Aquest divendres comença la primera cimera presencial dels últims cinc mesos a la Unió Europea (UE) en l'exterior. Els caps d'Estat i de Govern es reuniran per a aprovar el fons de recuperació i el pressupost per als pròxims set anys. Segons fonts comunitàries, el debat serà "rigorós" i l'acord "no està garantit, perquè hi ha grans diferències". De fet, sembla que l'única cosa que uneix el consens és que Brussel·les vagi als mercats per a fer-se amb els fons necessaris per a construir el pla de recuperació.

Sabent que la situació no afavoreix a la UE, els líders debatran el divendres i el dissabte l'assumpte amb l'objectiu de prendre una decisió sobre aquest tema. Segons alguns representants, el fet que cinc mesos després els caps d'Estat i de Govern es coneguin mútuament i facin un "passadís" pot ajudar a "acostar postures". No obstant això, també hi ha els qui s'han atrevit a anunciar que no serà l'última cita abans que comencin les vacances a l'agost.

Es debatran els detalls del negobox "" (paquet de negociació) presentat la setmana passada pel president del Consell Europeu, Charles Michel, com a base per a la negociació. L'ex primer ministre belga va proposar als seus socis mantenir la grandària del Fons de Recuperació (750.000 milions d'euros) presentat per la Comissió Europea i disposar d'un pressupost de 1,074 bilions d'euros per als pròxims set anys, lleugerament inferior al proposat per la Comissió Europea.

Esquerdes

El president del Consell ha posat sobre la taula una proposta per la qual es manté la grandària del fons contra la crisi de Brussel·les. En aquest sentit, ha destacat que es respecta "l'equilibri entre transferències i préstecs", que ascendeix a entre 500.000 i 250.000 milions d'euros, respectivament. Aquest punt no els agrada als que se senten “insuficients”, és a dir, a Holanda, Dinamarca, Àustria, Suècia i Finlàndia. Aquests prefereixen eludir les subvencions, ja que consideren que la quantitat total hauria de ser objecte d'una tala. Per a no tocar la grandària del Fons de Recuperació de la Comissió Europea, i sobretot per a alleujar la situació d'Itàlia i l'Estat espanyol, el Consell ha realitzat diverses concessions a les principals potències de l'euro. No obstant això, encara no han estat suficients per a rebre el vistiplau del seu país, sobretot de part d'Holanda.

En el Consell o a Brussel·les

Els punts més calents són els criteris d'adquisició i pagament de fons. Segons ha proposat Míchel, amb la idea de la presidència alemanya, el Consell hauria d'aprovar programes de reforma estatals “per majoria qualificada” i que després la Comissió Europea els doni llum verda. Els governs d'Espanya i Itàlia preferirien que la decisió es prengués a Brussel·les, mentre que els Països Baixos volen aprovar-la per unanimitat, on la seva influència és major. L'anterior és un punt clau per a Holanda, que manté ferm els seus interessos i pot ser que aquest divendres es facin callar les converses. A més, no està disposada a donar suport a les transferències, per la qual cosa requereix d'una gran condicionalitat. En aquest sentit, ha admès que "no té cap problema de confiança" amb els seus compatriotes del Sud i ha assegurat que és membre de la Comissió Europea.

ESN

Un dels arguments que tenen els Països Baixos per a reduir el fons i eliminar les transferències és que encara no s'ha demanat que s'utilitzi el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (ESN). Aquesta ajuda forma part del pla de xoc contra la crisi aprovat per l'Eurogrup a l'abril d'enguany. El paquet, que pretén mobilitzar 540.000 milions d'euros, inclou un crèdit de 240.000 milions d'euros a través de l'ESN, 100.000 milions d'euros amb un fons contra la desocupació (Sure) i una línia de crèdit de 200.000 milions d'euros a través del Banc Europeu d'Inversions (BEI). El president del Consell preveu que el 70% s'executi entre 2021 i 2022 i que el 30% restant es dipositi per a 2023, fins que es coneguin les conseqüències de la pandèmia en les economies europees. Així, els escandinaus esperen que els diners es quedi "més repartit", a pesar que la injecció a les economies sigui molt més lenta. Aquesta proposta comptaria també amb el vistiplau de Finlàndia, Alemanya i França.

Massa ambiciós

Quant al pressupost de la Comunitat, també hi ha reticències. El president del Consell ha rebaixat la xifra que es negociava al febrer i ha proposat als seus socis un paquet de 1,074 bilions, un 2% inferior a la proposta de la Comissió Europea. Des del sud, aquesta xifra és insuficient, mentre que els prestadors la consideren “excessiva”.

Orienti enfurit

Però no tot es redueix als enfrontaments entre el nord i el sud d'Europa. També hi ha problemes amb els països d'Europa de l'Est. Un altre punt important és la vinculació dels fons amb el respecte de l'Estat de Dret i les inversions destinades a finançar la transició climàtica, la qual cosa suposa un “no rotund” d'Hongria i Polònia.