La informació es refereix a dades d'intel·ligència estatunidenques, però no especifica en què es basen aquestes fonts, què és aquest grup, qui el compon o qui el finança. Diversos mitjans alemanys han anunciat aquests dies que l'equip va llogar el iot per a atacar a Polònia i estava compost per sis persones: capità, dos bussos, dos auxiliars de bústia i un metge. El iot va sortir del port alemany de Rostock el 6 de setembre de 2022 cap a l'illa danesa de Chiristiansø, prop d'on es va realitzar el sabotatge. No saben la nacionalitat dels seus comandants perquè el lloguer del iot el van fer amb passaports falsos. La Fiscalia alemanya també ha assegurat aquest dimecres que el mes de gener passat es va registrar un vaixell que suposadament va participar en l'atac, però que la recerca continua i no es poden donar més dades.

Cal recordar que el periodista estatunidenc Seymour Hersh va publicar al febrer un llarg reportatge que culparia al govern dels EUA com a culpable de l'atac, i els mitjans més grans d'Occident van rebutjar la publicació, entre ells NYT, argumentant que Hersh tenia una sola font i a més era anònima. Hersh va haver d'informar de la recerca en el seu web. Ara, NYT no ha donat informació sobre les fonts de la notícia que acaba de publicar, només ha esmentat el Govern dels EUA i als serveis d'intel·ligència.

Dubtes d'autoria

L'atac està sent investigat per molts governs i mitjans de comunicació i, encara que per unitats, continuen completant la informació. Per exemple, el Govern suec és un dels quals està treballant, i el fiscal cap de la recerca, Mats Fljungqvist, respon quan NYT li pregunta si creu que darrere de l'atac estan els russos: “Mai he pensat això. No és lògic”.

El periodista Rafael Poch assegura que el Govern suec s'ha negat a compartir informació amb Alemanya i Dinamarca perquè “els resultats són molt sensibles”. Segons Poch, els diputats alemanys han posat un munt de preguntes en el parlament per a saber quins vaixells de l'OTAN i de Rússia van estar en les aigües on es va produir l'atac en els mesos anteriors a l'atac, però el Govern alemany ha respost que “en nom del benestar de l'estat” no és possible donar aquesta informació.

Atac dels EUA de 1982

Segons la informació que coneixem fins ara, una de les més sorprenents és la informació i el detall que Seymour Hersh ofereix sobre l'atac i l'escassa informació d'altres mitjans de comunicació. En qualsevol cas, fins i tot rastrejant la història recent, hi ha pistes sobre el comerç d'energia entre Alemanya i Rússia. Segons el periodista Rafael Poch en el portal de Ctxt, en l'estiu de 1982 es va vendre a l'URSS un programari manipulat pels EUA que va aconseguir embogir i explotar el sistema de gestió del tub construït per l'URSS per a conduir gas a Alemanya.

Segons Poch, el primer gran acord energètic entre Bonn i Moscou es va signar el 22 de novembre de 1981. En aquells temps de la Guerra Freda, la socialdemocràcia alemanya va fer un gran esforç per a impulsar la distensió amb l'URSS, i en aquest context cal entendre aquest acord sobre el gas. No obstant això, els EUA mai ha agradat aquesta relació energètica, i el canceller Helmut Schmidt, del llavors Govern alemany, va ser sotmès a fortes pressions per a no signar l'acord. El soldat americà també va amenaçar amb retirar-se d'Alemanya oferint a canvi gas líquid estatunidenc. En va, l'acord va seguir endavant. És aquí on comença la història dels 40 anys de relació entre Alemanya i Rússia en el comerç de gas. Escalfi compte que aquest primer sabotatge de 1982 va ser explicat en les seves memòries per Thomas Reed, membre del Consell de Seguretat dels EUA.

els Estats Units sempre contra aquesta relació energètica

La venda russa de gas a Alemanya s'ha prolongat durant quatre dècades. Aquest primer gasoducte siberià de 1982 és aquí, però els estudis del gasoducte Nord Stream I, que va finalitzar en 2011, van començar en 1997 i els EUA sempre han mostrat la seva oposició. L'article de Poch recull una sèrie de testimoniatges que han estat representatius d'això en els últims anys. En 2019, per exemple, Rand Corporation, el think tank més important del Pentàgon, va publicar un informe en el qual, com fa 40 anys, es recomanava “suspendre” el Nord Stream 2, perquè aquests gasoductes suposaven ingressos per a Rússia. Mike Pompeo era llavors secretari d'Estat nord-americà i deia: “Farem el possible perquè aquest gasoducte no amenaci a Europa”.

Posteriorment van arribar declaracions de molts altres mandataris contra el gasoducte de Nord Stream. El segon tub va començar a construir-se en 2018 i va finalitzar en 2022, però després de la invasió russa d'Ucraïna, Alemanya va paralitzar la seva obertura. L'any 2021 el senador republicà d'Arkansas, Tom Cotton, va afirmar que “hi ha el moment de detenir a Nord Stream 2, que l'eliminem i que s'oxidi sota les ones del Bàltic”. Vuit mesos després li va tocar el torn a Jake Sullivan, assessor del Consell de Seguretat: “Hem deixat clar als russos, si entren més a Ucraïna, el gasoducte correrà perill”. I uns dies després el senador republicà Ted Cruz va abordar el tema: “Cal parar aquest gasoducte i utilitzar tots els mitjans perquè no entri en funcionament”.

Però les declaracions més prestigioses les va realitzar el mateix president de Joe Bide el passat 7 de febrer, en una roda de premsa conjunta amb el canceller alemany Olaf Scholz: “Si Rússia envaeix Ucraïna, no hi haurà Nord Stream 2, posarem fi”. Un periodista alemany li va preguntar com ho anaven a fer, tenint en compte que també era una infraestructura alemanya, i així es va obstinar en Biden: “Vull ser molt clar, si Rússia envaeix, de l'una o l'altra manera Nord Stream 2 no avançarà”. I al costat d'ell es trobava el canceller Schotz, com avui dia, en silenci. No és fàcil entendre aquest silenci, però no hi ha dubte que és molt expressiu. El món està acostumat a veure els atacs dels EUA als seus rivals, però no als atacs als seus aliats.

Declaracions després de l'explosió

El 26 de setembre de 2022, el gasoducte Nord Stream i l'ex ministre de Defensa i Afers exteriors de Polònia, Radek Sikoski, van publicar el tuit “Gràcies als EUA”. El 27 de setembre les autoritats de Polònia, Noruega i Dinamarca van participar en l'acte d'obertura del nou gasoducte entre Noruega i Polònia, en el qual Antony Blink, secretari d'Estat dels EUA, va afirmar que "la destrucció de Nord Stream 2 és una excel·lent oportunitat per a acabar amb la dependència russa de Rússia". A més de ser molt més car, es produeixen importants pèrdues d'energia en els processos de gasificació líquid-gas.