A Euskal Herria la persona negra i africana, i m'imagino que en la resta del món occidental passa el mateix, sembla una condemna eterna, individual o col·lectivament. Sembla que és condemnat per a tota la vida a comprometre's amb els moviments socials contra el racisme i el discurs de l'odi per a tota la vida, amb les accions polítiques de promoció de la diversitat i defensa de la convivència, i tot el que això pot portar com a estereotip i prejudici.
Pel que sembla, en el nostre context, l'individu negre africà no pot definir-se ni relacionar-se política i socialment en cap altre àmbit que no sigui el racisme i la diversitat. Per a gairebé totes les persones blanques d'aquí, les persones negres africanes semblen estar sempre discriminades, buscant la pietat i la comprensió. A més, ha de ser motor de la diversitat, perquè cal recordar: negre o negre africà, aquí a Euskal Herria o allí a Àfrica sempre serà diferent, exòtic, des del punt de vista europeu. Llavors li correspon aprendre a viure, a comportar-se, a integrar-se, a adaptar-se, etc., no?
Per a gairebé totes les persones blanques d'aquí, la persona negra africana sembla ser sempre discriminada, que busca la pietat i la comprensió
Abans de continuar amb aquesta reflexió, cal subratllar que en cap cas es tracta de deslegitimar la lluita contra el racisme i el treball per la diversitat i la convivència, que són importants i que han de continuar avançant per a garantir la igualtat de drets i oportunitats a tots. Gaudeixo jo mateix de l'aconseguit gràcies al treball de molts anys d'homes i dones de tots els colors, immersos en aquestes tasques.
I el que acaba de succeir en el futbol espanyol amb el cas del jugador del Reial Madrid, el Vinicius Júnior, ens recorda que en aquesta societat ser negre, ser milionari o no, ser famós o no, et posa en perill qualsevol tipus de violència i discriminació en qualsevol moment de la vida. Per això cal continuar lluitant pel racisme.
No obstant això, responsabilitzar a les persones negres de ser agents antiracials des dels moviments socials i les polítiques públiques, sense poder participar en altres debats polítics i socials fora d'aquesta matèria, és realment el racisme més perillós: el racisme institucional. Aquest discurs que enalteix el respecte a la diversitat manté a alguns col·lectius fora dels grans debats socials sobre la vida i l'economia, de les caselles que mai surten: antiracisme, diversitat, convivència, etc.
Referir-se sempre a un col·lectiu només per la seva diversitat i desigualtat, és condemnar-lo a una situació concreta, és una discriminació passiva
És veritat que no reconèixer la diversitat i les diferències d'unes i altres persones és negar la seva existència, però també és veritat que parlar sempre a un col·lectiu per la seva diversitat i la seva diferència és condemnar-lo a una situació determinada, és a dir, per dir-ho d'una altra manera, que és discriminació, passiva, encara que en aquest cas pugui semblar positiva.
I aquesta discriminació passiva és la que permet aquests “Vinicius ets un mico” dels estadis de futbol. Discriminació recollida en el lema favorit dels emprenedors i polítics “Som antiracials i protegim la diversitat”, aplicada únicament a les persones negres o africanes en les conferències, que normalitza i implementa el racisme comú, per presentar-lo només com un problema d'un col·lectiu concret, com si només es pogués resoldre mitjançant fotografies amb elles.
El dia d'Àfrica volem reivindicar que som més que persones negres i africanes amb cultura folklòrica compromeses amb la lluita contra el racisme
Per això, a més de celebrar-lo el 25 de maig de 2023, el dia d'Àfrica, volem reivindicar que som més persones negres i africanes amb cultura folklòrica compromeses amb la lluita contra el racisme per sempre. Som veïns i veïnes de l'edifici annex, del pis superior, de la planta baixa, som companys i companyes, i tenim l'opinió sobre la llei d'habitatges, Només és que sí sobre la llei, sobre la llei de mobilitat i sobre totes les lleis que afecten la ciutadania espanyola, perquè vivim en aquest país i volem el que qualsevol altra persona vulgui: unes condicions de vida dignes. Ser diferents i antiracials no ha d'excloure's d'altres espais socials i polítics. Al final, la millor manera d'acabar amb el racisme comú i institucional és, potser, valorar que en els espais polítics i socials només som nosaltres. Negres, africans sí, però persones com tu.
Toussaint Degueno, un jove venós establert a Vitòria
Grup Pro Àfrica (xarxa de setze ONG d'Hego Euskal Herria que treballen a Àfrica)
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]