El 23 de setembre de 2020 participem en l'Auzogune del Casc Vell. El barri és l'espai de participació que proposa l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz, on ciutadans, tècnics municipals, associacions i polítics intercanvien opinions. En el primer punt de l'ordre del dia se'ns explica breument que el projecte Haurren Auzoa no s'està duent a terme a conseqüència de la pandèmia, ja que es van bloquejar els pressupostos i s'han prioritzat altres despeses. I això és comprensible, tenint en compte tot el que està passant, ho entendríem si aquest fos l'únic període en el qual s'ha produït un retard, l'únic període en el qual no s'ha complert el promès, l'únic període en el qual s'aprofiten... Per tot això, hem decidit allunyar-nos del projecte. No volem, ens rendim. I quan se li va explicar això, el regidor, furiós, ens va dir: -Com? Que no volen? ".

Doncs no. Per a nosaltres, això era el que faltava perquè es desbordés. I això no és perquè no pensem que en el nostre barri no hi hagi altres prioritats d'inversió pública en aquesta situació, per exemple, les ajudes a la rehabilitació d'habitatges per als veïns més necessitats. La raó principal és que ens han esgotat. La veritat és que ens han llevat les ganes de participar.

En 2017, diversos pares ens reunim per a reflexionar sobre l'autonomia dels nens i nenes. Aquest any, en les festes populars de Zahaz Harroko, convidem als veïns a reflexionar entre tots. Inspirats en el pedagog Francesco Tonucci i en el seu llibre infantil La ciutat dels nens. Nosaltres també comencem a somiar, amb un barri ric en jocs, amb un barri que ens permet experimentar, crear, manipular i sobretot jugar. Pensem que seria interessant preguntar als nens i nenes per a saber quin és més

el lloc que els agrada i, sobretot, pensant que si els nens creaven una petita part del barri des del principi, la cuidarien i l'acaronarien. Ens vam posar a la feina i vam tenir l'oportunitat de presentar la iniciativa al programa Hobetuz de l'Ajuntament. Vam tenir un debat: uns imaginàvem una mica més modest, fet en auzolan; uns altres, sense la implicació de l'Ajuntament, vam veure que seria molt difícil canviar alguna plaça... Al final, comencem la segona opció i el nostre recorregut es va posar en marxa de la mà del servei de participació de l'Ajuntament. Guanyar en 2018 significava que el procés s'anava a dur a terme en 2018 per a poder fer els treballs en 2018-2019, ja que així es recullen en els pressupostos aquestes qüestions.

En l'últim trimestre de 2017 celebrem reunions obertes i dissenyem un procés de participació amb els nens i nenes del barri. Parlem amb l'associació Goian, amb l'associació de pares i mares de l'escola Ramón Baix i amb la direcció del centre, i tots ells van voler participar en aquesta aventura. Tenia un aspecte magnífic. Ens vam posar en contacte amb l'estudi Nondik, un grup d'arquitectes que treballa l'arquitectura i la pedagogia en el mateix carrer del col·legi, i també ens vam posar en contacte amb l'associació Txatxilipurdi, per la seva experiència en processos participatius amb nens i nenes, perquè pensàvem que podíem aprendre molt d'ells. El procés de participació d'Haurren Auzoa no va ser el de quatre post-it i una enquesta.

Al març de 2018 es va realitzar un diagnòstic previ dels espais: topografia, fronteres, relació amb l'entorn, materials... Posteriorment, es van realitzar sessions d'observació amb nens i nenes d'educació infantil en els tres espais seleccionats. Volíem veure quins espais s'utilitzaven i quins no, on es produïen els conflictes, quin tipus de jocs propiciaven els espais, quines eren les característiques del propi espai, en funció del nombre de participants, el gènere, etc. També van participar voluntaris els psicomotricistas i antropòlegs del barri, que posteriorment van sistematitzar tota la informació recollida en aquestes sessions.

El mes d'abril, realitzem tallers participatius dirigits a nens i nenes de primària, i per a això, totes les persones que volíem participar com a dinamitzadors en els tallers ens formem: parlem de la participació i la cultura de la infància, com escoltar i no interferir en les propostes infantils, com plantejar els tallers… passem de la fase de somni a la fase de consens. Ja ho teníem tot preparat.

Els tallers es van realitzar al maig de 2018 i van participar 225 persones. La majoria van ser nens i nenes de primària, però també els tutors de Ramón Baix i els joves de Goian, entre altres. Durant tres dies van parlar dels problemes que es trobaven en les nostres places, de les cases dels arbres dels somnis, de les tirolines o dels laberints... van acordar i van construir una maqueta per a cada plaça.

