Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Pensar per a l'agroindústria són reglaments i ens maten a poc a poc"

  • La grip aviària és una malaltia que es repeteix en els últims anys. El sindicat ELB condemna amb duresa les solucions portades per l'Estat francès, els assassinats preventius de tots els ocells i la retenció de totals. El dissabte, en Donapale, ha organitzat una manifestació per a cridar l'atenció sobre la gravetat de la situació i preguntar altres solucions. Parlem amb el jove pagès Pettan Prebende. Ho té clar: el creixement extern no és responsable de l'epidèmia i el problema fonamental és el model agroindustrial de cultiu.
ELBko hegazti hazleek egindako prentsaurrekoa, uztailaren 7an. Pettan Prebende, ezkerretik hasita lehena. Argazkia: J. Berhokoirigoin

07 de juliol de 2023 - 08:00
Última actualització: 09:45

L'epidèmia de grip aviària s'ha convertit en anual.

El virus va continuar desenvolupant-se durant l'estiu passat, sobretot en zones on la cria d'ocells és molt intensa i intensa, com els departaments de Vendee i Deux-Sevres. El que fins ara era una malaltia hivernal també ha aparegut a l'estiu.

Una vegada més l'Estat segueix amb la mateixa lògica i a més endurint les mesures.

Ens van obligar a retenir les totals dins, deien que era per a un curt termini. Si abans l'ingrés era de tres mesos, és per a gairebé tots els anys. En cas de defunció preventiva. Es tracta d'un tema molt tècnic en el qual, depenent de les zones o dels ocells, les condicions no són les mateixes per a tots, però pot afirmar-se que la zona de sacrificis preventius s'estén des dels deu quilòmetres fins als trenta quilòmetres, on en cas d'aparèixer un cas de contagi es maten tots els ocells de la zona. Nosaltres condemnem per si mateixos la mort preventiva, però a més s'ha demostrat que no té efecte positiu, ja que l'epidèmia es repeteix constantment. Condemnem la gestió integral de l'Estat en matèria de grip aviària.

Alguns han optat per la desobediència: han deixat fos els totals. Rebeu una carta de l'Administració.

Rebem una carta en la qual s'indicava que teníem un termini de tres dies per a accedir a les normes, això és, als totals. A la fi de l'any passat van passar per les cases per a controlar. Nosaltres no els vam veure, però van passar i veient les gallines fora ens van enviar una carta. Tres del nostre grup no els hem contestat i hem rebut una segona carta amenaçant amb la multa o amb la prohibició de treballar. Vam tornar a entrar en contacte amb el prefet i ens va preguntar que enviéssim els nostres arguments. Els enviem i des de llavors no tenim notícies. Estem sota la boira. També és difícil perquè el prefet és nou; l'hivern passat vam estar negociant, suposadament es van avançar algunes coses, però quan va, arriba un altre i cal començar tot de nou. És difícil.

Us preocupeu.

Sí. És estiu, no és cas de moment, però si amb la tardor el virus ha tornat a arribar, llavors tornarem a estar en estat negre.

Sofreixen el xoc de dos models de cultiu.

És de sempre. Existeixen normes per a l'agroindústria. Seguint amb la bioseguretat, hem de canviar les peces entre diferents espais, desinfectar el cotxe… El pensat per a l'agroindústria no es pot aplicar en les nostres finques. Surto dues o tres vegades al dia per a repartir els ous, tinc gallines de diferents edats… no puc canviar-me de roba cada vegada o desinfectar el cotxe. Són reglaments favorables a l'agroindústria que ens maten a poc a poc. Nosaltres volem treballar, volem viure.

Les finques estan desapareixent...

En primer lloc, sabem que en el cultiu no sempre hi ha una continuïtat garantida, però en la cria d'ocells la situació és encara més greu. Apareix en el nostre entorn: els que s'acosten a la regata abandonen l'avicultura i els joves no parteixen perquè temen en gran manera de les normatives. Si bé al País Basc l'alimentació és deficient, el context ens porta a associar-nos al cultiu. Es buiden les granges i això de sempre és ocupat per l'agroindústria.

