Recentment s'ha aconseguit un acord entre els governs de l'Estat espanyol i de les illes Canàries en relació amb les persones migrades que aconsegueixen arribar a terres de l'Estat. Les autoritats pretenen reformar la Llei d'Estrangeria quan es consideri que en un lloc se superen determinats fluxos d'immigració, amb la finalitat d'obligar les persones menors migrades a expulsar amb força i a desplaçar-se a altres llocs de l'Estat.
Aquest dimarts s'ha tancat l'acord " de reubicació obligatòria" per part dels dos governs, i ara està per veure per on avançarà (mitjançant reial decret llei o mitjançant una proposició de llei feta pels grups parlamentaris). Si s'aprovés la reforma, l'Estat espanyol podrà intervenir quan es resolgui que en algun territori se supera un nombre determinat de persones migrades. Teòricament podrà intervenir quan passi el "150% de la capacitat" suposada d'un territori.
En aquests casos, els menors que no estiguin a càrrec d'una persona adulta seran expulsats d'aquest lloc concret i traslladats a un altre lloc de l'Estat. No obstant això, no han aclarit com faran exactament aquest "repartiment" de nens, nenes i adolescents. El que han comentat és que tindran en compte criteris territorials com la renda, la desocupació o el nombre de menors que han estat prèviament immigrats.
Una mesura pensada per a Canàries, Ceuta i Melilla, però extensible
Algunes fonts apunten a la implantació de la nova mesura de cara a l'Illa de Canària i Ceuta i Melilla. El País , no obstant això, no parla d'un territori concret: diu que cada vegada que un territori superi un determinat límit de flux d'immigració, s'activarà el protocol d'expulsió de menors.
El Govern d'Espanya subvencionarà a les comunitats que vagin a acollir a aquestes persones menors d'edat amb un total de 125 milions d'euros. No obstant això, sembla que algunes comunitats s'han negat de moment a adoptar una nova mesura.
Una vegada aprovada la reforma, el Govern té previst entrar en vigor en menys d'un any i iniciar els trasllats forçosos. Segons El País, els trasllats massius intercomunitaris s'iniciarien en el termini de quinze dies des de la inscripció de la mesura.
Antecedents
El Govern d'Espanya ja ha fet passos previs per a la "reubicació" de les persones menors d'edat, però sense l'obligatorietat de les autoritats autonòmiques, enteses com a "cooperació". Amb la nova reforma, la "separació" dels menors passa d'aquesta "cooperació" a una "obligatorietat". Per a això, el Govern ha utilitzat com a argument la "situació migratòria actual" i ha excusat l'interès " superior del menor".
En la Conferència Sectorial d'Infància es van acordar les "distribucions voluntàries" de nens, nenes i adolescents (voluntàries per a les comunitats i no per als joves). Per a dur a terme aquestes "reubicacions", es van marcar una sèrie de criteris que, en funció d'aquestes característiques, donaven punts als territoris i van mesurar la seva possible idoneïtat: població, dispersió de la població, renda, taxa d'atur, nombre de menors migrats ja residents, etc.
Segons El País, en un esborrany s'esmenta una possible "distribució" per a el mes vinent d'abril, així com la comunitat a la qual correspondrien els desplaçaments forçosos, atesos els criteris establerts: La Rioja, Catalunya, Madrid i Andalusia.
Aljeriatik datoz Mohamed eta Said [izenak asmatuak dira], herri beretik. “Txiki-txikitatik ezagutzen dugu elkar, eskolatik”. Ibilbide ezberdinak egin arren, egun, elkarrekin bizi dira Donostian, kale egoeran. Manteoko etxoletan bizi ziren, joan den astean Poliziak... [+]
Kritika artean abiatu dira Gasteizko Arana klinika zena Nazioarteko Babes Harrera Zentro bilakatzeko obrak. Ez auzokideak, ez errefuxiatuekin lan egiten duten gobernuz kanpoko erakundeak, ez PSEz bestelako alderdi politikoak ez daude ados proiektuarekin: makrozentroen ordez,... [+]
Europako Batzordeak lege-proiektu berri bat aurkeztu du asteartean. Dokumenturik gabeko pertsonak jatorrizko herrialdeetara edo igarotze-herrialdeetara deportatzeko prozesua areagotzea eta azkartzea helburua du.
Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]
“Bi pertsona mota daude munduan: euskaldunak, batetik, eta euskaldunak izan nahiko luketenak, bestetik”. Gaztea zela, Mary Kim Laragan-Urangak maiz entzuten omen zuen horrelako zerbait, Idahon (AEBak), hain zuzen. Ameriketan jaio, hazi, hezi eta bizi izandakoak 70... [+]
Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]
Hamasei migrante atxilotu zituzten otsailaren 6an Baionan, etorkinen eskubideen aldeko elkarteek salatu dutenez. Dirudienez, Baionako prokuradoreak eman zuen agindua. Operazioa autobus geltokiaren eta Pausa harrera zentroaren artean gauzatu zuen poliziak, tartean, adingabekoak... [+]