Al juny de 2018 realitzem una exposició en el centre cívic. Convidem a proposar millores a 37 persones majors de les residències Aurora i Arquillos, 20 pares, 36 dones d'associacions de dones, 45 persones de l'associacionisme del barri, catorze persones d'associacions de diversitat funcional. Es van recollir totes les aportacions i amb tot això es va elaborar un projecte final: Una proposta arquitectònica per a la plaça Rafa, una altra per a Martín Ttipi i una altra per al parc d'Etxanobe. En finalitzar el curs, presentem el projecte en públic en el barri i en el servei de participació. La llengua penjant, però amb la sensació d'haver fet una gran feina.

El curs 2018-2019 va començar, ja teníem la nostra part feta, i teníem al cap la primavera de 2019, per a veure si seria possible plantar plantes o pintar amb nens les estructures del parc.

Mentre estàvem esperant que algú digués alguna cosa, continuàvem presentant el nostre projecte en Auzogunea, concretament al gener de 2019. Al març de 2019 ens reunim amb els tècnics d'urbanisme i participació i ens van proposar canviar una plaça concreta, la plaça Rafa. Sabíem que el projecte de transformació dels tres espais era ambiciós i vam fer algunes propostes al projecte que ells van portar.

Va començar a notar l'ambient electoral i des del servei de participació ens van dir que estaven prioritzant altres projectes. Continuem esperant. Al juliol van tornar a reunir-se amb nosaltres i ens van ensenyar el projecte final, que recollia algunes de les aportacions.

Comença el curs 2019-2020. Es deia que no era possible fer els treballs aquest any, ja que encara no hi havia plecs de condicions. La veritat és que l'energia del grup dinamitzador ja s'havia afeblit. A l'octubre de 2019 es va tornar a presentar en Auzogunea. Seguíem sense conèixer els terminis de licitació.

Des de la nostra iniciativa volíem parlar dels terminis de les obres i de la participació infantil i ens semblava important, d'altra banda, informar els veïns de la plaça, a l'assemblea de joves del gaztetxe i a la gent de Berakah, veïnes i veïns pròxims.

Al novembre de 2019, El Correu va publicar una notícia amb imatges del projecte, sense esmentar el Barri dels Nens. Per a vendre el projecte, es feia referència al “gran canvi que està a punt d'arribar al Casc Vell”, “dins d'un pla de rehabilitació”, i amb el títol “El Casc Vell es modernitza”. Va entrar en un estat de pànic.

Vam mantenir una nova reunió amb els tècnics de participació i, per descomptat, la notícia estava molt mal encarrilada, que no respectava el procés participatiu, que els temps no eren el que volguéssim, que a partir d'ara els departaments d'Hobetuz podrien gestionar-se de forma més àgil. De totes maneres, el que succeirà a partir d'ara no ens interessa molt, perquè ens queda poc entusiasme…

Però el nostre projecte va guanyar Hobetuz 2017, el pressupost màxim per a 2019. Quan l'any estava a punt d'acabar, vam haver de tornar a començar, amb l'esperança d'aprovar els pressupostos per a aquest 2020.

La pròxima reunió que havíem de tenir al març de 2020 era per a parlar dels plecs, terminis, etc., o potser no, qui sap. Però va arribar la pandèmia i amb ella el confinament, els morts, les màscares i les distàncies, no penseu que no les hem notat. Entenem que en aquesta situació existeixen altres despeses prioritàries com l'atenció primària, més professorat, monitors de menjador, ajudes a la rehabilitació d'habitatges... que poden ser algunes idees.

Com hem explicat al principi, la qual cosa realment ha succeït és que ens han esgotat. Volíem un aprenentatge significatiu i així ha estat. No es poden fer aquest tipus de processos participatius llargs amb els nens, que perden tot sentit; desapareix la sensació de participar, decidir i actuar en conseqüència. No es pot realitzar un procés participatiu sense una cultura política de participació, una gestió unitària de la informació i els terminis, ja que una part està en contínua dependència de l'altra i acaba decebuda, cansada, sense força.

Per tot això, ens allunyem dels treballs previstos per a la plaça Rafa. Si es fa, no formarà part de la iniciativa Haurren Auzoa, no serà el final d'un projecte participatiu del barri. Rebaixem les nostres expectatives: per a aquests anys n'hi ha prou amb utilitzar amb seguretat la plaça Rafa, Etxanobe, Martin Ttipia, la plaça de Santa María o la pista del Campillo. No volem places espectaculars. Volem que els nostres fills i filles juguin allí, sense ser atropellats pels cotxes, que si plou es pugui menjar el berenar al Campillo i que es puguin complir els protocols de seguretat en tots ells.

Aquí finalitza la iniciativa Haurren Auzoa. Una abraçada i fins a veure-la en el barri.