Els alemanys, amb els presoners que podien caminar, havien marxat, donant pas al que més tard es diria la Marxa de la Mort. Al voltant de 7.000 presos van ser abandonats en el recinte.
Al costat dels soldats soviètics, el fotògraf Alexander Vorontsov també es trobava en el camp aquest dia. El que ell hagués recollit en la càmera quedaria gravat en el seu interior als soldats soviètics. Ivan Martynushkin tenia 21 anys quan la seva unitat va arribar a Auschwitz. Encara que presenciessin les destrosses que la guerra havia dut a terme al seu poble, no esperaven el que s'havia trobat en el recinte. Sabem que per a llavors els aliats ja sabien el que ocorria en els camps. “Potser els alts càrrecs militars sabrien del camp”, va dir Martynushkin després, “però nosaltres no sabíem res. Era dur mirar-los. Em recordo de les cares i els ulls expressaven un terrible dolor”.
Vorontsoz va fotografiar, entre altres coses, les cares, els ulls i el dolor de tretze nens que es trobaven a l'altre costat de la tanca. En el centre de la imatge apareix una nena rossa de 10 anys. Marta Weiss és una mongeta eslovaca que té a la seva germana Eva en l'esquerra i a la dreta. Gràcies a l'aparença “ària” dels Weiss i a la documentació falsa, la família no va ser capturada fins a novembre de 1944 i enviada a Auschwitz.
Marta va ser lliurada llavors a Josef Mengele. Li injectaven: “Alguns em deixaven completament marejat i altres em rebolcaven de dolor”. Mengele, entre altres coses, va fer experiments per a descobrir els ulls foscos dels jueus. Segons Marta, “els afortunats morien de seguida, però els altres sofrien una llarga agonia, encegats i devorats pel dolor. Encara sort que tinc ulls verds”.
Quan van arribar els soviètics, Marta només pesava 17 quilos. I la situació de la seva germana Eva era encara més greu: estava afligida de tuberculosi, tifus i disenteria. I probablement això els va salvar, perquè Marta va decidir quedar-se amb la seva germana, perquè la mortalitat va ser molt major entre els 58.000 presos que van iniciar la Marxa de la Mort que entre els quals es van quedar en el camp.
“Tinc el 27 de gener com a segon any. Aquell dia percebem als soldats que s'acostaven més i més lluny. Quan vaig veure estrelles vermelles en els seus uniformes em vaig adonar que el malson havia acabat, que estava lliure”.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.