En 2016 va començar a estructurar-se el projecte de la Televisió Social Tantaka, a través de la col·laboració de les ONG Euskadi-Cuba, Mugarik Gabe i Pau amb Dignitat. Sense mirar a les realitats d'aquí i d'allà d'una manera global, van començar a treballar convençuts que les possibilitats de canvi de la realitat es redueixen a zero. Després de dos anys, han aconseguit posar en marxa la televisió.
Els fundadors de Tantaka han declarat que es tracta d'un projecte polític i estratègic, amb el qual es reivindicarà “una política que posi a les persones en el centre davant els interessos particulars o del mercat”. La televisió dedicarà un espai a les veus i lluites que no tenen cabuda en els mitjans de comunicació hegemònics, amb l'objectiu d'afavorir una comunicació crítica i alternativa. La televisió ha estat concebuda amb l'objectiu de connectar les seves lluites i pensar en la societat, i centrada en aquesta vocació social, “serà la referència de la solidaritat internacional i, al mateix temps, un canal de trobada i debat d'idees, amb una programació variada”.
L'objectiu principal de Tantaka, segons han explicat, és treballar alguns temes centrals: l'agenda hegemònica del sistema (incloent migracions, acords de lliure comerç, empreses transnacionals, violència, etc.), les seves alternatives (economia social, feminisme o sobirania alimentària, entre altres) i la comunicació, respectivament. Quant a la perspectiva, el mitjà de comunicació naixent pretén donar una visió molt diferent de la qual ofereixen els mitjans de masses, que mira al món des de l'internacionalisme, el feminisme i la diversitat dels subjectes.
El projecte se centra en el dret a la informació, la formació i la capacitat de mobilització. És a dir, la televisió oferirà informació per a influir políticament en l'espectador i impulsar-lo a l'acció.
El projecte aborda des dels seus inicis la posada en marxa de la interacció entre diferents moviments i lluites populars. Han arribat a un acord amb Hamaika Telebista per a la creació de continguts televisius i han arribat a un acord per a compartir els estudis. A més de les ONG creatives del projecte, també estan treballant amb elles més agents d'Euskal Herria. Amb la gent d'aquests agents i altres individus s'ha constituït una Comissió Política que té com a objectiu visualitzar que es garanteixen les línies polítiques de continguts i ampliar la comunitat de Tantaka.
La funció social i la cooperació estan encara més reforçades. Amb aquest objectiu, els agents i moviments populars podran crear els seus propis programes de Tantaka, oferint, si fos necessari, formacions d'edició i gravació de vídeo. A més, també difondran a través del seu canal audiovisuals internacionals, creant una xarxa amb la ciutadania d'aquí i d'allà.
Tantaka és una televisió innovadora. Tant en contingut com en format, ha mostrat des del principi la seva intenció de trencar amb la convencional dels mitjans de comunicació hegemònics. Encara que el punt de vista contrahegemónico els diferenciarà clarament, la televisió té una particularitat des del punt de vista de format: s'emetrà en xarxa. Els continguts s'aniran penjant a través de la pàgina web i també es difondran a través de les xarxes socials (Twitter, Telegram, Instagram i Facebook).
El dijous 15 de novembre, a les 19.00 hores, va donar principi la inauguració de Tantaka Telebista. El projecte es va posar en marxa entre el públic a la sala Bilborock de Bilbao, i la presentació va ser amenitzada per diversos convidats. Per a començar, els periodistes June Fernández, Fakun Aznarez i Maialen Kortabarria van participar en la taula de debat per a realitzar una comunicació crítica i popular sobre la situació actual. Després, Oihana Bartra i Mirin Amuriza van oferir un recital de bertsos. Per a acabar, la Companyia de Teatre Pompom va donar el toc d'humor a la cerimònia de clausura.
Entre els uns i els altres, van prendre la paraula els membres de la televisió, i, seguint el camí que els precedeix, van subratllar, entre altres qüestions, que: A pesar que el Govern espanyol ha tancat molts dels mitjans d'aquest país, els cops, la societat basca ha demostrat la seva capacitat per a obrir mitjans de comunicació. I d'aquí neix, en gran manera, Tantaka Telebista.
Martxoaren 14an Donald Trumpek agindu exekutibo bat sinatu zuen, hainbat berri agentziak jasotzen duten diru kopurua asko murrizteko. Kaltetuetako bat United States Agency for Global Media (USAGM) izan zen eta, ondorioz, Voice of America (VOA), Radio Free Europe/Radio Liberty... [+]
USAIDen inguruko txolopotearen ondoren, espero beharrekoa zen. Baina, hala ere, urte askotan haien jarraitzaileak izan garenok, samin-puntu batekin hartu dugu albistea. Martxoaren 15ean, Trump administrazioak, kolpetik, erabat itxi baitu United States Agency for Global Media... [+]
Gaur abiatu da Bizi Baratzea Orrian kide egiteko kanpaina. Urtaro bakoitzean kaleratuko den aldizkari berezi honek Lurrari buruzko jakintza praktikoa eta gaurkotasuneko gaiak jorratuko ditu, formato oso berezian: poster handi bat izango du ardatz eta tolestu ahala beste... [+]
Alemaniako Poliziak asteleheneko gertakariaren arrazoiak "politikoak" zirela baztertu duen arren, 35 urteko Alexander Scheuermann Ring Bund talde neonaziko kide zen. Bi hildako eta hamar zauritu utzi dituen atentatuaren egileak sare sozialetan "gorroto mezuak"... [+]
Lan baldintzen "prekarietatea" salatzeko kontzentrazioa egin zuten asteartean egunkariaren egoitzaren aurrean. Abenduaren 2tik sindaura greban daude langileak eta mobizlizazioak "areagotzea" erabaki dute orain.
Urtea baino gehiago da Olatz Simonek –EITBko berriemailea Parisen, garaian–, orrialde hauetan bertan ohartarazi zigunetik Bruselak kazetariari lanbideaz erakusten dionaz. Eta halaxe joan gatzaizkio galdezka Amaia Portugali. Bruselan gure irrati publikoak duen... [+]
Langileek salatu dute zuzendaritzak ez diela lan baldintzen gaiari heldu nahi izan eta enpresak nahiago izan duela Gaztea Sariak ekitaldia bertan behera utzi, “horrek sortutako albo-kalte ekonomiko eta sozial guztiekin”, arazoari irtenbidea eman baino.
Joan den asteartean La Vanguardia-n argitaratutako artikuluan egin zuen proposamena Txema Montero abokatu bizkaitarrak. 30 urtez Deia egunkariko kolaboratzailea izan da eta lehenik hara bidali zuen bere artikulua, baina egunkariak ez zion argitaratu.
Hemendik aurrera egunkarian soilik "norbanakoen askatasuna eta merkatu librea" sustatzen dituzten iritziak jasoko direla adierazi du enpresaburuak. Iritzi artikuluen zuzendariak hedabidea utzi duela ere argitaratu du.
Egitarau mardula prestatu dute Bergarako irrati libreko kideek: musika, literatura eta tailerrak. Besteren artean, martxoaren 29an Txapa Eguna egingo dute.
Diario de Noticias de Álava (DNA) egunkariko langileak sinadura greban daude, eta aspaldi ari dira beren lan baldintza “miserableak” eta horiek kazetaritzaren kalitatean duen eragina salatzen. 2013tik soldatak izoztuta dituzte, eta ordutik erosahalmenaren %30... [+]