El basc, per diverses raons, dificulta en molts llocs, i els jutjats són un d'aquests àmbits. En la dècada dels 90, sobretot entre 1995 i 1997, diversos advocats bascos van intentar fer front a aquest fet, i van voler fer un lloc al basc en els jutjats: van reivindicar la posada en valor del basc i la celebració dels judicis en la llengua local. No sols això, sinó més enllà de les reivindicacions, van tornar a l'acció. Jon Etxabe Jauregi és, entre altres, advocat i president d'UZEI, i en aquella època també va compaginar totes dues àrees i va lluitar amb unes altres del Col·legi d'Advocats. En aquells anys el Col·legi ja comptava amb la Comissió de Basca, a la qual es va unir Etxabe: “Sempre he tingut sensibilitat cap al basc”, ha precisat.

Fue una època de molta tensió, perquè volien introduir el basc costi el que costi en els jutjats, i a molts no els va agradar. Etxabe recorda que es van crear uns judicis violents: “Volíem pressionar l'engranatge i forçar que els judicis es fessin en basc”. Es tractava d'estimular la necessitat que fiscals i jutges parlessin en basc.

Els advocats bascos defensaven en basc i, com no els entenien, havien de retardar els judicis. Els oferien traduccions, però els advocats rebutjaven fer-les en bilingüe: “L'espanyol és l'única llengua de la Justícia i els altres són llengües estrangeres; el basc es tracta com una llengua estranya i necessita traducció”. Exigien que el basc fos la base, no el castellà. “Traduttore, traditore”, ha afegit Etxabe, per a advertir dels matisos que es perden en les traduccions.

No es jutjarà si no és en basc

Etxabe ha recordat el judici celebrat el passat 27 de novembre de 1997 en l'Audiència Nacional. Ainhoa Erkizia Eskolano i ell van fer la defensa en l'Audiència Provincial de Guipúscoa, en un tribunal replet de mitjans de comunicació i de ciutadans i ciutadanes. Els altres dos advocats que abans portaven el cas van rebutjar les audiències, perquè no volien fer-les en castellà, i ells no volien posar un fiscal ni un jutge basc. Per tant, hi havia una tremenda curiositat per saber què anava a passar amb Etxabe i Erkizia.

Etxabe va preparar un informe defensiu “bastant al·legòric”, en basc gairebé íntegrament: Amb motiu del judici d'avui, tots els fantasmes dels bascos se m'han anat donant voltes, amb el coet a la mà en la nit fosca. Don José Miel també se m'ha presentat i deia: “Digues-los que nosaltres som d'aquí, que venim de la pols de les estrelles. Abans de ser rei, vivíem sota les lleis dels gentils”. A pesar que eren bascos i d'aquí, el basc era perjudicial per al client; els advocats volien tancar els casos com més aviat millor, però se'ls retardava per fer-ho en basc, per a la xacra de tots.

El circuit basc i els jutges naturals

Mari m'ha ofert una pinta d'or prop del seu riu, prometent-me pentinar la nostra terra aquesta vegada. Sembla que últimament hi ha al nostre voltant gentils bastant estranys i orgullosos. Davant l'estranyesa, ja tenien la solució: els advocats van proposar crear un “circuit euskaldun”, és a dir, aconseguir uns fiscals, jutges i secretaris euskaldunes que garantissin que els judicis se celebressin en basc, o que algun aprengués en basc. Etxabe lamenta que mai ho van aconseguir. En efecte, havien estat objecte de moltes dificultats i pocs podien fer-ho davant la llei. 30 anys després, continuen tenint les mateixes reivindicacions.

Per llei, el jutge ha de ser natural, és a dir, aleatori. Els jutges acusaven els advocats bascos que amb el circuit basc els jutges serien sempre els mateixos, i que això és il·legal. Deien que els discriminarien per no saber basc. “Era una excusa, però va ser una pèrdua del nostre discurs”.

No rajo per a passar el testimoni

En aquella causa de 1997, els jutges van exigir a Erkizia i Etxabere que el discurs es fes en castellà; es van aixecar i van marxar. A conseqüència d'això, se'ls van imposar multes de fins a 300.000 pessetes (uns 2.000 euros) per delictes de desobediència a cadascun d'ells. A pesar que van aconseguir baixar la xifra per via de recurs, van pagar car que es parlés en basc. Etxabe no va pagar, però se li va embargar aquests diners. Com van ser multats per advocats, es va obrir un compte corrent perquè els ciutadans poguessin pagar, però no va ser suficient.

Molts dels joves advocats acabaven de començar i no tenien molts diners, i s'adonaven que la lluita podia ser perjudicial per a la carrera professional. “Van veure que havien de viure i van pensar que podien fer-ho també en castellà. Això és trist, trist, trist”. A principis del segle XXI la lluita dels advocats bascos estava afeblida. Se'm va aparèixer també Inaxio i va dir: “No t'ajupis i avança amb la companyia, armat d'espurnes i amb les banderes obertes”.

Etxabe espera jubilar-se dins d'uns tres anys, però no nota que les generacions esdevenidores estiguin disposades a agafar el relleu. A qui li passaran el testimoni els combatents dels 90? “Hi ha gent jove, però no estan disposats a mullar-se, a pressionar i a assumir riscos”. Els joves tenen alguna cosa a fer, perquè la generació d'Etxabe va començar a crear les bases euskaldunes; alguns voluntaris van començar a elaborar material en basc per al Dret des de zero, i avui dia hi ha molts llibres de text i diccionaris de terminologia específica.

Per tant, el basc està preparat per als jutjats, però no desenvolupat: “Per a desenvolupar un idioma has d'utilitzar-lo. Com? Fent judicis, preparant demandes... i creant un idioma i una retòrica”. I això no s'aconsegueix d'un dia per a un altre. A més, Etxabe és conscient que les coses no canvien només amb la voluntat: “Nosaltres volem un canvi de llei”.