Síria i Marieta treballen en la UPNA com a docents i investigadors. En els últims anys en la Comunitat Foral s'han analitzat els recursos d'acolliment per a nens, nenes i adolescents separats de les seves famílies i recentment han tingut l'oportunitat de traslladar les seves conclusions a la Comissió de Drets Socials, Economia Social i Ús del Parlament de Navarra, a petició d'EH Bildu.

En ella, Síria ha afirmat que “l'aposta per repensar els recursos és fort, però no per portar-ho a la pràctica”. A pesar que la Llei foral 2022 és favorable a la protecció i cura de nens, nenes i adolescents i a la promoció de les seves famílies, drets i igualtat, Síria ha lamentat que "la càrrega de treball és excessiva".

Ha trobat a faltar “eines i dades per a poder realitzar una bona avaluació dels recursos que tenim a Navarra”. “No podem oblidar que, segons les recerques dutes a terme a Europa, el 20% dels menors han estat o seran víctimes de violència sexual”, ha assenyalat l'expert.

Síria, que considera "imprescindible harmonitzar els models d'atenció", ha criticat la "institucionalització" dels joves, al mateix temps que ha criticat la política. Així ho explica el seu company Hodei Marieta: “Encara que sigui inconscientment, quan enviem als educadors a la porta de l'escola en una furgoneta amb el logo gegant d'una entitat a la recerca d'un nen, els estem recordant constantment que estan immersos en un procés institucional transitori, la qual cosa és negatiu per a ells”.

Quant als problemes de nombre excessiu de models i d'institucionalització, Javier Arza d'EH Bildu i Miguel Garrido de Zurekin han acudit a la solució: “Publicitat”. En la mateixa línia, Isabel Aranburu, de Geroa Bai, ha afegit com a qüestió a resoldre “l'excessiva rotació” de la intervenció social.

Raquel Garbayo, d'UPN, respon així: “No sé si la causa ha de veure amb ser públic o privat, però l'últim responsable és el Govern de Navarra i molts de vostès porten anys manant”.

Associacions comunitàries i tutors

Marieta ha recordat com a bon referent un model frustrat durant els anys de mandat d'UPN, concretament el de la capital navarresa: “Fa quatre anys cada barri de Pamplona tenia la seva pròpia associació informal dedicada a la infància i l'adolescència. Estava format principalment per persones voluntàries, juntament amb alguns professionals, i en l'àmbit de la prevenció que tant subratllem, treballaven molt”. L'ex alcalde Enrique Maya va privatitzar aquest servei i ara les associacions i els seus treballadors no tenen per què tenir arrels en els seus barris.

Des de la Llei foral de Protecció de Menors, Marieta ha posat en valor la idea de crear “associacions comunitàries” o “de recuperar, com en el cas de Pamplona”. Per a aquestes entitats pendents, sol·licita que s'incorpori a la llei la figura del “tutor comunitari” que proposa en la seva tesi. La nova figura professional s'encarregaria que els nens, nenes i adolescents que es trobin en recursos d'acolliment mantinguin la seva relació amb el seu barri d'origen.

“Aquest tutor de la comunitat, per exemple, portaria als joves a activitats que abans realitzava fora de l'escola. Avui dia, desgraciadament, no hi ha espai per a això durant la jornada i si algun educador vol fer-lo, ha de fer-lo fora de les seves hores de treball”, compta Marieta. “Hem de tenir en compte que el manteniment de la xarxa social del barri d'origen ha de ser un dels principals objectius dels serveis d'acolliment perquè la persona jove pugui tornar”.