Érase una vegada el poble es va convertir en un dipòsit de cultura. Amb el pas del temps, les mesures restrictives preses per les autoritats mundials contra qualsevol forma d'expressió cultural van anar apagant la flama, la creativitat i la imaginació dels pobles, com una espelma a poc a poc. No obstant això, un petit però valent país es va refugiar sota terra i, paradoxalment, la foscor va ser un esperó per al manteniment de la llum i de la cultura.
Mentre les autoritats de la superfície de la Terra prenien constantment mesurades contra la cultura i el coneixement, els habitants de la terra s'afluixaven, es tornaven insensibles i fràgils a l'alienació cultural. Tret que la llum pogués penetrar en un entorn ombrívol i dur, en aquella societat rebel els aparadors es podien trobar a tot arreu perquè qualsevol presentés diferents manifestacions culturals. Totes les tardes, en les càlides fogueres, molts d'ells tenien el costum de crear grups de lectura de diferents edats, i era gairebé obligatori que els racons de lectura per als nens estiguessin en totes les cantonades dels carrers subterranis. En efecte, els ciutadans lliures difícilment podien comprendre la vida sense la llibertat de somiar, de reflexionar, de sentir i de crear, no era aquesta la raó o el destí de tots els homes d'una època?
Mentre en el subsol va haver-hi set de la cultura, en la superfície, en el menor temps, es va imposar una civilització que gairebé va despullar el vestit de la cultura. Les societats de gentilhombre havien esborrat o descolorit els seus records, i les noves generacions no trobaven cap sentit en el camí sembrat fins llavors pels seus avantpassats. Per exemple, els llibres, que en algun moment van fer de pont entre el passat i el futur, es van convertir en arxius segellats en els magatzems o en arxius digitals sense ànima. El pensament filosòfic i les reflexions literàries, els moviments artístics que van lluitar per la justícia social i la llibertat, com o d'alguna manera van desaparèixer del pensament col·lectiu.
Què seríem els éssers humans sense capacitat de somiar, de crear, de qüestionar? Una societat sense cultura pot ser la distopia més terrible
En fi, els que lluitaven contra la resistència en els passos subterranis van crear, afortunadament, escoles de teatre perquè l'expressió artística servís de finestra a la realitat humana, perquè les obres de Plauto i Ovidio no fossin meres simulacions o perquè el públic tingués llibertat per a criticar o per a reflexionar sobre la naturalesa humana. Amb les matèries primeres ofertes per la Terra, van crear instruments musicals, de quina manera o de quina manera, i els quadres es van convertir en els instruments més útils per a connectar amb les emocions i els sentiments. D'altra banda, els tallers creatius es van convertir en una assignatura obligatòria a les escoles perquè la ment dels joves es mantingués viva, ja que el poble subterrani volia mantenir la llibertat d'expressió. Però el més curiós de totes les curiositats va ser, potser, la visibilitat dels museus creats pels ciutadans sense país; robats als habitants de la superfície, o amb objectes i béns recollits de tant en tant, van crear petits museus a les seves cases per a guardar records, fotografies, coneixements en els seus cors.
En la superfície les universitats van ser aniquilades o, almenys, només es van preferir els estudis de ciències, amb l'esperança que els estudis o manifestacions relacionades amb les arts i la cultura general revoltessin a la població lenta. Així, en la “societat superior” desnaturalitzada, els algorismes marcaven les vides i comportaments humans de les persones, prometent què consumir, com actuar i què pensar. El dubte, la crítica, la introspecció, la imaginació… es van esborrar fa temps dels pensaments dels éssers humans més eficaços i fidels.
Així doncs, uns pocs van decidir exiliar-se –és a dir, enterrar– i dedicar-se a la cultura, a treballar la memòria col·lectiva, a reconnectar amb la naturalesa humana i a abordar les seves arrels. Quins llibres eren per a aquells que llegien en la calor de les espelmes? Or. I la història mateixa? Els ciutadans més vells i savis ensenyaven cada setmana als més joves, com si fossin històries, una de les lliçons més valuoses perquè els ajudés a guardar la memòria col·lectiva. En definitiva, les persones subterrànies intentaven agarrar-se a l'ADN i evitar l'alienació, la ignorància i la fredor. En poc temps, homes i dones de la superfície i nens, sense un refugi cultural, sense un relat que els permetés entendre les emocions, les contradiccions i els desitjos, no eren més que màquines funcionals buides i sense empatia.
Aquesta possible societat, encara que va ser extrema, i avui dia se'ns ocorre el fictici, no és impensable. Sí, a nosaltres també ens pot passar. Si continuem menyspreant la importància de la cultura sobre els valors humans i el valor de la cultura, i només valorem la tecnologia, correm el risc de perdre la nostra humanitat. Al final, què seríem els éssers humans sense capacitat de somiar, de crear, de qüestionar? Una societat sense cultura pot ser que sigui la distopia més terrible: potser renunciaríem a tot el que ens va fer humans.
Doncs bé, rebel·lem-nos contra els malsons i possibles realitats terribles. No perdem el privilegi de somiar, perquè perdríem la capacitat de crear un futur diferent. Sense l'embranzida de la cultura, sense la varietat que aquesta ens ofereix, ens limitaríem a una vida merament funcional: un bucle infinit d'alienacions. Si la cultura és la veu que ens connecta, connecta, connecta amb nostra més profunda humanitat, desaparèixer significa perdre la nostra identitat. Demostrem que en una màquina som molt més que simples engranatges! Una societat que deixa de creure en la cultura i en la creativitat, també deixa d'alimentar l'ànima i està condemnada a deambular per un desert sense llum. Per tant, siguem amants de la cultura, somiadors i deixem de caminar pel vespre.
Carlos Aretxabaleta
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]
És important utilitzar correctament un idioma? Fins a quin punt és necessari dominar la gramàtica o tenir un ampli diccionari? Sempre he escoltat la importància de la llengua, però després de posar-me a pensar, he arribat a una conclusió. Pensar sovint comporta això;... [+]
L'altra vegada vaig ser a un lloc que no visitava i que tant m'agradava. Sent allí, em vaig sentir a gust i vaig pensar: aquest és el meu lloc favorit. Amulet, amulet, amulet; girant la paraula en el camí de casa. Curiosament vaig buscar en Elhuyar i apareixia com a amulet... [+]
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, adolescents i joves rebran en més d'una ocasió orientació acadèmica i/o professional per a aquells estudis que els resultin d'utilitat. Cal oferir-los lideratge, perquè solen estar plens de dubtes cada vegada que han de prendre... [+]
Hem hagut de sofrir un altre atac contra la nostra llengua de la mà del Departament d'Educació del Govern de Navarra, que ens ha obligat a fer un canvi en el programa PAI contra el basc. En els últims anys, per imperatiu legal, els nous centres del model D han hagut d'introduir... [+]
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]