El 27 de maig els seus familiars i amics li saluden en Lasarte-Oria. Un càncer agressiu li porta pocs mesos després de sentir els primers indicis. Entre els nouvinguts a Despeditz, els goierritarras parlaven dels estudis sacerdotals d'Iñaki, fundat en Okobio (Zaldibia) i dels treballs realitzats amb els grups de joves en els anys 1960-70, Lasarte i el seu entorn tenien reconegut professor de la ikastola, ja que Iñaki va subratllar el coneixement dels clàssics grecs antics, i no va traduir al basca ‘Història 1 i Política’ d'Aristòtil.

Per part seva, els membres del Moviment Anti-Incinerador recorden aquella imatge de la vaga de fam de desenes de militants al carrer Easo de Sant Sebastià: l'avi Iñaki es dedicava a repartir pamflets que explicaven el conflicte dels residus de Guipúscoa, adquirint temps i paciència per a explicar-los un a un: al propi i al turista que venia de l'estranger, al qual acceptava la lluita abusiva contra la incineradora, i al jove i a la barbariáfila, i a la joventut, i a la qual posava posant traves, a la barbarbariádica, a la barbàrie a la barbàrie, a la crítica. El nostre Iñaki Usabiaga, mai satisfet amb la mobilització aconseguida (‘aquí falta molta gent, on està la gent?’) i sense desanimar sempre en l'intent d'obrir els ulls des de la raó al desconfiato o al fred. Una salutació i un honor, Iñaki Usabiaga Sukia!