Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

En Ainubea


19 de desembre de 2024 - 12:15

Érase una vegada el poble es va convertir en un dipòsit de cultura. Amb el pas del temps, les mesures restrictives preses per les autoritats mundials contra qualsevol forma d'expressió cultural van anar apagant la flama, la creativitat i la imaginació dels pobles, com una espelma a poc a poc. No obstant això, un petit però valent país es va refugiar sota terra i, paradoxalment, la foscor va ser un esperó per al manteniment de la llum i de la cultura.

Mentre les autoritats de la superfície de la Terra prenien constantment mesurades contra la cultura i el coneixement, els habitants de la terra s'afluixaven, es tornaven insensibles i fràgils a l'alienació cultural. Tret que la llum pogués penetrar en un entorn ombrívol i dur, en aquella societat rebel els aparadors es podien trobar a tot arreu perquè qualsevol presentés diferents manifestacions culturals. Totes les tardes, en les càlides fogueres, molts d'ells tenien el costum de crear grups de lectura de diferents edats, i era gairebé obligatori que els racons de lectura per als nens estiguessin en totes les cantonades dels carrers subterranis. En efecte, els ciutadans lliures difícilment podien comprendre la vida sense la llibertat de somiar, de reflexionar, de sentir i de crear, no era aquesta la raó o el destí de tots els homes d'una època?

Mentre en el subsol va haver-hi set de la cultura, en la superfície, en el menor temps, es va imposar una civilització que gairebé va despullar el vestit de la cultura. Les societats de gentilhombre havien esborrat o descolorit els seus records, i les noves generacions no trobaven cap sentit en el camí sembrat fins llavors pels seus avantpassats. Per exemple, els llibres, que en algun moment van fer de pont entre el passat i el futur, es van convertir en arxius segellats en els magatzems o en arxius digitals sense ànima. El pensament filosòfic i les reflexions literàries, els moviments artístics que van lluitar per la justícia social i la llibertat, com o d'alguna manera van desaparèixer del pensament col·lectiu.

Què seríem els éssers humans sense capacitat de somiar, de crear, de qüestionar? Una societat sense cultura pot ser la distopia més terrible

En fi, els que lluitaven contra la resistència en els passos subterranis van crear, afortunadament, escoles de teatre perquè l'expressió artística servís de finestra a la realitat humana, perquè les obres de Plauto i Ovidio no fossin meres simulacions o perquè el públic tingués llibertat per a criticar o per a reflexionar sobre la naturalesa humana. Amb les matèries primeres ofertes per la Terra, van crear instruments musicals, de quina manera o de quina manera, i els quadres es van convertir en els instruments més útils per a connectar amb les emocions i els sentiments. D'altra banda, els tallers creatius es van convertir en una assignatura obligatòria a les escoles perquè la ment dels joves es mantingués viva, ja que el poble subterrani volia mantenir la llibertat d'expressió. Però el més curiós de totes les curiositats va ser, potser, la visibilitat dels museus creats pels ciutadans sense país; robats als habitants de la superfície, o amb objectes i béns recollits de tant en tant, van crear petits museus a les seves cases per a guardar records, fotografies, coneixements en els seus cors.

En la superfície les universitats van ser aniquilades o, almenys, només es van preferir els estudis de ciències, amb l'esperança que els estudis o manifestacions relacionades amb les arts i la cultura general revoltessin a la població lenta. Així, en la “societat superior” desnaturalitzada, els algorismes marcaven les vides i comportaments humans de les persones, prometent què consumir, com actuar i què pensar. El dubte, la crítica, la introspecció, la imaginació… es van esborrar fa temps dels pensaments dels éssers humans més eficaços i fidels.

Així doncs, uns pocs van decidir exiliar-se –és a dir, enterrar– i dedicar-se a la cultura, a treballar la memòria col·lectiva, a reconnectar amb la naturalesa humana i a abordar les seves arrels. Quins llibres eren per a aquells que llegien en la calor de les espelmes? Or. I la història mateixa? Els ciutadans més vells i savis ensenyaven cada setmana als més joves, com si fossin històries, una de les lliçons més valuoses perquè els ajudés a guardar la memòria col·lectiva. En definitiva, les persones subterrànies intentaven agarrar-se a l'ADN i evitar l'alienació, la ignorància i la fredor. En poc temps, homes i dones de la superfície i nens, sense un refugi cultural, sense un relat que els permetés entendre les emocions, les contradiccions i els desitjos, no eren més que màquines funcionals buides i sense empatia.

Aquesta possible societat, encara que va ser extrema, i avui dia se'ns ocorre el fictici, no és impensable. Sí, a nosaltres també ens pot passar. Si continuem menyspreant la importància de la cultura sobre els valors humans i el valor de la cultura, i només valorem la tecnologia, correm el risc de perdre la nostra humanitat. Al final, què seríem els éssers humans sense capacitat de somiar, de crear, de qüestionar? Una societat sense cultura pot ser que sigui la distopia més terrible: potser renunciaríem a tot el que ens va fer humans.

Doncs bé, rebel·lem-nos contra els malsons i possibles realitats terribles. No perdem el privilegi de somiar, perquè perdríem la capacitat de crear un futur diferent. Sense l'embranzida de la cultura, sense la varietat que aquesta ens ofereix, ens limitaríem a una vida merament funcional: un bucle infinit d'alienacions. Si la cultura és la veu que ens connecta, connecta, connecta amb nostra més profunda humanitat, desaparèixer significa perdre la nostra identitat. Demostrem que en una màquina som molt més que simples engranatges! Una societat que deixa de creure en la cultura i en la creativitat, també deixa d'alimentar l'ànima i està condemnada a deambular per un desert sense llum. Per tant, siguem amants de la cultura, somiadors i deixem de caminar pel vespre.

Carlos Aretxabaleta

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
2024-12-21 | Iñaki Lasa Nuin
Fagedes

Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.

Em resulta més fàcil unir les... [+]


Movent-nos?

Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.

La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]


Gobernu berriaren aurrekontu neoliberal zaharrak

 Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.


Post-oasi

La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]


Un manifest del Dia del Basc

El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]


Camí a França i Espanya

A mitjan novembre, a través de l'efemèride d'ARGIA, he recordat que fa 25 anys que vaig renunciar a continuar jugant en la selecció espanyola. Aquesta efemèride m'ha donat l'oportunitat de mirar enrere i reflexionar.

He vist les competicions esportives internacionals en forma... [+]


2024-12-20 | Hainbat egile*
Pornografia en joves

Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?

Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]


Secretaries i intervencions: modificació de les regles de joc al final del partit

El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]


Existeixen víctimes de la tortura. I els autors?

Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]


Elon Musk Xtoa i els guardians de la veritat

La presència d'Elon Musk en els mitjans de comunicació avança com un coet després d'aterrar al jardí de la Casa Blanca. Altres poders, pel que sembla, s'han vist alterats pel poder i la influència que està adquirint, i per a reduir la seva influència, han carregat contra la... [+]


Dones, pobles indígenes i naturalesa: en primera línia de la lluita pels drets humans

Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]


Per què anar a Durango el 7 de desembre?

El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]


El nostre cos és un camp de batalla

El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]


L'essencial és la gent

Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]


Boira

Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]


Eguneraketa berriak daude