Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

En Ainubea


19 de desembre de 2024 - 12:15

Érase una vegada el poble es va convertir en un dipòsit de cultura. Amb el pas del temps, les mesures restrictives preses per les autoritats mundials contra qualsevol forma d'expressió cultural van anar apagant la flama, la creativitat i la imaginació dels pobles, com una espelma a poc a poc. No obstant això, un petit però valent país es va refugiar sota terra i, paradoxalment, la foscor va ser un esperó per al manteniment de la llum i de la cultura.

Mentre les autoritats de la superfície de la Terra prenien constantment mesurades contra la cultura i el coneixement, els habitants de la terra s'afluixaven, es tornaven insensibles i fràgils a l'alienació cultural. Tret que la llum pogués penetrar en un entorn ombrívol i dur, en aquella societat rebel els aparadors es podien trobar a tot arreu perquè qualsevol presentés diferents manifestacions culturals. Totes les tardes, en les càlides fogueres, molts d'ells tenien el costum de crear grups de lectura de diferents edats, i era gairebé obligatori que els racons de lectura per als nens estiguessin en totes les cantonades dels carrers subterranis. En efecte, els ciutadans lliures difícilment podien comprendre la vida sense la llibertat de somiar, de reflexionar, de sentir i de crear, no era aquesta la raó o el destí de tots els homes d'una època?

Mentre en el subsol va haver-hi set de la cultura, en la superfície, en el menor temps, es va imposar una civilització que gairebé va despullar el vestit de la cultura. Les societats de gentilhombre havien esborrat o descolorit els seus records, i les noves generacions no trobaven cap sentit en el camí sembrat fins llavors pels seus avantpassats. Per exemple, els llibres, que en algun moment van fer de pont entre el passat i el futur, es van convertir en arxius segellats en els magatzems o en arxius digitals sense ànima. El pensament filosòfic i les reflexions literàries, els moviments artístics que van lluitar per la justícia social i la llibertat, com o d'alguna manera van desaparèixer del pensament col·lectiu.

Què seríem els éssers humans sense capacitat de somiar, de crear, de qüestionar? Una societat sense cultura pot ser la distopia més terrible

En fi, els que lluitaven contra la resistència en els passos subterranis van crear, afortunadament, escoles de teatre perquè l'expressió artística servís de finestra a la realitat humana, perquè les obres de Plauto i Ovidio no fossin meres simulacions o perquè el públic tingués llibertat per a criticar o per a reflexionar sobre la naturalesa humana. Amb les matèries primeres ofertes per la Terra, van crear instruments musicals, de quina manera o de quina manera, i els quadres es van convertir en els instruments més útils per a connectar amb les emocions i els sentiments. D'altra banda, els tallers creatius es van convertir en una assignatura obligatòria a les escoles perquè la ment dels joves es mantingués viva, ja que el poble subterrani volia mantenir la llibertat d'expressió. Però el més curiós de totes les curiositats va ser, potser, la visibilitat dels museus creats pels ciutadans sense país; robats als habitants de la superfície, o amb objectes i béns recollits de tant en tant, van crear petits museus a les seves cases per a guardar records, fotografies, coneixements en els seus cors.

En la superfície les universitats van ser aniquilades o, almenys, només es van preferir els estudis de ciències, amb l'esperança que els estudis o manifestacions relacionades amb les arts i la cultura general revoltessin a la població lenta. Així, en la “societat superior” desnaturalitzada, els algorismes marcaven les vides i comportaments humans de les persones, prometent què consumir, com actuar i què pensar. El dubte, la crítica, la introspecció, la imaginació… es van esborrar fa temps dels pensaments dels éssers humans més eficaços i fidels.

