L'audiovisual Apaiz Kartzela, realitzat per Oier Aranzabal, David Pallarès i Ritxi Lizartza es va projectar per primera vegada en el Teatre Principal de Donostia-Sant Sebastià dins de la programació de la 18 edició del Festival de Cinema i Drets Humans. El documental narra la història dels abats empresonats a la presó sacerdotal de Zamora, condemnats per la seva lluita antifranquista i desobedient. En la presentació davant la premsa han estat presents diversos de les seves cures, entre ells alguns dels protagonistes del documental, com Xabier Amuriza i Josu Naberan, entre altres.
La de Zamora va ser l'única presó del món creada a propòsit per a castigar-los pel règim de Franco i entre 1968 i 1976 desenes de sacerdots bascos van ser tancats allí durant molts anys, entre altres coses perquè en els seus sermons van denunciar la posició de la jerarquia de l'Església Catòlica amb el franquisme. Espanya i el Vaticà van signar el concordat en 1953 i a conseqüència d'això es va construir, posteriorment, un nou pavelló en la presó de Zamora, ja que era l'única opció per a recloure als abats antifranquistes.
El primer sacerdot empresonat va ser Alberto Gabikagogeaskoa, per referir-se a les tortures que sofrien els bascos en una de les seves homilies de 1968: “Nosaltres sortim del seminari pensant que calia abandonar la política i orar. Però ens vam adonar que el franquisme tenia dos pilars fonamentals: el capitalisme i l'Església”, diu en una part del documental.
Molts d'aquests sacerdots van ser els que, precisament amb el grup Indarra, van realitzar en 1968 els famosos tancaments en el bisbat de Bilbao i en el seminari de Derio. A pesar que la seva lluita va ser molt coneguda en els anys 60, la majoria de la societat ho ha oblidat posteriorment. Els 16 sacerdots es van sumar a la querella argentina que en 2013 va obrir la jutge argentina María Servini de cobria per a jutjar els crims del franquisme.
El documental sacerdotal, produït per Maluta Films, va oferir un avanç el 7 de desembre de 2019 a Durango, on es va projectar la pel·lícula. Quatre d'aquests sacerdots tornen a Zamora i entren en la presó en aquest “viatge anti-oblit”.
Aquest text arriba dos anys tard, però les calamitats de borratxos són així. Una sorpresa sorprenent va succeir en Sant Fermín Txikito: Vaig conèixer a Maite Ciganda Azcarate, restauradora d'art i amiga d'un amic. Aquella nit em va contar que havia estat arreglant dues... [+]
L'escultura Dual, col·locada al carrer Ijentea, es va inaugurar el 31 de maig de 2014 en homenatge als 400 donostiarres executats pels franquistes durant el cop d'estat del 36 i la posterior guerra. Va ser un acte emotiu, senzill, però ple de significat. Allí van estar... [+]
Estic de nou renovant la base dels qui ens van fer i van voler construir en contra de la nostra voluntat.
En nom del Consell Escolar s'imposaven les següents condicions als qui vinguessin a treballar de mestra als nostres pobles durant la postguerra, a fi de mantenir el seu... [+]