Fins ara han celebrat dues reunions. Com han anat?

Roberto Eizmendi: Hi ha hagut una gran participació en les dues reunions, més del que esperàvem. La gent vol informar-se. El que li hem dit és que el primer pas és inscriure's en el pla de vigilància de la salut. Per a això s'haurà de presentar un informe de la vida laboral del treballador en el qual s'especifiqui el que ha fet en cadascuna de les empreses en les quals ha estat.

Aquesta documentació haurà de ser tramitada en Osalan, amb la finalitat que el treballador pugui ser inclòs en aquest pla de salut. D'aquesta manera, els metges li faran un seguiment per a comprovar si els treballs realitzats tenen o no efectes en la salut. També es pot acudir al metge de capçalera i dir que ha treballat amb amiant. Si el metge té sensibilitat al tema, se li inclourà d'aquesta manera en el pla. És un certificat que acredita que treballa amb amiant.

Hi ha gent que fa aquests seguiments, uns altres ho fan només de tant en tant i altres no tenen informació sobre el pla. Cada persona té la seva pròpia història.

Cal tenir en compte que han passat prop de 10.000 treballadors de les empreses de l'entorn de Llodio. 10.000 treballadors que han pogut entrar en contacte amb l'amiant. Per això creiem que hi ha hagut una part molt important de la població d'Aiaraldea en contacte amb aquest material, i és necessari que aquest sigui controlat.

Juanjo Basterra: En la primera reunió van estar al voltant de 30 persones, i en la segona unes 34. Sembla que, almenys, l'interès pel tema no ha descendit. Jo crec que hi ha molta curiositat, perquè estan veient a la ciutadania que molta gent de la zona està morint. L'associació ASVIAMIE comptabilitza l'any passat en Hego Euskal Herria a 35 persones mortes per amiant, gairebé un 75% més que l'any anterior.

No obstant això, segons les dades oficials, en 2018 va haver-hi 348 morts, comptabilitzats des de principis d'any fins a mitjan desembre. La gravetat de la situació és clara si es compara el número de morts per accident laboral: L'any passat, la xifra va ascendir a 68 persones. Al desembre, una dona va morir en ser netejadora dels vestits de treball del seu marit. A aquesta xifra cal sumar les persones que treballen en Aiaraldea que diuen que 10.000 treballadors han estat en contacte amb l'amiant.

Quins casos s'han trobat en les reunions?

R.E.: Existeixen algunes amb plaques pleurals. Uns altres no diuen res.

J.B.: Hi ha un que ha desenvolupat el mesotelioma, el creador de l'amiant, ja està condemnat a mort. La majoria de la gent amb mesotelioma sobreviu una mitjana de dos anys.

Quines activitats voleu desenvolupar a partir d'ara?

R.E.: Les reunions se celebraran els segons dijous de cada mes, de 18.00 a 20.00 a la sala multiusos de l'ajuntament. La de febrer la farem el dia 15, a la mateixa hora i en el mateix lloc.

J.B.: La nostra intenció és ajudar a les persones que s'acostin i, en cas contrari, canalitzar-les als advocats que puguin oferir-los ajuda. En la pròxima reunió donarem alguns números de telèfon perquè la gent pugui informar-se i ajudar. L'objectiu és que la bola vagi creixent a poc a poc.

R.E.: S'ha vist que el problema existeix. Si a les reunions assisteixen 34 persones, això significa que hi ha molta més gent que es preocupa pel tema. Però hi ha molta gent que porta el problema d'amagat. Quan hem repartit els papers, molta gent ens ha demanat més còpies per a lliurar-los-hi als antics companys.

J.B.: El tema és molt preocupant, ja que les conseqüències de l'amiant poden aparèixer als 10, 40 o 50 anys.

En la CAB hi ha al voltant de 9.000 persones inscrites en el pla de vigilància de la salut, i a Navarra 3.000, 12.000 en total.

La majoria dels treballadors es jubilen i teòricament quan estan en els millors anys per a gaudir de la jubilació se'ls ha aparegut la malaltia i els ha espatllat la vida. També hi ha hagut presència de persones de l'IAE en les reunions.

La direcció de l'IAE va assenyalar que els treballadors no havien estat en contacte amb l'amiant. Vostès van contestar que això era mentida.

R.E.: La retirada de l'amiant fa vuit anys no vol dir que no existís abans.

J.B.: Ells diuen que en els tubs hi havia amiant i que ho van eliminar. Però el més perillós no era la canonada, sinó l'amiant que s'utilitza en els forns. Les fàbriques no poden argumentar que ja no utilitzen amiant. Clar que no la usen, perquè ara està prohibit utilitzar-la.

Què li diríeu a una persona que ha treballat amb amiant?

R.E.: Que vingui a les reunions. Allí veurà que no està només, que hi ha moltes persones que tenen les seves mateixes inquietuds o problemes.

J.B.: Nosaltres serem aquí per a ajudar, per a res més. No obstant això, no descartem que es realitzin accions de protesta, com per exemple, en Osakidetza.

La majoria dels creadors d'ASVIAMIE van ser d'Aiaraldea. Tenien una seu a la Casa de Cultura, però a poc a poc es va anar enfonsant el projecte. Nosaltres hem començat a desenvolupar el grup a Laudio, però ens agradaria estendre'l a tot Aiaraldea. No descartem celebrar reunions a Amurrio o en algun altre poble, però no hem fet més que començar. No arribarem als 10.000 treballadors, però volem fer el cercle el més gran possible. Per això, animem a la gent a fer el pas.

Aquesta notícia ha estat publicada per Aiaraldea i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.