Un cas especial és el dels membres del projecte Ahalen Lurrak, ja que Fabrègue està jubilat i Varin rebrà el reardit en un termini de dos anys. En aquest moment de la seva vida, no obstant això, han decidit posar en marxa la granja i l'associació. “Que estem bojos? Sí! Que som una mica rebels? Per què no?”, es presenten en clau d'humor en la web del projecte. Varin ja havia tingut una relació amb la terra des de fa més de 30 anys. Fabricio, per part seva, sempre ha treballat l'horticultura en el terreny social. Els treballs de la finca també s'han dividit en aquestes dues àrees.

Amb l'objectiu de difondre el model agroecològic, organitzen tallers i formacions en la finca, i també reben voluntaris amb ganes d'instal·lar-se. També formen part del projecte Fermes d’Avenir —Futures Granges— i participen en el seu programa Compagnonnage. “En la finca reben tres parelles d'un francès i un refugiat amb ganes d'instal·lar-se en l'agricultura, cada parella durant dos mesos”, explica Jaunarena. El programa té un doble objectiu: facilitar la integració social de les persones refugiades i, al mateix temps, la formació de tots dos voluntaris en agroecologia.

Entenent que la finca és tot el sistema

Els membres del projecte d'agroecologia entenen l'agroecologia com un sistema circular, i així organitzen els elements de la granja: horta, fruiteres, bosc, animals, plantes comestibles… “Per exemple, tenen en marxa un viver per a treure plantes petites, i en aquest hivernacle també tenen un viver. L'objectiu és que els animals escalfin l'hivernacle, en lloc d'utilitzar fonts d'energia externes”, diu el Senyor. De la mateixa manera, també es van crear basses d'aigua en la part superior de l'horta, i a través de les conduccions l'aigua cau a l'horta, regant-la suaument i aprofitant l'aigua de pluja.

“Al final, la base de l'agroecologia és pensar el sistema íntegrament, que en la granja sempre entra qualsevol cosa, que sempre es miri quin lloc ocupa i quina és la seva influència. Res ocorre per casualitat, tots els elements estan en relació”, ha afegit. El que ha succeït per casualitat és una col·lecció d'antigues varietats de tomàquet compostes per Fabricio: el seu germà va començar la col·lecció i li ha donat continuació, i ja compta amb més de 120 exemplars. “Cada any planta dos de cadascun per a tornar a aprofitar les llavors i anar adaptant-les a poc a poc al País Basc”.