risc, la qual cosa genera greus conseqüències físiques i emocionals en el nen. Però, com reconèixer aquest punt és qüestionar la institució sacrosanta de la família, preferim mirar a un altre lloc.
Fa uns anys el moviment feminista va fer esclatar la idea que la violència contra les dones era un tema d'àmbit privat. I va posar damunt de la taula un problema gros, que exigia a tota la societat que s'enfrontés a ell. Va haver de trencar amb l'esquema de pensament mil·lenari de la família patriarcal. Les dones són propietat de la família pater. Avui, de nou, cal agitar els pensaments, perquè els fills no són propietat dels pares. Els pares tenen el dret i el deure de proporcionar als seus fills i filles benestar, amor, compte, protecció, educació, cultura... Però en cap cas estan legitimats per a abandonar la protecció, el maltractament o l'abús sexual. I quan això ocorre, quan qualsevol membre d'una família sobrepassa els límits del respecte als drets dels nens, tota la comunitat, tota la societat, ha d'activar els mecanismes necessaris per a protegir aquest nen, que s'ha convertit en un problema de responsabilitat pública i un atemptat contra el dret del nen.
En aquest sentit, la psicòloga Noemi Pereda Beltrán ha assenyalat que l'abús sexual infantil suposa un greu problema de salut pública que, en la majoria dels casos, dificulta l'adequat desenvolupament de la víctima i afecta negativament al seu estat físic i psicològic. L'experta afegeix que les conseqüències psicològiques que sol tenir la vivència de l'abús sexual són habituals i variades, tant al llarg de la infància com en la vida adulta. Per experiència puc assegurar que això és així: les víctimes de les violències sexuals en la infància tenen múltiples, profundes i de llarga durada.
"Les institucions públiques han de crear espais de coordinació de professionals de diferents àmbits (educació, psicologia, justícia, serveis socials) per a la protecció de la infància"
Només el 10% dels nens i adolescents presenten abusos abans de l'edat adulta i, quan ho fan, troben un sistema de protecció integral que es trontolla. Aquest procés pot ocasionar a la víctima perjudicis iguals o majors que els causats per l'abús. Això es denomina revictimització o victimització secundària. Famílies que no tenen preparació per a ajudar als nens, especialment quan l'abús és intrafamiliar i el relat d'abusos cau com una bomba en el centre del menjador familiar, que no compten amb ajuda ni acompanyament. Escoles que no notifiquen casos d'abús. Així, segons l'informe Ulls que no volen veure de Save the Children, en el conjunt de l'Estat espanyol, només el 15% dels centres on la víctima va explicar els abusos han estat notificats a les autoritats. Professionals de la psicologia i dels serveis socials sense formació específica. El sistema judicial fa passar a les víctimes un veritable infern, obligant-los a declarar una mitjana de quatre vegades en un sistema que condemna el seu relat. Etc.
Si es mesura la salut i l'ètica d'una societat en funció de les condicions en les quals viuen, desenvolupen i assisteixen les persones més vulnerables i, en particular, les persones menors d'edat, hem de concloure que estem en fase UCI. Cal prendre mesures urgents per a revertir aquesta situació. Les institucions públiques han de crear espais de coordinació de professionals de diferents àmbits (educació, psicologia, justícia, serveis socials) per a la protecció de la infància. Al mateix temps, s'imposa la necessitat de parar esment, suport i assessorament a les víctimes, a les famílies i als professionals que treballen amb les víctimes. Així mateix, les entitats públiques o privades que treballin amb nens i nenes han de subministrar, conèixer i posar en marxa protocols de prevenció i actuació contra el maltractament i l'abús infantil, així com incorporar a professionals amb formació adequada a la primera línia.
M'agradaria unir la meva paraula al testimoniatge de totes les víctimes per a proclamar la veritat dels qui han deixat de callar abans que jo. I com la seva veu va posar paraules al meu silenci, ara que sigui meu l'altaveu per a les víctimes que encara no poden parlar i que sofreixen els abusos sexuals en la intimitat. Voldria que tots nosaltres, que som un riu de veu que no té ja dic, il·luminéssim i agitéssim les nostres consciències adormides. Sobretot, de les persones que, per la seva posició social i política, tenen la capacitat i el deure d'adoptar mesures per a una infància sana i protegida.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Les causes del començament de la guerra a Ucraïna no són sol les que ens han explicat, perquè hi ha altres raons. Rússia va dir que havia de fer un pas cap a la defensa dels russos de parla russa a Ucraïna, mentre que el Govern d'Ucraïna havia d'enfrontar-se a l'exèrcit rus... [+]
Als economistes els agraden molt els gràfics que representen els comportaments dels mercats, les corbes. En aquest sentit m'ha cridat l'atenció l'analogia que fa Cory Doctorow en l'article “The future of Amazon coders is the present of Amazon warehouse workers” de Pluralistic... [+]
Ikaslez lepo zegoen Leioako Hezkuntza Fakultatea pasa den asteazkenean, Samantha Hudson zetorrelako. 1999an jaiotako Mallorcako artista, abeslari eta influencer transgeneroa da. Kantatzen Duen Herria topaketetako izarrak ilara amaigabea zuen selfie eta autografoak emateko, eta... [+]
Haig de confessar aquí un pecat. Fa quatre anys vaig introduir en la meva vida un nou costum: els diumenges a la nit vaig començar a mirar la cadena de televisió ultradretana CNews, que difon una "informació" contínua com un canó de merda. El que al principi era mitja hora... [+]
Kointzidentzia harrigarriak daude bizitzan. Izan ere, zenbat ikusle elkartu litezke Arriaga antzokian? Zenbat komun ote daude solairu bakoitzean? Zein probabilitate dago Gipuzkoako emakume bik sartu-irtenean leku eta istant berean kointziditzeko, 35 urtean elkar ikusi barik egon... [+]
El transfeminismo ha portat llum i complexitat als debats sobre el cos, el gènere i els desitjos. No obstant això, també ha creat ombres. En nom d'una suposada coherència política radical, moltes vegades lligada a una hegemonia molt concreta, alguns discursos transfeministas... [+]
Vivim temps curiosos i realment vivim. Són temps en els quals es diu que l'educació està en crisi i, almenys, a la vista de tots, la boleta té ja 2.361 anys.
No havia anat de l'acadèmia de Plató, el seu estimat mestre Aristòtil, per a erigir un liceu. Un Liceu,... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]