“Això no es pot repetir”, afirmen els agents euskaltzales en el títol del comunicat remès als mitjans de comunicació. A la fi de juliol la plataforma audiovisual de l'Associació de Clubs de Traineres (Act) va obligar a un remer de Donostiarra Arraun a parlar en castellà, després que l'esportista assegurés que volia fer les declaracions només en basca. Davant aquest succés, cinc agents de cinc localitats costaneres han publicat una declaració conjunta en la qual es reafirmen en tres punts: L'associació de basca Axola d'Abanto, l'associació Bagera de Donostia, l'associació de basca Blagan d'Hondarribia, l'associació cultural Karkara d'Orio i l'associació de basca Zuhatza de Deba.
En primer lloc, els agents han mostrat la seva “solidaritat” amb el remer. Davant aquesta mena de successos que es repeteixen “cada dia”, “és important que per sobre de les pressions apareguin persones que mantenen fermament els nostres drets com euskaldunes, i que aquest tipus d'esdeveniments no es quedin en l'àmbit privat, perquè l'ús del basc és una cosa que ens correspon a tots”, afirmen els signants.
En segon lloc, demanen a l'Act que modifiqui la seva política comunicativa “perquè els remers que vulguin parlar en basc no se sentin pressionats”. Els agents consideren que és “absolutament legítim” que només es faci en basc i, per tant, si es vol utilitzar els diferents idiomes, “l'Act haurà d'endevinar com asseure's en la mateixa tosta la comunicació multilingüe i el respecte als euskaldunes”.
Finalment, han animat a la resta dels remers al fet que actuïn en basc davant els mitjans de comunicació. D'una banda, perquè els esportistes són “referents” en la societat. D'altra banda, perquè el rem és “més que esport”. “En certa manera, les nostres traineres representen als pobles en els quals vivim. Demostrem que som un poble euskaldun”.