Així doncs, uns pocs van decidir exiliar-se –és a dir, enterrar– i dedicar-se a la cultura, a treballar la memòria col·lectiva, a reconnectar amb la naturalesa humana i a abordar les seves arrels. Quins llibres eren per a aquells que llegien en la calor de les espelmes? Or. I la història mateixa? Els ciutadans més vells i savis ensenyaven cada setmana als més joves, com si fossin històries, una de les lliçons més valuoses perquè els ajudés a guardar la memòria col·lectiva. En definitiva, les persones subterrànies intentaven agarrar-se a l'ADN i evitar l'alienació, la ignorància i la fredor. En poc temps, homes i dones de la superfície i nens, sense un refugi cultural, sense un relat que els permetés entendre les emocions, les contradiccions i els desitjos, no eren més que màquines funcionals buides i sense empatia.

Aquesta possible societat, encara que va ser extrema, i avui dia se'ns ocorre el fictici, no és impensable. Sí, a nosaltres també ens pot passar. Si continuem menyspreant la importància de la cultura sobre els valors humans i el valor de la cultura, i només valorem la tecnologia, correm el risc de perdre la nostra humanitat. Al final, què seríem els éssers humans sense capacitat de somiar, de crear, de qüestionar? Una societat sense cultura pot ser que sigui la distopia més terrible: potser renunciaríem a tot el que ens va fer humans.

Doncs bé, rebel·lem-nos contra els malsons i possibles realitats terribles. No perdem el privilegi de somiar, perquè perdríem la capacitat de crear un futur diferent. Sense l'embranzida de la cultura, sense la varietat que aquesta ens ofereix, ens limitaríem a una vida merament funcional: un bucle infinit d'alienacions. Si la cultura és la veu que ens connecta, connecta, connecta amb nostra més profunda humanitat, desaparèixer significa perdre la nostra identitat. Demostrem que en una màquina som molt més que simples engranatges! Una societat que deixa de creure en la cultura i en la creativitat, també deixa d'alimentar l'ànima i està condemnada a deambular per un desert sense llum. Per tant, siguem amants de la cultura, somiadors i deixem de caminar pel vespre.

Carlos Aretxabaleta

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Declaració de la Comissió de Basca d'EITB
Mitjançant aquest escrit, la Comissió de Basca d'EITB i els òrgans sotasignats volen expressar la seva preocupació i rebuig pels processos de selecció que s'han posat en marxa en els últims mesos per als llocs d'adreça d'EITB, ja que s'ha subestimat la demanda de coneixement... [+]

Calderers: Un 'blackface' a la donostiarra?

No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]


El repte de reduir la jornada laboral més de 37,5 hores setmanals

L'any 2025 portarà una política global per a la implantació de setmanes de treball més curtes, que portarà amb si petits costos per a les noves contractacions de les empreses i un canvi en la direcció efectiva de les relacions laborals.

L'equip del Ministeri de Treball i... [+]


2025-01-29 | Aramaixo Bizirik
Valoració de l'informe ambiental contra la central eòlica “Itsaraz”
El passat 16 de gener, el Ministeri per a la Transició Energètica de l'administració de Madrid va publicar la declaració d'impacte ambiental sobre el projecte “Itsaraz” que esperàvem amb entusiasme i inquietud. La resolució expressa una decisió tan ferma com ferma... [+]

2025-01-27 | Aritz Arrieta
Un poble d'acolliment?

La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]


Que el soroll dels diners no calmi els brunzits de les bombes

El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]


Poble d'acolliment del basc

Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.

Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]


Vagues de glutamat

I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.

Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]


50 anys de vaga de potasses

Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]


Conversió de la indústria militar, necessitat ètica

Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]


2025-01-19 | Urtzi Ugalde
Adeu, mamà

Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.

Ja un mes abans de l'arribada... [+]


2025-01-17 | Oihane Artetxe
Infància vulnerada: violència institucional en el nostre context

Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]


No a la prohibició de la militància política!

El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]


“Habiti with less”

L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]


Telèfon intel·ligent: el nostre rei fetitxe

La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]


Eguneraketa berriak daude