L'epidèmia de grip aviària s'ha convertit en anual.

El virus va continuar desenvolupant-se durant l'estiu passat, sobretot en zones on la cria d'ocells és molt intensa i intensa, com els departaments de Vendee i Deux-Sevres. El que fins ara era una malaltia hivernal també ha aparegut a l'estiu.

Una vegada més l'Estat segueix amb la mateixa lògica i a més endurint les mesures.

Ens van obligar a retenir les totals dins, deien que era per a un curt termini. Si abans l'ingrés era de tres mesos, és per a gairebé tots els anys. En cas de defunció preventiva. Es tracta d'un tema molt tècnic en el qual, depenent de les zones o dels ocells, les condicions no són les mateixes per a tots, però pot afirmar-se que la zona de sacrificis preventius s'estén des dels deu quilòmetres fins als trenta quilòmetres, on en cas d'aparèixer un cas de contagi es maten tots els ocells de la zona. Nosaltres condemnem per si mateixos la mort preventiva, però a més s'ha demostrat que no té efecte positiu, ja que l'epidèmia es repeteix constantment. Condemnem la gestió integral de l'Estat en matèria de grip aviària.

Alguns han optat per la desobediència: han deixat fos els totals. Rebeu una carta de l'Administració.

Rebem una carta en la qual s'indicava que teníem un termini de tres dies per a accedir a les normes, això és, als totals. A la fi de l'any passat van passar per les cases per a controlar. Nosaltres no els vam veure, però van passar i veient les gallines fora ens van enviar una carta. Tres del nostre grup no els hem contestat i hem rebut una segona carta amenaçant amb la multa o amb la prohibició de treballar. Vam tornar a entrar en contacte amb el prefet i ens va preguntar que enviéssim els nostres arguments. Els enviem i des de llavors no tenim notícies. Estem sota la boira. També és difícil perquè el prefet és nou; l'hivern passat vam estar negociant, suposadament es van avançar algunes coses, però quan va, arriba un altre i cal començar tot de nou. És difícil.

Us preocupeu.

Sí. És estiu, no és cas de moment, però si amb la tardor el virus ha tornat a arribar, llavors tornarem a estar en estat negre.

Sofreixen el xoc de dos models de cultiu.

És de sempre. Existeixen normes per a l'agroindústria. Seguint amb la bioseguretat, hem de canviar les peces entre diferents espais, desinfectar el cotxe… El pensat per a l'agroindústria no es pot aplicar en les nostres finques. Surto dues o tres vegades al dia per a repartir els ous, tinc gallines de diferents edats… no puc canviar-me de roba cada vegada o desinfectar el cotxe. Són reglaments favorables a l'agroindústria que ens maten a poc a poc. Nosaltres volem treballar, volem viure.

Les finques estan desapareixent...

En primer lloc, sabem que en el cultiu no sempre hi ha una continuïtat garantida, però en la cria d'ocells la situació és encara més greu. Apareix en el nostre entorn: els que s'acosten a la regata abandonen l'avicultura i els joves no parteixen perquè temen en gran manera de les normatives. Si bé al País Basc l'alimentació és deficient, el context ens porta a associar-nos al cultiu. Es buiden les granges i això de sempre és ocupat per l'agroindústria.

En què consisteix l'opció de la vacuna?

No és massa clar. La vacuna està llesta en sec. Cal saber que fins ara la indústria estava en contra perquè la introducció de l'ocell prohibeix l'exportació a alguns països. Iduriz ara estaria disposat. Però com ho aplicarien? Aquesta és la nostra angoixa. De moment, diuen que amb la vacuna tampoc es podran treure els totals i que si no respecta la bioseguretat no podrà tenir vacuna. La vacuna pot ser una eina d'ajuda, però cal fixar-se en les condicions d'ús i en les normes per a veure si és realment útil. I qui pagaria? Serà carario i si no ho paga l'Estat, l'agricultor no podrà pagar-lo. De moment res és clar. L'última premissa per a l'administració és la vacuna. Assagen tot i no ho aconsegueixen, així que posen l'esperança en la vacuna. Nosaltres diem que si no tipifica la densitat no se solucionarà el problema.

Han organitzat una manifestació per al dissabte.

Esperem acostar a molta gent. Interpel·lem també als càrrecs electes perquè tenen una responsabilitat, i evidentment als consumidors. No cal pensar que estem parlant de bromes o mentides: en realitat, si la llei no canvia, serà el final del creixement extern.

Els lobbies agroindustrials continuen sent escoltats: les condicions d'accés a la denominació de “creixement extern” són cada vegada més àgils.

Aquí hi ha una gran paradoxa. A causa dels problemes mediambientals, la gent està prenent consciència, es vol consumir d'una altra manera, cal tenir en compte que un altre model de cultiu és molt apetible –ecològic, popular, creixement extern,…– i al mateix temps la llei va a l'inrevés. Cada vegada som menys i són més grans.