Les dades presentades són els casos registrats per l'Ertzaintza en la CAB en 2020: 1.459 persones menors de 18 anys van ser víctimes d'un delicte, tenint en compte la violència intrafamiliar, la violència exercida per la parella o exparella i els delictes contra la llibertat sexual fora de l'àmbit familiar. La majoria dels casos van ser denunciats per adolescents, d'entre 14 i 17 anys, que presentaven antecedents penals.

No obstant això, cal subratllar que gran part d'aquesta violència no es denuncia i, per tant, no es registra.

Davant això, el Govern Basc ha presentat una estratègia integral en la qual destaca que cap altra comunitat autònoma disposa d'ella i que molt pocs països tenen estratègies similars a Europa.

L'estratègia s'articula entorn de quatre eixos: prevenció, detecció precoç del risc de violència, amb especial atenció als agents implicats en els àmbits de socialització o proximitat i a l'oferta de canals d'escolta pròxims i de confiança a la joventut, atenció integral a les víctimes i col·laboració entre diferents institucions i agents per a un millor coneixement i una resposta més eficaç a totes les formes de violència. L'estratègia serà coordinada per la Direcció de Famílies i Infància.

“Fer sentir malament a una persona també és violència”

En el procés han participat al voltant de 80 nens i nenes, dels quals el Govern Basc ha recollit testimoniatges en la campanya de sensibilització "no més joguines trencades". “Fer sentir malament a una persona és violència i no és tan evident com colpejar o cridar a ningú”, “no tothom té la capacitat de demanar ajuda, i a vegades no ens ajuda, i això és un cop més”, “les noies ens sentim més insegures que els nois als carrers” o “alguns no accepten que siguis diferent i per això també t'angoixen”, afirmen els joves. El pla també té en compte la incidència que tenen en aquestes violències el gènere, la raça, la identitat i l'orientació sexual.