Per al DIBUIXANT Asisko Urmeneta (Iruñea, 1965), parlar en contra d'Agosti Xaho “sempre ha sortit molt barat”. El pensament polític del suletino ocupa un lloc especial en el còmic que acaba de publicar, ja que creu que té vigència i actualitat.

Vostè va presentar el llibre en la seu de l'associació Prefosta, la de Xahoo. Diu que va moure la seva xarxa. Estan sempre aquí darrere de la teva signatura?

Normalment el treball de dibuixant sol ser un treball de solista, però jo sempre he volgut als col·lectius. En l'època de Napartheid també era així, els dies de maquetació, les nits… és un goig. Com la majoria de les coses, no és mal en solitari, però és millor en el grup; en uns altres temps en els fanzines, ara en la revista Xabiroi. També se'm fa molt important que la gent es comuniqui. Una de les coses més belles que podem fer en aquesta vida és precisament això: posar en contacte a gent interessada i interessada.Amb Gartxot [amb la pel·lícula] m'ha passat això i amb Xaho, sens dubte. Sobre Shao, per exemple, ara qui sap més: Patri Urkizu i Fermin Arkotxa. Vaig anar a reunir-me amb ells i em van donar el material amb una forma molt generosa. També des del primer moment estava en contacte amb la gent de l'associació de prefecteros.

L'associació Prefosta s'ha instal·lat a la casa natal de Xaho. Coneixien al personatge?

Xaho és un desconegut en la seva terra, és a dir, en Atharratze i a Euskal Herria. Penso que els diem Guerres Carlistes perquè les hem perdut, si les haguéssim guanyat estaríem parlant de la guerra de la Independència. En aquells anys, Grècia i Bèlgica van aconseguir la independència; a Itàlia, Hongria i tota Europa es donaven insurreccions i insurreccions romàntiques, i al País Basc també. Xaho era un líder d'aquestes revolucions romàntiques: republicà, independentista, vermell, anticlerical, feminista, probablement homosexual… súper avançat per al seu temps i gent incòmoda per al temps actual. Per això, o ha estat rebutjat o diable. Llavors els habitants d'Atharratze, els del Prefecte, no li coneixien massa. Per això [en el còmic] conte des del primer moment que, comptant per ells, va caldre honrar la figura de Xaho en Internet. Un amic va passar per Atharratze i va preguntar en l'oficina de turisme on estava la casa natal de Xaho, però tampoc tenien notícies de Xaho. No acusaré a ningú de no conèixer a Xaho, ningú ho coneix bé, excepte a Patri Urkizu i Fermin Arkotxa, per exemple.

Estava vostè en la fira de Durango. Quin acolliment ha tingut el còmic?

La gent se sorprèn que hagi inventat el pensament de Xaho o el primer periodisme en basc. A més, es preguntava: “Com escriure? Eskuaraz, euskeraz, euskaraz…”. No usava la paraula batua però deia que necessitàvem una gramàtica nacional, una ortografia nacional i que érem pobres en la nostra riquesa. En aquest any en què estem celebrant l'aniversari de Batua i el centenari d'Euskaltzaindia, no he sentit ni un sol vot reivindicant a Xaho. Se sorprenen en sentir això, o en sentir que Xaho era del club d'escriptors i escriptores i molt pròxim. L'activista internacionalista feminista Flora Tristán va introduir a Xaho en una novel·la en la qual denunciava de manera decidida que les nenes eren esclavitzades en els orfenats dependents del bisbat i parlava també de l'esclavitud sexual. Encara que en el dia d'avui és una mica difícil denunciar-los, Xaho ho feia en la primera meitat del segle XIX. També el seu pensament polític, en la seva època sí, però ara em resulta enormement útil i imprescindible.

Continua sent incòmode?

Sens dubte, sí. Ell diu viva independència, viva república i viva Euskal Herria. Eren gents extraordinàriament cultes i, al meu judici, tenien el sentit de la justícia. En el viatge que va fer en 1835 en l'Alta Navarra volia comptar al món en què consistia la guerra, perquè alguns deien que era un assumpte dinàstic. Ell deia que no, que els bascos estaven defensant els seus drets nacionals. Ell sabia el que havia succeït amb la Revolució francesa en Lapurdi, Zuberoa i Baixa Navarra, veia que aquest perill existia en Hego Euskal Herria i per això els bascos s'havien aixecat. Feia una crònica còmplice; havia marxat com un informant especial i al mateix temps ho feia de prop, perquè estava a casa i era la seva causa. El llibre es va fer en francès i va ser traduït per a explicar-lo a la comunitat internacional. Aquesta crònica és també vàlida.

Veu aquest còmic com una aportació política?

Sí, els meus anteriors comics —començant per Napartheid— sempre són polítics. Alguns fan política amb les cançons, uns altres amb l'economia… jo amb el còmic. És un pensament polític que s'està posant de moda “a partir del moment en què anem, la qual cosa fins ara no val i el que volem demanar és que partim de les institucions i divisions actuals”. Jo no penso en això, perquè crec que som el resultat d'alguna cosa. A part del material donat per Patrik [Urkizu] i Fermin [Arkotxa], he llegit molt de l'obra de Xaho i després he estat explorant una mica l'època per Internet. Per exemple, el que van dir els Estats Units del Regne de Navarra quan estava donant la Revolució francesa: “La Constitució de Navarra no pot ser destruïda ni per les infraccions dels segles, ni pel silenci dels navarresos, ni pel mandat de qualsevol autoritat, perquè els drets de les nacions són impresivos”. Aquest final se'm fa un gran element; aquí s'ha donat una injustícia, nosaltres érem justos, nosaltres som un poble, no comencem a viure aquest matí. Aquí hi ha un poble envaït contra la nostra voluntat, estripat, negat i aquí estem vivint. Si no som lliures i normals no és perquè som més petits, més lletjos o més pobres… ha estat perquè els altres tenien més tancs i ens ha tocat viure entre dos imperis expansionistes.

El discurs de Xaho i el de les gents d'aquella època —no sols de llavors— és per a mi una vitamina per a entendre d'on ha arribat el nostre malestar i a on hem d'anar. Ens ho han llevat tot, però no ens donin la raó al lladre. Ens han llevat la casa però el delicte no prescriu. Relacionat amb això és el que Xaho deia en 1848: “Els bascos no han donat a ningú un sol toc de comandament”. Nosaltres mai hem dit “entreu i ordeneu en la nostra horta”. L'injust continua sent injust en temps de Xaho.

Aquesta entrevista ha estat publicada per Ipar Euskal Herriko Hitza i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.