Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Presentat el documental que recupera la memòria dels abats antifranquistes

  • El Festival de Cinema i Drets Humans de Donostia-Sant Sebastià ha presentat la Presó Capellà, que narra la lluita dels abats antifranquistes empresonats a Zamora durant la dictadura.

30 de abril de 2021 - 16:42
Abadeak Zamorako kartzelara itzultzen dira dokumentalean (arg.: Giza Eskubideen Zinemaldia)
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

L'audiovisual Apaiz Kartzela, realitzat per Oier Aranzabal, David Pallarès i Ritxi Lizartza es va projectar per primera vegada en el Teatre Principal de Donostia-Sant Sebastià dins de la programació de la 18 edició del Festival de Cinema i Drets Humans. El documental narra la història dels abats empresonats a la presó sacerdotal de Zamora, condemnats per la seva lluita antifranquista i desobedient. En la presentació davant la premsa han estat presents diversos de les seves cures, entre ells alguns dels protagonistes del documental, com Xabier Amuriza i Josu Naberan, entre altres.

La de Zamora va ser l'única presó del món creada a propòsit per a castigar-los pel règim de Franco i entre 1968 i 1976 desenes de sacerdots bascos van ser tancats allí durant molts anys, entre altres coses perquè en els seus sermons van denunciar la posició de la jerarquia de l'Església Catòlica amb el franquisme. Espanya i el Vaticà van signar el concordat en 1953 i a conseqüència d'això es va construir, posteriorment, un nou pavelló en la presó de Zamora, ja que era l'única opció per a recloure als abats antifranquistes.

El primer sacerdot empresonat va ser Alberto Gabikagogeaskoa, per referir-se a les tortures que sofrien els bascos en una de les seves homilies de 1968: “Nosaltres sortim del seminari pensant que calia abandonar la política i orar. Però ens vam adonar que el franquisme tenia dos pilars fonamentals: el capitalisme i l'Església”, diu en una part del documental.

Molts d'aquests sacerdots van ser els que, precisament amb el grup Indarra, van realitzar en 1968 els famosos tancaments en el bisbat de Bilbao i en el seminari de Derio. A pesar que la seva lluita va ser molt coneguda en els anys 60, la majoria de la societat ho ha oblidat posteriorment. Els 16 sacerdots es van sumar a la querella argentina que en 2013 va obrir la jutge argentina María Servini de cobria per a jutjar els crims del franquisme.

El documental sacerdotal, produït per Maluta Films, va oferir un avanç el 7 de desembre de 2019 a Durango, on es va projectar la pel·lícula. Quatre d'aquests sacerdots tornen a Zamora i entren en la presó en aquest “viatge anti-oblit”.


T'interessa pel canal: Frankismoa
Acorden que el Monument als Caiguts de Pamplona sigui el centre d'interpretació Meravelles Lamberto
EH Bildu, PSN i Geroa Bai han acordat convertir el Monument als Caiguts de Pamplona en un centre d'interpretació per a la denúncia del feixisme i la memòria democràtica. L'enderrocament parcial de l'edifici i l'eliminació o cobriment d'elements de sentit franquista, inclosa la... [+]

2024-11-18 | Hala Bedi
L'Ajuntament de Lagrán va homenatjar el dissabte als represaliats del franquisme [Galeria de fotos]
"N'hi ha prou amb 88 anys de silenci; els nostres ciutadans es mereixen per fi un acte de reconeixement"

Guardats en la memòria i en el cor, continuaran ampliant la història de Saturraran
Organitzat per l'Associació Saturraran, s'ha reunit aquest dissabte en el Dia de la Memòria als voltants de la Presó de Dones de Saturraran, entre 1939 i 1944, per a recordar i homenatjar les dones i nens presos.

Puig Antich, l'Estat mai demana perdó
El Govern espanyol ha remès a les germanes de Salvador Puig Antich un document de la mà del ministre de la Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Es tracta de l'acta " de nul·litat" de la condemna de mort que el franquisme va imposar a l'anarquista català. És sorprenent... [+]

Astrabudua recordarà a Josu Murueta i Antón Fernández en el 55 aniversari del seu assassinat
En l'acte es recordaran els tràgics esdeveniments de 1969 i s'homenatjarà també els defensors de la memòria històrica.

El toc final d'una obra d'art

Aquest text arriba dos anys tard, però les calamitats de borratxos són així. Una sorpresa sorprenent va succeir en Sant Fermín Txikito: Vaig conèixer a Maite Ciganda Azcarate, restauradora d'art i amiga d'un amic. Aquella nit em va contar que havia estat arreglant dues... [+]


Respectar la dignitat negada

L'escultura Dual, col·locada al carrer Ijentea, es va inaugurar el 31 de maig de 2014 en homenatge als 400 donostiarres executats pels franquistes durant el cop d'estat del 36 i la posterior guerra. Va ser un acte emotiu, senzill, però ple de significat. Allí van estar... [+]


L'exiliat d'Ezkaba Segon Hernández, identificat en la fossa d'Elía de la Vall d'Egüés
Amb el gasteiztarra s'han identificat nou persones que han estat les responsables de la fugida del dia. En total, s'han obtingut dades de 43 persones des de la creació del Banc d'ADN de Navarra.

En el dia en què es compleixen 88 anys de la matança d'Otxandio, EH Bildu ha presentat una moció al Senat per a llevar les condecoracions a Ángel Salas Larrazabal
Ángel Salas Larrazabal és un dels principals responsables del bombardeig d'Otxandio. Per tant, va participar en el primer bombardeig contra la població al País Basc.

La làpida de Germán Rodríguez es vesteix de clavells vermells
En Pamplona/Iruña s'ha homenatjat a Germán Rodríguez i Joseba Barandiaran, i s'ha felicitat pel seu treball a favor del moviment obrer. També han mostrat la seva solidaritat amb Palestina, en la cita anual dels santfermins en Pamplona/Iruña.

Amb tu Navarresa denúncia l'aparició de símbols franquistes als carrers de Corella
La coalició Amb tu Navarresa ha denunciat la col·locació de símbols franquistes enfront d'una botiga oberta per una família de migrants i migrants a Navarra. Les dades han estat traslladats a la Fiscalia, que podria estar darrere d'una pancarta en la qual es llegia un... [+]

Homenatge als esclaus del franquisme que van construir la carretera entre Igari i Bidankoz
Entre 1939 i 1941 es van homenatjar el dissabte als 2.400 esclaus del franquisme que van ser obligats a construir la carretera entre Igari i Vidángoz, en l'alt d'Igi. Representants de l'associació El Camí de la Memòria va organitzar un homenatge en el qual van reivindicar que... [+]

2024-06-12 | Iñaki Murua
D'on venim i a on anem? !

Estic de nou renovant la base dels qui ens van fer i van voler construir en contra de la nostra voluntat.

En nom del Consell Escolar s'imposaven les següents condicions als qui vinguessin a treballar de mestra als nostres pobles durant la postguerra, a fi de mantenir el seu... [+]


Jesús Carrera, cap comunista torturat i afusellat pels franquistes, a la pantalla
No obstant això, Jesús Carrera Olascoaga (Hondarribia 1911 – Alcala d'Henares 1945) va arribar a ser secretari general del Partit Comunista d'Espanya. Detingut, torturat i afusellat pels franquistes, les seves restes van ser destapades en 2018 en el cementiri d'Alcalá de... [+]

Eguneraketa berriak daude