Algú diria que la selva amazònica és un bosc abandonat? O que les zones protegides de Costa Rica i Borneo estan abandonades? Hem declarat parcs naturals perquè Pagoeta i Aiako Harria són boscos abandonats? En totes aquestes zones es troba el bosc natural o s'està recuperant el bosc natural.
És el que ens està dient la Diputació de Guipúscoa: Que les zones en procés de naturalització a Guipúscoa són àrees abandonades. El bosc és el nostre ecosistema natural i, sense la intervenció humana, el nostre territori tendeix a convertir-se en un bosc. Naturalitzar, adquirir un caràcter propi, abandonar-lo és, en paraules de la nostra Diputació, perquè el bosc que no és per a la producció de fusta sembla mancar de valor.
La Diputació no vol boscos, vol plantacions d'arbres per a la fusta. No es pot tenir una visió més productivista, no es pot mostrar una visió més devastadora del propi territori. Els qui reivindiquen la nostra pàtria, la nostra llengua i la nostra cultura, no volen els nostres boscos, no estimen la biodiversitat que és pròpia de nosaltres. “Hi ha gent que en travessar el bosc no veu més que llenya per a fer foc”, va escriure l'escriptor Lev Tolstoi. No li faltaven raons.
La Diputació de Guipúscoa considera que la naturalització, l'apropiació del seu caràcter peculiar, és l'abandó perquè el bosc que no és per a la producció de fusta no té, pel que sembla, cap valor ".
Les plantacions d'arbres no són boscos. Igual que totes les activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, el sector de la fusta també té efectes negatius, i quan, com en el nostre, es realitza de manera industrial, mitjançant monocultiu i amb maquinària pesant, es deteriora la pròpia fertilitat del sòl i es posa en risc tot sistema de vida.
Més que mai, necessitem boscos naturals, naturals. En el llindar del canvi climàtic, tal com ha demostrat aquesta pandèmia, estem condemnats a viure catàstrofes biològiques i ecològiques imprevisibles si no evitem la pèrdua planetària de biodiversitat i patrimoni natural. Així que benvinguts siguin aquests boscos abandonats.
Aquests espais que s'estan naturalitzant estan en mans de propietaris privats, segons la Diputació, que estan abandonats. Ens correspon donar les gràcies a la societat per la seva negativa a obtenir un benefici econòmic. L'Administració hauria de premiar aquest fet beneficiós per al conjunt de la societat: menys els impostos lligats a la propietat, pagant pels serveis dels ecosistemes que ens ofereixen aquests espais.
Quant a les zones de domini públic, els Ajuntaments i Diputacions haurien d'abandonar amb promptitud aquests terrenys que no estan en procés de naturalització. La fusta no és avui riquesa per a la societat. Necessitem boscos naturals, incendis, sequeres… en general, zones d'alt valor ecològic que ens permetin fer front als desastres naturals i aquesta és la via que la Diputació denomina ‘abandó’.
Demanem a l'Administració que busqui maneres de recompensar l'abandó, que destini els diners de la ciutadania, a aquells que han renunciat als beneficis de la fusta, a premiar els serveis ecosistèmics (aire i neteja, paisatge de qualitat, aliments, biodiversitat …) que afavoreixin a tots en la recuperació dels boscos.
No obstant això, si la seva elecció és la producció de fusta, sabem que el model ambiental intensiu basat en monocultiu no és compatible amb la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural. L'economia circular o la bioeconomía basada en aquest model d'explotació no són opcions per a afrontar el canvi climàtic o la crisi ecològica global. Per això, exigim a l'Administració que destini les subvencions a la promoció d'un model energètic sostenible que tingui en compte els danys mediambientals.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Danimarkatik iritsi zaigu berria: 400 urtez estatuak eskainitako zerbitzua etengo du PostNord enpresa publikoak, eta eskutitzak banatzeari utziko dio 2025 urtea amaitzean. Gobernuak adierazi du enpresa publikoak negozioa paketeak banatzera bideratuko duela. Bi arrazoi eman ditu... [+]
“Hondakinik ez platerean!”. Hori zen kontsigna gure txikitako otorduetan. Janariak zeozer sakratu bazukeen, batez ere ogiak; lurrera erori eta, jasotakoan, musua eman behar zitzaion. Harik eta adin zozoan mamia baztertzeko moda etorri zen arte, lodiarazten zuelakoan... [+]
Zenbait estatistikak berretsi dute begiak hondar urteotan ikusten ari zirena: gimnasioak (eta estetika-zentroak eta nolako-edo-halako-terapia eskaintzen duten negozioak) nabarmen ugaldu dira gurean. EITBk plazaratutako datu bat emateko: EAEn 2010-2019 urteen bitartean, zazpi... [+]
Topatu eta topa! Tipi-tapa, elkarrekin ekin eta, bidea, eginean egin aurrera. Mahaiak, aulkiak, koadernoak eta boligrafoak, platerak, konfidentziak, tragoak eta ahotsak, eskuak, ideiak eta barreak, borrokarako besarkada gozoak. Txistulariak bileran, erraldoiak lasterka eta... [+]
Hezkuntzari buruzko legediak, Ekonomia Lankidetza eta Garapenerako Erakundearen eta planetako jaun eta jabeen aginduei jarraituz, ikasleek ikasketa etapa bakoitzaren amaieran “irteera-profil” jakin bat izatea bilatzen du. Ez pentsa profila zerbait itxia eta bukatua... [+]
Martxoaren 14an Donald Trumpek agindu exekutibo bat sinatu zuen, hainbat berri agentziak jasotzen duten diru kopurua asko murrizteko. Kaltetuetako bat United States Agency for Global Media (USAGM) izan zen eta, ondorioz, Voice of America (VOA), Radio Free Europe/Radio Liberty... [+]
Orain dela 20 bat urte, berrikuntzaren inguruan master bat egin nuen. Bertaraturiko gonbidatu batek esan zigun gizakion historian berrikuntza teknologikoaren eragile handiena gerra izan zela. Gerra, halaber, eragile handia da botere harremanen berrikuntzan.
Berrikuntzaz ari... [+]
Zer esango zenioke Palestinako aktibista bati aurrez aurre izango bazenu? Ni mutu geratu nintzen Iman Hammouri nire herrian bertan aurkeztu zidatenean. Eskerrak andre nagusi bat gerturatu zitzaigula eta solaskide roletik itzultzailearenera pasa nintzela.
Palestinako Popular... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Gaur buruko minez iritsi naiz etxera. Ostiral iluntze hotz bat da; ez du euririk ari, baina haizeak bota ditu lurrera bi kontainer eta korapilatu dit ilea. 23:39 dio telefonoak. Lagunekin afaldu dut gure ostiraleroko tabernan. Barre asko-asko egin dugu, eta bihotza bete-beteta... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]