En aquest decàleg, aquests caserius agroecològics assenyalen que ja estan sofrint les conseqüències del canvi climàtic. Expliquen que l'origen del canvi climàtic està en la “relació dels éssers humans amb la naturalesa”, ja que veiem a la naturalesa com una “plaça a la carta”. El “balafiament de recursos” ha fet recordar que estem sofrint una “escassetat”: gasoil, gas, minerals... Diuen que el que cal fer front a la “crisi ecosocial” és canviar “la manera de veure, de pensar i de sentir el món”: “Hem d'arribar a imaginar que amb menys benestar material podem viure igual o millor que ara. Només ens queda acceptar les fronteres del món i les de cadascun, acceptar-les, viure i treballar amb elles”.

“Hem de trencar la muntanya i la industrialització del medi rural”

Denuncien que les infraestructures “gegants” agreugen la crisi i que “els espais naturals són avui necessaris per a alimentar-nos i protegir-nos, i no diguem els descendents, tenint en compte que només hem vist els primers indicis del canvi climàtic”.

Per a això han apostat per impulsar “polítiques i estratègies eficaces”: “Les persones han de ser la mesura i l'eix, i haurien d'aconseguir que les comunitats tinguin garantits els seus drets a l'alimentació, la salut i l'educació”. Per a assegurar el dret a l'alimentació, han exigit que les polítiques públiques permetin “inevitablement tornar als caserius i al sòl”.

“Cal protegir i promoure l'agricultura i la ramaderia agroecològiques”

Han defensat la necessitat de protegir i promoure l'agricultura i la ramaderia agroecològiques, “perquè el model agroecològic només permet treballar i viure en harmonia amb la terra, els animals i les persones, respectant sempre la naturalesa”.

Davant això, diuen que cal “abandonar caserius de gran grandària i hipertecnologizados” i “buscar molts caserius petits, per a activitats i per a penetrar”.

“No som empresaris sinó treballadors pagesos”

“Tenim el compromís d'alimentar als nostres conciutadans”, afirmen, “contribuïm a transformar la comunitat perquè tots els membres visquem bé”. “Els espais del caseriu han de ser auxiliars i partícips de la biodiversitat del seu entorn” En paraules del col·lectiu Llenya Ta Kandela, i sobre la manera de treballar han assenyalat que “Utilitzant amb moderació tecnologia i maquinària, sabent que la persona ha de ser la mesura del caseriu”.

Expliquen que el caseriu és una “manera d'estar en el món”: “El caseriu, el basc i la cultura són inseparables. Els tres, juntament amb uns altres, formen la manera d'estar en el món que les persones han format en aquesta terra de generació en generació”. Han expressat el seu desig de contribuir des del món rural en contacte amb altres lluites pageses del món i amb altres lluites d'Euskal Herria: grups de naturalesa, treballadors, cultura, basca, feminisme...

Per a finalitzar, han fet una crida a defensar el caseriu, la muntanya i el medi rural: “Hem de crear sinergies amb altres grups de la nostra societat, perquè treballar en el seu defensa és defensar a tota la comunitat”. I obren la invitació per a participar en la mobilització que tindran lloc el 16 de maig a les 11.00 en el BEC.