Segons dades de l'Ertzaintza, 70.000 manifestants s'han reunit als carrers de Bilbao. Els euskaltzales han mostrat la seva preocupació i el seu empipament davant l'ona de basca en la manifestació que sota el lema “Euskaraz bat” s'ha realitzat davant l'Oldarraldia. A partir de les 17.00 ha partit la manifestació des del Palau Euskalduna i els últims manifestants han començat a caminar a les 18.00. Ha estat una de les mobilitzacions més importants a favor del basc. Al llarg del recorregut, les melodies dels txistularis i gaiters han animat a milers de manifestants. A més dels individus, s'han sumat a la manifestació nombrosos partits polítics, sindicats, moviments populars i agents socials.
“Davant l'agressió, juntament amb el basc, un en basc”. Manifestació nacional a Bilbao#Amb l'EuskeraBat #Euskara @kontseilua pic.twitter.com/6aclotl9u9
— Carles (@chmasia) November 4, 2023
Representants polítics i sindicals
Aquests han estat alguns dels partits polítics i organismes públics que han visitat Bilbao. Des de les institucions: Bakartxo Tejeria, Unai Hualde, Eider Mendoza, Ramiro Gonzalez, Leixuri Arrizabalaga, Esther Apraiz, Juan Mari Aburto, Eneko Goia, Beatriz Artolazabal, Unai Urruzuno, Idurre Bideguren, Sonia Jacinto, Iker Casanova, Juanarburu i Aragirre. Des del PNB: Itxaso Atutxa i Joseba Egibar. EH Bildu: Pello Otxandiano, Nerea Kortajarena, Eba Blanco i Maddalen Iriarte. Des de Sumar: Lander Martinez i Andeka Larrea. Geroa Bai: María Solana i Jabi Arakama. EH Bai: Paulo Arzelus Aramendi i Mikel Irastorza Artola.
Han estat representants dels següents sindicats: ELA, LAB, ESK, STEILAS, EHNE, Etxalde, Hiru i Lanartea. Fora d'Euskal Herria, representants dels moviments a favor del català, el gallec, l'asturià i l'aragonès també han vingut a Bilbao a donar suport a la manifestació a favor del basc.
Quan el president de la manifestació ha arribat a l'ajuntament, al País Basc d'Oskorri s'ha escoltat en basc pels altaveus i, a continuació, Ruper Ordorika ha cantat la cançó Zaindu nahi duzu enfront de milers de manifestants. A continuació, el Secretari General del Consell Idurre Eskisabel ha arribat a un acord.
Un nou acord sociopolític
Eskisabel ha subratllat la necessitat d'un nou acord sociopolític que, a més de mantenir l'agressió, permeti afrontar els reptes del futur: “El Consell d'Euskalgintza considera imprescindible un nou acord sociopolític que, a més de posar un clos davant l'agressió, articuli polítiques lingüístiques en les quals el basc i la comunitat basca construeixin un sòl capaç d'afrontar els reptes del futur. Un pacte polític i social que no sols resisteix l'ona reaccionària, sinó que permeti fer un salt endavant i respondre als reptes actuals de la revitalització del basc”. Ha anomenat sobretot als dirigents polítics: “Fem una crida especial a les institucions i a les forces polítiques perquè formin part i impulsin aquest nou acord, amb sentit comú, amb l'objectiu de garantir un futur prometedor”.
El Secretari General del Consell parla de la gravetat de la situació. Explica com el poder judicial està fent política lingüística i que de jutjar a la sentència es va incrementant la preocupació i la gravetat: “Estem quedant sense paraules per a explicar l'import de la gravetat”. Ha explicat que l'impuls significa “reculada en justícia social, cohesió social i convivència”.
Necessitat d'un salt
Davant la globalització, en la vida digitalitzada i en un món en el qual les llengües dominants són cada vegada més majoritàries, Eskisabel ha reconegut els enormes reptes del basc, i ha considerat imprescindible fer un salt en les polítiques lingüístiques per a afrontar adequadament tots aquests reptes de futur: “Fa falta un salt en l'educació, en l'euskaldunización i alfabetització d'adults, en els recursos per a la producció audiovisual i cultural, en l'elaboració de l'espai socioeconòmic, en els recursos per a l'adequat acolliment lingüístic dels nous ciutadans bascos…”.
Barra pont
Eskisabel ha descrit la manifestació com una barrera per al manteniment de l'agressió, però ha finalitzat la intervenció dient que “és hora d'anar més enllà”: “A partir d'enfrontar-se. Per tant, que en lloc d'una barrera, aquest sigui un pont al futur”.
La manifestació, Euskara, jalgi hadi plazara! cantant, encara hi havia molta gent sense arribar al pont de l'ajuntament.
En alguns territoris del País Basc el basc és oficial, en altres oficial o negat segons el meridià i, per contra, si anem cap al nord, tolerat (no oficial).
En els últims temps, alguns tribunals han dictaminat que els funcionaris públics no han de tenir coneixement de basc... [+]