Donald Trump s'havia compromès a posar fi a la guerra d'Ucraïna "el primer dia de prendre el poder", i si bé encara no ha ocorregut això, el nou president dels Estats Units s'ha posat a treballar. Dimecres passat, Trump i Putin van rebre una trucada telefònica d'una hora i mitja, en un "to cordial" segons la Casa Blanca, i tots dos es van mostrar d'acord perquè la guerra d'Ucraïna "acabi com més aviat millor". Una vegada que va parlar amb Putin, va cridar al president d'Ucraïna, Volodimir Zelenski, per a informar-lo de la conversa que va mantenir amb el primer, sense donar-li temps a la maniobra amb el segon. Aquest gest va posar de manifest que la nova administració estatunidenca no continuarà mantenint la política exterior de l'anterior.

Els mandataris de l'OTAN han celebrat aquest cap de setmana un Consell de Seguretat a Munic, on també han llançat un missatge clar: No permetran que Ucraïna entri en l'OTAN, a la qual Joe Biden havia obert la porta, i que és possible que els Estats Units no posi en el centre de la taula negociadora amb Rússia algunes mesures que poden ser importants per als ucraïnesos. Dolor per a Europa –Europa ha aportat més de 133.000 milions d'euros a Ucraïna que els EUA–, però sobretot un pronòstic desagradable per a Ucraïna.

En aquest context, aquest dimarts es reuneixen a l'Aràbia Saudita representants dels Estats Units i Rússia, que han anunciat un acord.A cada costat s'asseuran tres representants: El secretari d'Estat dels Estats Units, Marc Ros, l'assessor de Seguretat Nacional, Michael Waltz, i l'enviat especial per a Orient Mitjà, Steve Witkopp; i el ministre d'Exteriors de Rússia, Sergey Lavrov, el seu assessor Yuri Ushakov i el cap de fons sobirans de Rússia, Kirill Dmitriev.

No s'han convidat a més agents, i de moment no ho faran. Ucraïna i Rússia no es posaran de front, i Europa ha demanat un lloc en aquesta taula, però no li ho donaran. En primer lloc, perquè no volen; així li ho hem llegit al rus Lavrov: "No entenc per a què hem de convidar. Voldran congelar el conflicte per la porta de darrere, perquè tenen la intenció de continuar amb la guerra quant a costums i caràcter, perquè els interessa".

També tenen un altre motiu per a no convidar a Europa: Europa no té ni una sola opinió ni molt menys.

Europa: més enllà de les fronteres

El Palau de l'Elisi de París va acollir el dilluns una "reunió informal d'extraordinària i urgent necessitat" a la qual van assistir representants de set països europeus més, així com delegacions de la Comissió Europea, el Consell Europeu i l'OTAN.

Encara que cadascun va defensar la seva postura, van arribar a un acord general: "reforçar la defensa comuna", més enllà d'Ucraïna, amb un augment de la despesa militar de cada país. Però hi ha discrepàncies: alguns estats, entre ells Espanya, no han arribat al 2% del PIB, l'OTAN té com a objectiu el 3% i els Estats Units demana almenys el 3,5% i fins al 5%. S'estan pressionant mútuament amb aquesta qüestió: per exemple, com a compte El País, Espanya arribaria en 2029 a un 2% de la despesa militar i hauria de gastar 36.000 milions d'euros en això.

De totes maneres, el que està per decidir, mirant a Ucraïna, és si manaran tropes a Ucraïna o no, per a establir la pau al país. Una de les opcions és enviar les boines blaves de l'ONU, però l'ONU no va ser convidada a la reunió, que va tenir lloc el dilluns.

El Regne Unit, per part seva, preveu continuar subministrant armes a Ucraïna almenys fins a 2030, després de grans inversions en la indústria armamentística; i Alemanya, en vespres de les eleccions i davant la perspectiva que els socialdemòcrates perdin el poder, en contra de l'opinió pública alemanya, ha dit que és massa aviat per a parlar de pau i que no es pot esperar pau amb Rússia, que no convida a Ucraïna.