Quina estratègia de comunicació heu abordat a l'Ajuntament d'Orereta?

Nosaltres no hem inventat res, però quan l'Ajuntament o qualsevol altra institució comunica ja no el fa en el seu estil, o almenys no ho hauria de fer. Aquestes innombrables llistes nominals de decisions que ha pres... Nosaltres intentem unir uns valors perquè les persones vagin més enllà d'una marca o partit, fent un relat o un storytelling polític. Per a això, les eines són bàsiques, les eines pròpies. Nosaltres sempre diem que la política està mediada, és a dir, que la política o el sistema polític necessita mitjans per a relacionar-se amb els ciutadans, perquè la interacció no és correcta. Als pobles petits i majors pot haver-hi comunicació directa i presencial, però està molt limitada. Necessita mitjans per a arribar al públic massiu. Si tens responsabilitats de comunicació, tens alguna cosa que pot ser problemàtic: falta de control del missatge. A partir d'aquesta reflexió, realitzem una aposta molt ferma pel desenvolupament dels nostres canals propis.

Heu creat eines per a complir aquests objectius?

La vida pública, principalment. És un canal propi de l'Ajuntament, tant en revistes com en suports web. Hem organitzat les comunicacions de l'Ajuntament entorn d'aquesta eina. Al març de 2020 vam veure la importància d'aquesta mena d'eines quan es va establir l'estat d'alarma. Si en aquest context et trobes amb grans incerteses, preocupacions i pors: aïllant als teus pares i avis... Intentem donar elements de seguretat a aquesta situació. L'estratègia adoptada va consistir a publicar cada dos o tres dies les notícies ofertes per l'alcalde: “A les persones soles els portem medicaments” o “flexibilitzarem les subvencions perquè moltes persones han passat de cobrar d'un dia per a un altre en negre a no cobrar”. Difonem missatges similars i el canal ens va servir per a això. Es tracta de mitjans de comunicació d'entre 40.000 i 50.000 visites a l'any, amb una gran afluència. Per tant, ens han permès realitzar fortes apostes comunicatives en moments crítics.

Cada vegada es parla més del paper de les dades en la societat actual. Com i per a què s'utilitzen les dades en la comunicació política?

Les institucions adeqüen molt la seva actuació a les dades que recullen les enquestes i altres fonts. Realitzem enquestes de satisfacció ciutadana per a conèixer el que la ciutadania pensa sobre les polítiques, però nosaltres tenim bastant clar quines són les polítiques públiques que volem desenvolupar. Per tant, no ens dediquem a la mineria de dades.

El processament i emmagatzematge de dades permet als governs municipals?

Abans de posar la nostra pròpia data center, molta informació, les nostres webs i sistemes estaven emmagatzemats en els servidors de la companyia francesa OVH i es van cremar. ARGIA va treure llavors una notícia sobre el tema. Quedem pendents de moltes institucions públiques. D'un moment a un altre, van caure aquests instruments tan bàsics, i en el nostre cas, a més, teníem còpies de seguretat. Nosaltres vam haver de recuperar-los, acudint a les versions antigues que teníem en el local.

Llavors, això va ser un detonant per a impulsar la següent reflexió: un canal tan bàsic i estratègic per a nosaltres no pot estar en els servidors d'uns altres perquè no tenim cap control sobre aquest tema. Iniciem un retrocés i en els nostres propis servidors hem anat recopilant dades com tot el nostre ecosistema web, correu electrònic i telefonia a través d'Internet. A més, ens ha permès escapar dels serveis de Google, deixar a un costat Google Drive i crear el nostre propi núvol, un Nextcloud. Bàsicament hem anat recollint tota la nostra informació en els nostres servidors.

Però és una mica més que una tècnica de recollida d'informació, perquè també té un element simbòlic. L'Ajuntament és governat per un partit polític, o en el nostre cas per dos partits polítics. Amb un programa et presentes a les eleccions, ganes, i aquí es forma un pacte democràtic. Es tracta d'un programa que fixa l'horitzó del Govern Municipal per als pròxims quatre anys. Llavors, tens eines com a pressupostos i reunions de coordinació per a supervisar que estàs complint amb el promès. Tenir en un lloc com Google eines tan bàsiques per a complir els mandats democràtics em grinyola una mica. Guardarà el que caracteritza la voluntat d'un poble fora de les institucions de l'Ajuntament? En tot això hi ha una perspectiva més política.

En aquest sentit, teniu un projecte per a crear una data center. Què és un data center i com funciona?

