El projecte dels productes lactis Iztueta va néixer en 1925 a Lazkao i han passat diverses generacions de la família Insausti. Eñaut Sala Insausti i Marije Insausti, mare i fill, estan darrere del projecte. Eñaut Sala ha comptat així: “La meva mare sempre ha contat que quan era petita baixaven al carrer amb el ruc a repartir llet”. Ella també recorda com de nen repartia llet a domicili amb la seva mare. Les distribuïdores de llet tradicional dels pobles van començar a perdre fa temps, però els membres d'Iztueta han sabut adaptar la seva producció i mode de venda als nous temps. Però, sobretot, continuen sent la mateixa filosofia: fer una producció sostenible en el temps.
Tenen unes 35-40 vaques en el caseriu Iztueta, totes elles nascudes i criades a casa, i que pasturen en les pastures. “Ens fixem molt en el benestar animal i en el respecte al medi ambient en el nostre dia a dia”, explica el productor. Els seus predecessors produïen la llet i la venien directament, però en 1993 van començar a embutxacar-la. En 2004 van fer un pas més i van començar a pasteuritzar la llet, i en 2009 es van instal·lar les primeres màquines lleteres de la CAB a Ordizia, Lazkao i Beasain.
Durant tots aquests anys, els membres d'Iztueta s'han dedicat a buscar noves vies de venda directa. Quan van començar a embutxacar-se la llet, en l'estable van augmentar el lleter i van començar a fer iogurts i gelats en 2015. “Intentem conjuminar tradició i innovació, fent productes artesans, però també utilitzant les noves tecnologies”. Elaboren iogurt natural, maduixa i préssec i maracujà, mentre que en els gelats tenen cinc sabors a triar: vainilla, iogurt, xocolata, llimona i avellana. Salá va aprendre el procés amb el conegut heladista de Zarautz Carlos Arribas. A més, ara elaboren un formatge extensible, natural i elaborat amb pebrot de boix. A l'hora de treballar els productes lactis (iogurts, gas extensible...) Treballen amb el centre tecnològic Leartiker.
Encara que s'han anat prenent altres maneres de vendre llet al carrer, en Izueta continuen donant molta importància a la venda directa. “Nosaltres tenim clar que perquè els caserius tirin endavant cal fer una venda directa, perquè el que compra té un contacte directe amb els baserritarras” diu Sala. Els punts de venda estan repartits per gairebé tot el territori de la província de Guipúscoa. A Lazkao, Beasain i Ordizia (a 2 minuts de casa). Els seus punts de venda habituals són les petites botigues però també alguns supermercats.
En el propi caseriu també hi ha un petit punt de venda, i els veïns i veïnes que acudeixen a les visites guiades que organitzen en Izus tenen l'oportunitat de comprar productes: “Fem portes obertes en el caseriu, perquè ens agrada ensenyar el nostre dia a dia i la nostra manera de treballar. Creiem que és una bona manera d'unir a la gent de la ciutat i dels caserius”, ha conclòs.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