En què consisteix l'opció de la vacuna?

No és massa clar. La vacuna està llesta en sec. Cal saber que fins ara la indústria estava en contra perquè la introducció de l'ocell prohibeix l'exportació a alguns països. Iduriz ara estaria disposat. Però com ho aplicarien? Aquesta és la nostra angoixa. De moment, diuen que amb la vacuna tampoc es podran treure els totals i que si no respecta la bioseguretat no podrà tenir vacuna. La vacuna pot ser una eina d'ajuda, però cal fixar-se en les condicions d'ús i en les normes per a veure si és realment útil. I qui pagaria? Serà carario i si no ho paga l'Estat, l'agricultor no podrà pagar-lo. De moment res és clar. L'última premissa per a l'administració és la vacuna. Assagen tot i no ho aconsegueixen, així que posen l'esperança en la vacuna. Nosaltres diem que si no tipifica la densitat no se solucionarà el problema.

Han organitzat una manifestació per al dissabte.

Esperem acostar a molta gent. Interpel·lem també als càrrecs electes perquè tenen una responsabilitat, i evidentment als consumidors. No cal pensar que estem parlant de bromes o mentides: en realitat, si la llei no canvia, serà el final del creixement extern.

Els lobbies agroindustrials continuen sent escoltats: les condicions d'accés a la denominació de “creixement extern” són cada vegada més àgils.

Aquí hi ha una gran paradoxa. A causa dels problemes mediambientals, la gent està prenent consciència, es vol consumir d'una altra manera, cal tenir en compte que un altre model de cultiu és molt apetible –ecològic, popular, creixement extern,…– i al mateix temps la llei va a l'inrevés. Cada vegada som menys i són més grans.

 


T'interessa pel canal: Laborantza
2025-01-29 | Kelo Arribas
Elikadura burujabetza eta erresistentzia genozidioaren aurrean
Laborarien borroka Palestinan

Gaur egun, Gazan su-etena dago, eta ez dakigu noiz arte iraungo duen; bitartean, sarraskiak, anexioek, kolonizazioak eta era guztietako giza eskubideen urraketek bere horretan diraute gainerako lurralde okupatuetan. Jarraian irakurriko dituzunak ez dira kasu isolatuak,... [+]


2025-01-24 | Euskal Irratiak
ELB sindikatuaren zerrendaburu Julen Perez
“Laborarientzako proiektu azkar bat dugu, Euskal Herriari itzulia dena”

Datorren astean Departamenduko Laborantza Ganbarako hauteskundeak ospatuko dira Ipar Euskal Herrian. Frantzia mailako FDSEA eta CR sindikatuez gain, ELB Euskal Herriko Laborarien Batasuna aurkezten da, "euskal laborarien defentsa" bermatzeko.


Cultiu del País Basc Nord
EHLG compleix vint anys sense estructures públiques en l'horitzó
Ainhize-Monjolos va celebrar el cap de setmana els vint anys de l'Associació de Cambra d'Agricultura d'Euskal Herria. El 15 de gener de 2005 es va crear l'eina per a promoure el desenvolupament dels cultius de Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa, això sí, que vol ser sostenible i... [+]

El Parlament de Navarra insta el Govern d'Espanya a no implementar un acord de lliure comerç entre la UE i Mercosur
En l'escrit proposat per Zurekin, s'explica que el nou acord entre les principals entitats mercantils d'Europa i Amèrica del Sud suposaria l'anul·lació d'aranzels, perjudicant especialment els petits productors locals. UPN, EH Bildu, pp i Vox han votat a favor de la moció, mentre... [+]

2025-01-16 | Euskal Irratiak
Laborantzari buruzko ikuspegi desberdinak agerian, Departamenduko Laborantza Ganbararako bozetan

Departamenduko Laborantza Ganbarako hauteskundeen kanpaina abiatu da. Urtarrilaren 14an bozetara aurkezten diren hiru sindikatuen ordezkariekin bi oreneko eztabaida sakona antolatu zuten Euskal Hedabideek, osoki euskaraz.


