El Departament de Defensa dels Estats Units és el major consumidor institucional de petroli del món i, per tant, el major emissor de gasos d'efecte d'hivernacle (GEI). El projecte de recerca de la Universitat de Boston (Massachusetts, els EUA), Pentagon Fuel Usi, Climate Change, and the Costs of War, analitza detalladament l'ús del combustible militar en les guerres estatunidenques i la seva influència en l'efecte d'hivernacle.
Entre 2001 i 2017 les emissions de CO₂ d'efecte d'hivernacle del Pentàgon han estat d'almenys 1.212 milions de tones mètriques, equivalent a les emissions anuals de més de 255 milions de vehicles motoritzats. Per tant, el Departament de Defensa dels EUA ha emès en aquest període una mitjana anual de 67 milions de tones de CO₂ procedents de la combustió, exclusivament de l'ús del petroli.
Entre 2001 i 2017 les emissions de CO₂ d'efecte d'hivernacle del Pentàgon han estat com a mínim de 1.212 milions de tones mètriques, la qual cosa equival a les emissions anuals de més de 255 milions de vehicles motoritzats
Les emissions de l'exèrcit americà s'estimen en 766 milions de tones mètriques, només en les operacions militars d'aquest període, entorn del 63% de la contaminació militar total entre 2001 i 2017. En concret, les "operacions de contingència estrangera", estretament relacionades amb la guerra, en les principals zones bèl·liques de l'Afganistan, el Pakistan, l'Iraq i Síria, s'han comptabilitzat en més de 400 milions de tones de CO2e, equivalent a les emissions anuals d'uns 85 milions d'automòbils. La resta correspon a les seves instal·lacions, ja que el Departament de Defensa compta amb més de 560.000 edificis en 500 instal·lacions militars, tant als EUA com a l'estranger, que suposen prop del 40% de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Per si no fos prou, caldria afegir la contaminació per armes químiques, explosions i altres danys col·laterals de la guerra.
Armes carregades per petroli
En 2017 les forces militars estatunidenques van comprar al voltant de 269.230 barrils de petroli al dia i van emetre 25.000 kilotoneladas de diòxid de carboni amb aquests combustibles. Això converteix al Departament de Defensa en el major consumidor de combustibles fòssils del govern dels EUA, influint entre el 77 i el 80% del consum total d'energia del govern federal. Igual que les cadenes de subministrament d'empreses, utilitzen per a la seva activitat una àmplia xarxa mundial de contenidors, camions i avions de càrrega per a subministrar bombes, vehicles, hidrocarburs i altres materials.
En 2017, les forces militars estatunidenques van comprar al voltant de 269.230 barrils de petroli al dia i van emetre 25.000 kilotoneladas de diòxid de carboni amb aquests combustibles.
En aquest sentit, la comptabilització de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle es realitza rarament tenint en compte totes aquestes infraestructures logístiques militars, sobretot d'atenció mediàtica i política a la quantitat d'energia i combustibles consumits per la població civil. No obstant això, estudis d'aquest tipus han demostrat que les forces militars nord-americanes són un dels contaminants més importants de la història, ja que consumeixen més combustible líquid i emeten més gasos d'efecte d'hivernacle que la majoria dels països del món.
De fet, les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle del Pentàgon estan sent superiors a les de moltes potències capitalistes avançades, per exemple a les de Portugal, Suècia o Dinamarca. Si el Pentàgon fos un país, només amb el seu consum de combustible, se situaria entre els principals emissors de gasos d'efecte d'hivernacle del món, en el lloc 55, entre el Perú i Portugal. És a dir, emeten més CO2 que 139 països del món.
Les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle del Pentàgon estan sent superiors a les de moltes potències capitalistes avançades, superiors a les de Portugal, Suècia o Dinamarca
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]