Són uns servidors, mòduls físicament visibles i tangibles. El que passa és que en lloc d'estar a milers de quilòmetres de casa, estan instal·lats al nostre ajuntament. Això, a més del control de les nostres dades, significa que tot el coneixement es quedi a l'ajuntament i en el personal de la institució pública. Major capacitat de gestió, recuperació d'informació, etc.

Quin serà el seu caràcter i desenvolupament?

Volem fer una prova d'ús extensiu per a agents diversos. Tots els agents de la societat tenen una necessitat comuna de compartir documents, missatges o tenir una boira. Estem pensant en la manera de donar una solució comuna a aquestes necessitats comunes. En un primer moment es proposarà a dos o tres agents per a posteriorment analitzar la possibilitat d'estendre aquest model al municipi. Ens ajudarà la Xarxa de Tecnologies Lliures i Economia Social que treballa en temes tècnics.

Tenen avantatges els servidors propis enfront dels llogats a empreses?

D'una banda, aquest coneixement. D'altra banda, des del punt de vista de l'Ajuntament, l'existència d'estructures de comunicació pròpies és molt bàsica. Com diu l'ex ministre i sociòleg expert en comunicació, Manuel Castells, “tota estructura comunicativa és una estructura de poder”. Així, si la institució pública vol crear poder, ha de tenir els seus propis instruments. En tercer lloc, la qüestió de la dependència: si tens dependència energètica, alimentària, tecnològica... quin és el teu projecte de país? Com deia Jule Goikoetxea, “la democràcia és la capacitat de generar realitat política i social”. Llavors, l'ajuntament crea i ha de crear una realitat política i social. A més, igual que en el sistema tributari, cal tractar de redistribuir, i per a això és fonamental disposar tant d'instruments propis com de sobirania tecnològica en el major nombre d'àmbits possibles.

En moltes ocasions existeix una tendència automàtica al lloguer de servidors a empreses. Creus que en la societat i en les institucions es reflexiona prou sobre les conseqüències a llarg termini de la cessió de dades a les corporacions?

No, clar que no. I és bastant contradictori, perquè les institucions públiques tenen molts assessors jurídics en les seves estructures. Això és normal, perquè qualsevol institució pública ha d'actuar amb plena certesa jurídica. El que no és normal és que no se sentin més de la boca dels assessors jurídics idees com “no ens permet guardar determinats tipus d'arxius a milers de quilòmetres”. Abans o després caldrà arribar aquesta reflexió.

Què suposa tenir una data center pròpia tant en infraestructura com en finançament?

El seu cost econòmic no és molt elevat. Per a un petit agent pot ser més car i més difícil, i és comprensible la necessitat de llogar servidors. Però en aquestes necessitats comunes a les quals he fet referència, hi ha centenars d'agents que tenen necessitats comunes, mentre que les solucions han de continuar sent particulars o, per contra, han de ser comunes? Si tots els veïns tenim la mateixa necessitat, té sentit que cadascun busqui solucions parcials pel seu compte? Potser és interessant fer una reflexió conjunta i donar una solució comuna. El preu no serà més car i els avantatges seran moltes.

Existeix una gran preocupació social entorn de la crisi energètica. Els servidors consumeixen molta energia? Hi ha alguna manera de controlar-ho?

Sí que consumeixen energia. Ara consumeixen el mateix el data center aquí que a Malàisia. Moltes vegades, quan es planteja el debat sobre les energies renovables, jo tampoc tinc molt clar quin és el posicionament en determinats temes. Però almenys no siguem hipòcrites. Si jo no vull aquí molins eòlics, no els demanaré que es col·loquin en la serralada d'un poblet de Malàisia.

Des del punt de vista del control, sempre es poden prendre mesures perquè el consum sigui el menor possible, o es pot compaginar amb les polítiques públiques de col·locació de plaques solars. Recentment hem posat en marxa una comunitat energètica a Errenteria.

La voluntat de desenvolupar recursos propis en l'àmbit de les infraestructures tecnològiques desperta iniciatives. En el mateix barri de Gaztaño, diversos veïns han instal·lat servidors propis, xarxes de radioenllaços i fibra òptica. Té l'Ajuntament relació amb aquests projectes?

Es tracta de la xarxa Maritxu, que es va donar d'alta com a proveïdor d'Internet en l'òrgan corresponent, donant aquesta opció als veïns. En el seu moment van venir a demanar permís per a col·locar un node en una de les nostres antenes, i en aquests termes ens relacionem. D'altra banda, no tenim cap projecte en comú.