Adeu noguera, adeu!
- Adeu noguera, adeu! De sobte va sortir en el consultori del programa de ràdio Landaberri del 21 d'octubre. El dubte sobre la noguera (Juglans règia) s'ha convertit en una retolica dels últims anys. Al principi la preocupació provenia gairebé exclusivament dels seus llocs d'origen, però en pocs anys s'ha internat perfectament. No ha arribat als territoris més secs d'Euskal Herria, i evidentment no arribarà, però això no ho puc dir amb tanta claredat.
En les nostres terres humides la noguera no té futur. Ja està. Ho ha fet ell mateix. Mai abans havia estat un arbre que creixia i vivia amb profusió. Es coneixen preciosos exemplars, com el que habita en la plaça de Garde al costat del rierol Gardalar, amb una cintura de 1,3 metres, de 17 m d'altura i 30 x 25 m d'extensió, declarat Monument Natural en 1991. No es tracta d'una grandària física, però sí d'una grandària declarable com a patrimoni: Pedro Mari Otaño, natural del caseriu d'aquest nom de Zizurkil, va col·locar a la noguera del seu pòrtic uns versos que contrastaven amb el beneplàcit argentí. L'embut (Phytolacca dioica) és un arbre important d'aquells territoris i el seu nom en guaraní significa “ombra”. Els dos arbres formen perfectament els dos sentits de l'ombra, però aquí perdrà les nogueres en breu perquè desapareixerà. Potser no desapareix, però com abans el castanyer (Castanea sativa) o l'om (Ulmus minor) i ara el pi insignis negre (Pinus radiata), aviat viuran uns pocs exemplars. Les persones que estiguin al costat de la casa com la d'Otaño tindran més possibilitats: “La noguera ha d'escoltar els ronyons de la casa”, diu la frase. No perquè les riberes revitalitzen, en la majoria dels casos, ja que el primer estable era allí, el solar de la casa és ben abonat i sobretot sec. La noguera serà arrossegada per la humitat. La humitat estimula els fongs i una ferida tímica és suficient per a penetrar per ella i posar la seva fusta en el camí de la putrefacció. Els principals causants actuals són els moviments de les terres argilenques en sec, ja que l'aclarit i inflament, l'assecat i l'esquerdament trenquen les seves febles arrels, així com les greus ferides de la fita i els atacs de la molesta plaga final, de la mosca Rhagoletis completa. Aquesta última s'està rematant. Durant l'estiu pon quan el gra de nou creix, en la mantega de les seves zokots i el cuc que sorgeix d'ella provoca una gran matança per a menjar i menjar, provocant greus ferides. D'aquestes ferides s'introduirà el fong estimulat per la humitat.
El panorama és la secreció negra en el darrere del tronc, expressió d'arrels ferides; el tronc per dins, oclòs, i els grans de nou inseparables del sòcol i sense formar la polpa.
De la mateixa manera que els nostres avis van saludar al castanyer, ens toca ara dir “adeu noguera, adeu!”. L'atzar, els dos venien en el mateix vaixell romà de terres seques del Mediterrani…
Udaberrian orain dela egun gutxi sartu gara eta intxaurrondoa dut maisu. Lasai sentitzen dut, konfiantzaz, bere prozesuan, ziklo berria hasten. Plan eta ohitura berriak hartu ditut apirilean, sasoitu naiz, bizitzan proiektu berriei heltzeko konfiantzaz, indarrez, sormen eta... [+]
Ohe beroan edo hotzean egiten da hobeto lo? Nik zalantzarik ez daukat: hotzean. Landare jaioberriek bero punttu bat nahiago dute, ordea. Udaberriko ekinozio garai hau aproposa da udako eta udazkeneko mokadu goxoak emango dizkiguten landareen haziak ereiteko.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Itsasoan badira landareen itxura izan arren animalia harrapari diren izaki eder batzuk: anemonak. Kantauri itsasoan hainbat anemona espezie ditugun arren, bada bat, guztien artean bereziki erraz atzemateko aukera eskaintzen diguna: itsas-tomatea.
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]
Bada Borda bat ilargian. Bai, bai, Borda izeneko krater bat badu ilargiak; talka krater edo astroblema bat da, ilargiaren ageriko aldean dago eta bere koordenadak 25º12’S 46º31’E dira; inguruan 11 krater satelite ditu. Akizen jaiotako Jean Charles Borda de... [+]
Sare sozialen kontra hitz egitea ondo dago, beno, nire inguruan ondo ikusia bezala dago sare sozialek dakartzaten kalteez eta txarkeriez aritzea; progre gelditzen da bat horrela jardunda, baina gaur alde hitz egin nahi dut. Ez ni optimista digitala nauzuelako, baizik eta sare... [+]
Mila milioika mintzo dira agintariak. CO2 isurketak konpentsatzeko neurri eraginkor gisa aurkeztuta, zuhaitz landaketei buruzko zifra alimaleak entzuten dira azken urteetan. Trantsiziorako bide interesgarria izan zitekeen, orain arteko oihanak zainduta eta bioaniztasuna... [+]
Kutsatzaile kimiko toxikoak hauteman dituzte Iratiko oihaneko liken eta goroldioetan. Ikerketan ondorioztatu dute kutsatzaile horietako batzuk inguruko hiriguneetatik iristen direla, beste batzuk nekazaritzan egiten diren erreketetatik, eta, azkenik, beste batzuk duela zenbait... [+]
Magnoliak eleganteak dira. Dotoreak. Anddereak. Pontxoak. Apainak. Pimentak. Gurbilak. Ponposak, ponpoxearrenak. Ortiroak. Ia-ia fazazkoak, kriket eta kraket. Ez naiz harritzen, beren loraldien azpian lurrarekin urtzerainoko handitasunaren menpeko sentitzen naiz urtero.