El 6 de desembre és el dia de la votació de la Constitució de l'Estat espanyol, com és sabut. Aquesta Constitució regula moltes qüestions, però pel que fa a les llengües, una sola paraula n'hi ha prou amb “deure” per a mantenir i conservar l'opressió secular en el futur. “El castellà és la llengua espanyola de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la”. I es va acabar! Dret d'ús, però coneixement obligatori. Aquesta frase no és una frase pura, un conjunt de lletres escrites en les pàgines que ho sostenen tot. La filosofia d'aquesta frase ha xopat tot el cos jurídic creat per l'Estat espanyol en l'últim mig segle, la política lingüística de totes les institucions, les sentències dels tribunals, i la pràctica lingüística de la majoria dels agents polítics i d'una altra índole. Tota aquesta armadura ha mantingut fermament l'hegemonia de l'espanyol i, en perjudici d'això, la subordinació del basc (i de la resta de llengües minoritàries de l'Estat). També això va quedar lligat i ben lligat.

Després d'aquesta frase, en la Constitució es reconeixen les altres llengües que depenen de l'Estat, però en la mesura en què són llengües espanyoles (se suposa). És igual que abans de crear el concepte “Espanya” ja s'hagi parlat aquí en basc. La Constitució introdueix la nostra llengua en el sac de l'espanyolitat i només a través d'ell se'ns reconeixen alguns drets (posant en escac la possibilitat d'utilitzar el basc). Els poders de l'Estat entenen aquests drets com una donació generosa que ens ofereixen, per tant, subordinats a l'estatus de prioritat de l'espanyol.

Podríem fer una reflexió similar al que es diu en la Constitució de l'Estat francès: “La langue de la République est le français”. I es va acabar! S'indica a continuació: “Els langues régionales apiennent au patrimoine de la France”. Com si fossin els estranys elements decoratius de França, no les llengües pròpies dels pobles d'origen.

Tots dos sentiments i activitats imperialistes i colonialistes. Per a acabar amb els pobles i les llengües en els quals tots dos estan sotmesos, en un immens supremacisme subordinat.

Després que aquesta persecució linguicida per part dels estats espanyol i francès ens portés a la gairebé desaparició del basc en el segle XX, gràcies a l'enorme esforç realitzat pels vascófilos durant l'última meitat del segle, hem aconseguit desenterrar el basc i hem recuperat parcialment els territoris i funcions arrabassats. Però el basc no té assegurat el futur en absolut. Ni el futur ni el present, perquè el basc no està normalitzat i els bascos no podem viure íntegrament en basc.

Per a EHE les polítiques lingüístiques i els marcs jurídicos actuals han donat el que havien de donar i és el moment de fer el salt a un altre marc jurídic. L'EHE considera que la condició indispensable per a poder afrontar amb garanties mínimes els reptes i amenaces que s'estan plantejant en l'horitzó i construir un escut que protegeixi els bascos de la contínua imposició lingüística dels estats és adquirir la sobirania plena. És a dir, que, sense cap intervenció externa, només a Euskal Herria hem de decidir quin tipus de política lingüística volem desenvolupar aquí. Per a això, és imprescindible la consecució d'una República Independent del Basc. Només així aconseguirem reconstruir l'Euskal Herria euskaldun.

Any rere any els abertzales hem afirmat que no tenim res a celebrar en dies com el 6 de desembre. Per contra, aquests dies han estat dies de mobilització, de reivindicació dels nostres drets. Per a això, Euskal Herrian Euskaraz convida també enguany a abertzales i euskaltzales. El 6 de desembre hem d'omplir els carrers de Durango per a reivindicar una República del Basc que sigui euskaldun, lliure i igualitària.