2025-01-13 | Garazi Zabaleta
Caseriu Urteaga-Urkulegi
Verdures, fruites i carn, diversificació com a base de la producció
Urteaga i Urkulegi són dos caserius veïns d'Itsaso (Guipúscoa), que fa anys es van unir i van posar en marxa un projecte conjunt. “Ajuntem els dos caserius i iniciem el projecte de producció, i des de l'any 2011 treball amb total dedicació”, explica Gorka Sasieta,... [+]

2025-01-09 | Julene Flamarique
L'Euskal Sagardoa, formada per Guipúscoa, Bizkaia i Àlaba, s'estén cap a Iparralde
El projecte de la Denominació d'Origen Basca ha rebut ajudes europees per a desenvolupar un pla estratègic per a 18 anys. El nord ja s'ha unit, i tant Treviño com Navarra han començat a fer passos.

Olor de boques de cultiu
S'han reprès les manifestacions dels pagesos en tot l'Estat francès. Malgrat les reivindicacions dels diferents sindicats, la primera que s'ha escoltat i que ha estat convidada en els principals mitjans de comunicació ha estat la FNSEA "dominant". Què ha de vendre? Una multitud... [+]

2025-01-06 | Garazi Zabaleta
Associació Trebatu
Projecte per a impulsar el relleu en el sector primari a Guipúscoa
L'associació Trebatu porta anys en marxa en Ipar Euskal Herria, amb l'objectiu que aquelles persones que vulguin posar en marxa aquest projecte puguin formar-se prèviament. Prenent com a model el projecte d'Ipar Euskal Herria i tirant de la mateixa idea, a Guipúscoa també s'ha... [+]

Vint col·lectius donen suport a la lluita a favor de les terres de Marienia
L'agència Bouygues Inmobiliimmobilier ja té un projecte de construcció d'habitatges en la zona de Marienia, en Kanbo. Mitjançant una declaració conjunta, han expressat la seva "determinació" de dur a terme la lluita per a aconseguir la "negació del projecte" a través de la... [+]

2024-12-26 | Estitxu Eizagirre
Representants de Via Pagesa han estat testimonis de les violències que sofreixen els pagesos palestins
Una delegació de Via Pagesa ha visitat Palestina del 8 al 18 de desembre, convidada per la Unió de Comitès de Treball Palestí (UAWC), de la qual és membre. Amb aquest viatge, han volgut mostrar la seva solidaritat amb el poble palestí "enmig del genocidi que s'està duent a... [+]

2024-12-16 | Jon Torner Zabala
Sidra Basca
Nord i sud, tradició centenària sota el mateix barret
La Denominació d'Origen Euskal Sagardoa s'ha marcat un repte: Recollida de pomes i sidreros de tot el País Basc. “La cultura de la sidra està en tot el territori i s'han mantingut les pomes per a la sidra en tot el territori”, ens comenta Unai Agirre, coordinador de la marca... [+]

2024-12-16 | Garazi Zabaleta
Producció de suc de poma d'Ozaeta (barrundia)
8.000 litres de suc de poma produïda en 900 habitants
“Trauré un suc de poma?”. Amb aquesta pregunta comença una entrevista amb els membres de l'Economat de Barrundia Koldo López Borobia, Susana López d'Ullibarri i Santi Txintxurreta. Ens hem reunit al voltant del pont de pomes i al jardí envoltat de pomeres. Això no és... [+]

2024-12-13 | Euskal Irratiak
L'ELB vol respondre solidàriament a les conseqüències de la malaltia de la llengua blava de les ovelles
El sindicat ELB crida a la solidaritat per als qui han sofert la malaltia de la llengua blava de les ovelles. En l'inici de desembre, més de 650 ovelles del departament han estat afectades. En alguns casos, els criadors han perdut desenes d'ovelles, especialment els marros... [+]

Eguneraketa berriak daude